En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral
i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.
L’edifici es situa en un solar deprimit respecte el vial perimetral del campus per la seva banda nord, situat al darrera de l’edifici politècnic P-1. Podríem definir aquest espai original com un darrere poc qualificat. L’edifici projectat es proposa redefinir i qualificar aquest límit, i convertir aquesta “bossa” deprimida de terreny en un punt d’accés i d’intercomunicació en aquest entorn immediat del campus. L’edifici té bàsicament dues plantes: Una planta baixa que connecta amb l’edifici P1 i que acull tot el programa docent d’aules, i de gestió del centre. Aquesta planta està conformada com un sistema modular d’aules i patis organitzats al llarg d’un corredor central dimensionat per permetre una correcta utilització com a zona de trànsit i també de trobades.
L’organització dels espais docents al voltant d’un seguit de patis permet: un millor control de les visuals internes, una bona il·luminació i ventilació, un aprofitament de les millors orientacions, una bona comunicació amb els diversos elements de l’entorn i un tractament més domèstic de l’edifici. En els dos extrems d’aquest llarg passadís hem situat els nuclis de comunicació vertical que connecten amb la planta superior situada al mateix nivell que la plaça aparcament de l’edifici P-2. D’aquesta manera aquest edifici queda perfectament connectat i articulat amb els dos nivells principals del campus en aquest punt. La planta segona de l’edifici és un cos llarg plegat en forma de L, on es disposen tots els espais departamentals i de recerca, independitzats funcionalment del flux d’alumnes de la planta baixa.
L’adequació del projecte a criteris d’eficiència energètica i mediambientals s’aborda desde diversos aspectes:
Pel que fa a l’Aigua s’afronta des de diversos punts: instal·lant una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, instal·lant sistemes d’economització d’aigua a tots els punts de sortida tipus lavabos, dutxes, cuines. Les cisternes dels vàters disposen de sistemes de doble descàrrega per tal de reduir el consum d’aigua.
Els aspectes d’Energia es tracten buscant la millor orientació de les peces de les aules, tot generant un seguit de patis per tal d’aconseguir il·luminar els espais interns, tot generant una ventilació creuada. Tots els vidres són dobles i compleixen amb el coeficient mitjà de transmissió tèrmica demanat. L’enllumenat disposa de detectors de presència als espais comunitaris d’accés i làmpades de baix consum.
Pel que fa als Materials i Sistemes Constructius, a grans trets l’edifici s’explica com una base massissa formada per mur de formigó que defineixen el teixit d’aules i patis, sobre els que descansen el cos lineal de despatxos. Es tracta d’una construcció simple i seriada. Majoritàriament s’ha utilitzat materials no contaminants, pintures i coles sense components tòxics i cables lliures d’halògens i metalls pesats.
Conjunto Campus Universitari de Montilivi de la UdG