La gran superfície exigida pel programa ha donat lloc a un edifici dipositat sobre la topografia i que n’adopta el relleu. L’edifici té una part soterrada que acull el centre de salut i esportiu, i una planta superior de caràcter més social, amb les sales de reunió, el bar i el restaurant. Els espais inferiors queden il·luminats amb lluernes i no formen part del paisatge. El nivell superior queda cobert amb una gran superfície fosca, un llençol dipositat sobre l’estructura portant, de fusta, de manera que deixa veure tot el paisatge, ja que no toca a terra. L’estructura de la coberta queda suportada per un sistema de pilars metàl·lics de secció molt petita. L’edifici no ofereix resistència a la topografia ja existent, sinó que permet contemplar-la en continuïtat amb la nova construcció.
Preteníem que l'edifici fos capaç de pertànyer al lloc en el sentit de no oferir resistència a la topografia existent, ajudant a veure aquesta com una possibilitat.
Pertànyer al lloc com camuflatge, en el sentit més topogràfic i també en el sentit de l'ús dels materials, de les tècniques constructives, del temps...
Aquesta condició suposa arrossegar qualitats de l'exterior, del mateix entorn, a l'edifici i utilitzar-les en el seu interior i a l'inrevés.
El projecte insisteix en la integració de l'edifici en el seu entorn, a sotmetre el projecte a les condicions del lloc, topogràficament, climàticament, de paisatge ... i utilitzant també els seus materials tradicionals, les seves tècniques constructives, la seva gent.
Els nostres projectes desenvolupen aquestes condicions del lloc; aquests animals han de poder camuflar-se, desaparèixer, com si els haguessis de descobrir; aprofitant la llum, el sòl, la vegetació existent, les vistes, els accessos... adaptant, movent-se, fins a trobar la posició justa.
