Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
La Gravera és un celler que s’ha concebut sota criteris de disseny low cost, entès com a resultat d’una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental.
La actuació consisteix en la recuperació d’una nau del 58, una antiga indústria gravera, per a reactivar-la i convertir-la en un celler, per mitjà de la reincentivació d’elements de caràcter industrial. Un groc de senyalització es converteix en un recurs cromàtic que fa referència al passat, però sobretot al present. Un gir que matisa, a la vegada que vincula l’empresa gravera i el parc de camions grocs i grisos amb el nou projecte de celler vinícola contemporani. Per altra banda, els elements constructius se cenyeixen a l’economia d’escala i a la producció seriada: són productes industrialitzats estàndard, obtinguts directament de prontuaris i catàlegs, i de l’stock de mercat, per a minimitzar l’impacte ambiental i econòmic, i es disposen segons criteris de disseny espaials, funcionals i higrotèrmics.
Sota aquests paràmetres, el projecte s’estructura en quatre punts:
L’armari de quatre metres d’alçada disposa els espais de servei a la nau que requereixen de situacions de temperatura i humitat específiques. Organitza i ordena, i es relaciona amb la nau per mitjà d’un separador mòbil transparent, que minimitza la transmissió tèrmica i garanteix la seguretat d’ús. L’stock que es manipula de mode discontinu es deixa sobre l’armari, com una maleta de roba de temporada!
En el centre d’acció es desenvolupa la secció productiva més industrial, des de l’entrada de verema, a la fermentació del most en dipòsit. Aquí es porta a terme activitat humana assistida per màquines
La zona 900 correspon a la sala de criança, el soterrani original recuperat. En planta baixa es tradueix en una sala, amb catifa ratllada i sostre luminiscent, que adapta l’espai a escala domèstica per a rebre visitants, sommeliers i restauradors.
Aquí se situa la unitat de control, un moble de vuit metres de longitud i de secció variable per adaptar-se a l’ús. Aquest celler es distingeix per oferir qualitat a través del control i el disseny, de manera que cal establir mecanismes per a recollir dades i registrar-les. La unitat mostra la monitorització de la vinya a temps real, situada a tres quilòmetres del celler, analitza els paràmetres climatològics i permet activar sistemes d’acció com la irrigació. De la mateixa manera, controla les temperatures dels dipòsits de fermentació i la humitat en la criança. Des d’aquí es dissenya la morfologia del vi i s’hi divulga el procés del producte final.
En definitiva, el criteri low cost del projecte ens obliga a qüestionar ¿menos da una piedra?
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Obres d’Intervenció en Espais Interiors, Disseny i Muntatges EfímersRehabilitació de Lagravera i Reconversió en CellerRehabilitació de Lagravera i Reconversió en Celler
SALA FERUSIC Arquitectes, Relja Ferusic, Carles Sala Roig
La Gravera és un celler que s’ha concebut sota criteris de disseny low cost, entès com a resultat d’una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental. La actuació consisteix en la recuperació d’una nau del 58, una antiga indústria gravera, per a reactivar-la i convertir-la en un celler, per mitjà de la reincentivació d’elements de caràcter industrial. Un groc de senyalització es converteix en un recurs cromàtic que fa referència al passat, però sobretot al present. Un gir que matisa, a la vegada que vincula l’empresa gravera i el parc de camions grocs i grisos amb el nou projecte de celler vinícola contemporani. Per altra banda, els elements constructius se cenyeixen a l’economia d’escala i a la producció seriada: són productes industrialitzats estàndard, obtinguts directament de prontuaris i catàlegs, i de l’stock de mercat, per a minimitzar l’impacte ambiental i econòmic, i es disposen segons criteris de disseny espaials, funcionals i higrotèrmics. Sota aquests paràmetres, el projecte s’estructura en quatre punts: L’armari de quatre metres d’alçada disposa els espais de servei a la nau que requereixen de situacions de temperatura i humitat específiques. Organitza i ordena, i es relaciona amb la nau per mitjà d’un separador mòbil transparent, que minimitza la transmissió tèrmica i garanteix la seguretat d’ús. L’stock que es manipula de mode discontinu es deixa sobre l’armari, com una maleta de roba de temporada! En el centre d’acció es desenvolupa la secció productiva més industrial, des de l’entrada de verema, a la fermentació del most en dipòsit. Aquí es porta a terme activitat humana assistida per màquines La zona 900 correspon a la sala de criança, el soterrani original recuperat. En planta baixa es tradueix en una sala, amb catifa ratllada i sostre luminiscent, que adapta l’espai a escala domèstica per a rebre visitants, sommeliers i restauradors. Aquí se situa la unitat de control, un moble de vuit metres de longitud i de secció variable per adaptar-se a l’ús. Aquest celler es distingeix per oferir qualitat a través del control i el disseny, de manera que cal establir mecanismes per a recollir dades i registrar-les. La unitat mostra la monitorització de la vinya a temps real, situada a tres quilòmetres del celler, analitza els paràmetres climatològics i permet activar sistemes d’acció com la irrigació. De la mateixa manera, controla les temperatures dels dipòsits de fermentació i la humitat en la criança. Des d’aquí es dissenya la morfologia del vi i s’hi divulga el procés del producte final. En definitiva, el criteri low cost del projecte ens obliga a qüestionar ¿menos da una piedra?