Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Arquitecte per la ETSAB el 1977.
S’incorpora a l’estudi d’arquitectura de Josep Benedito, Jaume Llobet i Agustí Mateos del que forma part coma membre fins el 1985.
Realitza cursos de Doctorat a la ETSAB des de 1978 a 1980 i entre 1991 i 1992
Des de 1982 a 1993 desenvolupa la seva activitat professional al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en qualitat de contracta temporal de 1982 a 1984, com a interí de 1984 a 1986 i com a funcionari, com a cap de Secció de Projectes i com a a cap de Servei de Projectes i Construccions entre 1986 i 1993
Treballa com Project manager en el programa de la Universitat Pompeu Fabra a l’Àrea Ciutadella entre 1993 i 2008.
Estableix l’estudi professional el 1993.
Es membre d’Arquitectes per la Arquitectura, associació que té per objectiu crear un marc de suport professional als arquitectes i promoure l’arquitectura com a bé cultural i social.
Responsable dels Cursos de l’Escola Sert sobre Arquitectura Escolar el 2006 i El Projecte d’Habitatge de Protecció Oficial HPO el 2010.
Professor de Projectes Arquitectònics IV a l’Escola d’Arquitectura La Salle a Tarragona entre 2007 i 2014 i de Projectes Final de Carrera entre 2011 i 2014.
Membre del Jurat dels Premi 5a Biennal Alejandro de la Sota el 2005 i del Concurs de Front del Riu a Amposta el 2004.
Ha impartit conferències relatives a l’obra del propi estudi.
Premi FAD 1982 del jurat d’Arquitectura, Disseny Interior i Restauració per Centre d’Educació Especial Josep Sol a Santa Coloma de Gramenet.
Premi VI Biennal d’Arquitectura Alejandro de la Sota per IES Ernest Lluch i Martí a Cunit.
Premi Ciutat de Barcelona 2008 de Arquitectura i Urbanisme per Campus de la Comunicació al 22@ Ca l’Aranyó a Barcelona.
Obras (6)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (9)
-
Premio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: ArquitecturaCentro de Educación Especial Can CalvetCAP Batea
Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz
Edifici disposat en forma de L, seguint l'alineació dels carrers i adaptant-se al fort desnivell del solar. Un eix longitudinal que recull els dos accessos, oposats i a diferent cota, ordena la circulació interior. Sobre aquest eix els dos blocs edificats es desplacen donant lloc a un porxo en doble al;ada que configura l'accés des de la cantonada dels dos carrers. Exteriorment, l'edifici presenta una imatge unitària -una pell continua- amb aplacat de pedra i nítides perforacions.Escola Ernest Lluch i Martí
L’IES Ernest Lluch i Martí és un institut d’educació secundària de 4 línies d’ESO i 3 línies de batxillerat, construït en una parcel·la de 10.000m2, situada en una zona de creixement urbà separat del nucli històric. L’esquema d’organització és una variant assajada, que es basa en la disposició a portell d’uns cossos adossats a un eix longitudinal de comunicació, en el que a la banda nord de l’eix se situen els elements comuns del programa oberts a patis, evitant l’abocament directe a l’exterior, i a la banda sud es disposen la sala d’actes i els cossos de les aules, organitzats d’acord amb els cicles docents. L’accés al conjunt es produeix per un porxo que enllaça amb l’eix longitudinal i que s’obre a un espai exterior, que queda rematat per un pòrtic en z, que actua com a porxo i que defineix l’espai de l’àgora. L’atenció en la seva integració amb l’entorn i amb les condicions climàtiques del lloc aconsegueix una assolellada directa dels espais i una ventilació creuada natural, l’elecció de sistemes industrialitzats en l’estructura i en els tancaments faciliten la posada en obra i l’ajust dels terminis d’execució, i la utilització de sistemes d’estalvi energètic com la recollida d’aigües pluvials per al rec, la disposició de mecanismes d’estalvi d’aigua, la producció d’ACS amb plaques solars, i detectors de control de l’enllumenat en les àrees comunes, suposen una aportació per a la sostenibilitat de l’edifici i de l’entorn.Campus de Comunicación de la UPF
Josep Benedito i Rovira, Ramon Valls Ortiz
Como ha sido característico en las diferentes implantaciones de la Universidad Pompeu Fabra a lo largo del proceso de creación del campus urbano de la UPF, el complejo está integrado por edificios del Patrimonio Histórico de la ciudad que se restauran y adecuan al nuevo uso y edificios de nueva construcción. Ca L’Aranyó es una antigua fábrica textil construida en 1872 de acuerdo con un proyecto realizado parcialmente del que se han conservado dos piezas de considerable valor histórico y arquitectónico – la fábrica y la nave de almacén–. Es la primera que se implanta sobre la recién creada trama Cerdà con un proyecto que contempla la configuración total de la isla, con edificios en su perímetro y las calderas en la zona central. Se ha conservado la chimenea que caracteriza a la plaza central que funciona nuevamente ligada a la central energética cercana. La disposición de la edificación hace compatible la conservación de los viejos edificios y la construcción de nuevos volúmenes basados en la ordenación del PERI del Campus Audiovisual del 22@. El conjunto formado por los edificios remodelados, los nuevos edificios de la UPF, junto con los platós de Media Complex se desarrollan en torno a una plaza central, abierta a las calles Llacuna y Roc Boronat, que situado en la cota original -1,80 respecto del entorno, es un espacio de relación con voluntad de articular las conexiones entre las diferentes piezas que integran el complejo y al mismo tiempo potencia su relación con el entorno creando un ámbito con vocación de espacio urbano. El carácter de las construcciones fabriles se mantiene con la presencia de calles interiores, de la chimenea, de la fachada y la recuperación de los elementos interiores como pilares y vigas de fundición, bóvedas catalanas y cerchas. Los nuevos edificios se tratan con una piel tensa y un tratamiento material que contrasta plástica y tectónicamente con la edificación antigua. Se utiliza el vidrio serigrafiado con distintos grados, para conseguir un efecto de vibración y reflejos. Las aberturas quedan integradas en la piel general.Rehabilitación del Antiguo Matadero Municipal de Tortosa
Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz
El complex de l’Escorxador, obra modernista de Pau Monguió inclosa al Catàleg del Patrimoni com a BCIL, va ser erigit entre 1906 i 1908 i va funcionar com a tal fins al 1997. Des de 1998 hi hem dut a terme actuacions de rehabilitació consistents en la recuperació de l’edificació original i de l’espai lliure de relació entre pavellons, l’eliminació d’afegits, i el tractament de la façana primigènia i els seus elements ceràmics, mantenint el caràcter de recinte, els pavellons originaris i els components estructurals i decoratius característics. L’última intervenció, avui seu del Museu de Tortosa, s’ajusta al Pla Director de l’Escorxador i dóna resposta al programa de l’Espai d’Art: administració i direcció, espai de reserva, espai d’exposició permanent, sala d’exposicions temporals Antoni Garcia. S’ubica en els pavellons 1, 11, 12 i 13, i resol les necessitats i les especificitats programàtiques reforçant el valor espacial i constructiu de l’arquitectura fundacional.Rehabilitació de Naus de Descàrrega i d'Elaboració del Celler Cooperatiu de Falset
Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz
El celler cooperatiu va ser construït l’any 1919 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset; va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional BCNI l’any 2002. És un edifici composat per dues naus articulades en T; la nau principal destinada a celler és d'estructura basilical amb una nau central major i dues laterals menors; la nau transversal és la destinada a l'elaboració; el sistema constructiu de totes dues és a base de murs de càrrega de fàbrica massissa i estructura de coberta amb elements de fusta; com és habitual en els cellers de Martinell al fons de la sala de tines i transversalment a aquesta trobem la sala d'elaboració i la zona de recepció del raïm, accessible des de la part posterior, a un nivell superior respecte la sala de tines; a la zona de recepció hi trobem el dipòsit d'aigua per el rentat de les màquines, element singular exempt i enlairat per una enginyosa estructura de maons formada per dos arcs parabòlics creuats; la façana principal té composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per dues torres laterals amb acabat emmerletat, i presidida per una portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra vista de maó. Les actuacions es centren en la façana i la coberta de la nau d’elaboració i el dipòsit elevat d’aigua, i la resolució d’un accés al terrat de la nau de descàrrega; la solució constructiva utilitzada en la coberta permet dotar el celler de ventilació natural per afavorir la regeneració de l'aire interior i l'extracció dels bafs produïts pel procés d'elaboració del vi; es recuperen les llucanes de la nau d'elaboració i es dota l'interior de la llum necessària per tal de reduir substancialment la despesa energètica.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionado. Categoría: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció PúblicaCampus de Comunicación de la UPFMostres d'Arquitectura (Ebre)
SeleccionadoRehabilitación del Antiguo Matadero Municipal de TortosaBibliografía (9)