L’edifici ocupa una de les cantonades del moll del port esportiu, inclòs dins la dàrsena del port de l’Estartit. És format per dos cossos articulats en forma de L. Un mur situat a la bisectriu de la cantonada fa alhora de separador i d’articulador. El cos principal aprofita les vistes al mar a través d’un gran parament vidrat i d’un petit altell, que permet elevar el punt de vista. Les visuals, estudiades d’una a una, pretenen crear una sèrie de seqüències que van des del passeig marítim, al darrere, fins a l’horitzó del mar. L’edifici actua com un delicat dispositiu visual que té en compte tots els elements de l’entorn.

L'Estartit és un enclavament portuari situat a l'extrem nord de la Badia de Pals, a la Costa Brava gironina. Situat enfront de les illes Medes, zona remarcable per la riquesa i bellesa del seu paisatge submarí, el port disposa d'un important amarrador d'embarcacions esportives i d'esbarjo I constitueix un punt de partida clau per a les excursions marítimes. De forma no tant destacable alberga també una petita flota pesquera. L'edifici busca integrar-se en el conjunt del casc urbà mitjançant un traçat radial i també en el paisatge portuari amb l'equilibri entre plens i buits. En tal situació enfront del mar, l’edifici apareix al límit de la plataforma que s’utilitza com a aparcament, limitant-lo i separant-lo de la dàrsena, al mateix temps que s’obre vers el port. A més, situat en l’angle d’aquesta plataforma, s’organitza en dos pavellons que permeten l’existència d’una zona de passeig al costat de l’aigua.

D’aquests dos pavellons el principal consta de planta triangular i és on s’ubiquen les oficines, les sales d’estar, una petita biblioteca nàutica i el bar. També, s’orienta al sud-est oferint una àmplia visió del port i una altra més llunyana del mar obert.

L’altre pavelló, organitzat longitudinalment i orientat vers el sud-oest, es direcciona als pantalans d’amarratge i a la vegada acull i organitza els diferents serveis que donen suport a la navegació tals com els vestidors, banys, dependències del personal, venda de material, cantina, cambra de transformadors, antenes, etc... Cada un d’aquests pavellons disposa de la seva pròpia coberta inclinada amb el pendent orientat a terra ferma, de forma la disposició de les respectives plantes de diferents dimensions accentua la clara diferenciació dels dos volums. Reforçant aquesta dualitat, en la intersecció entre els dos elements apareix una perforació o un buit que, actuant a manera de gran finestral, selecciona i direcciona les vistes que des del passeig Marítim es tenen del mar.

Així, l’espai buit es converteix en l’atri descobert del club que articulen els dos cossos. Aquest espai triangular disposa en cada un dels seus vèrtexs d’una fuga visual; l’accés a la seu social, el pas directe als pantalans de les embarcacions i la perforació que comunica amb la zona de les instal·lacions, vestuaris i serveis nàutics.

El conjunt dels edificis es construeix sobre un podi en el que sobresurten les parts habitables. Sota seu un casc de formigó es recolza a la llosa construïda per damunt el nivell del mar, resultant-ne una sèrie de mampares registrables on s’allotgen totes les xarxes d’instal·lacions, ventilacions, aire condicionat, etc...

Els edificis situats sobre aquest podi, recobert igual que tots els paviments interiors i exteriors de pedra de travertí, s’alcen els tancats de maons d’aglomerat de marbre blanc, que emfatitzen amb llurs juntes la horitzontalitat del conjunt. Aquestes façanes disposen d’una sèrie de detalls necessaris per a una correcta ventilació, detalls que puntegen i trenquen els plans de llevant i ponent.

Els tancaments i estructures lleugeres, d’acer inoxidable, suportaran amb tranquil·litat les condicions ambientals al mateix temps que adquireixen el caràcter d’accessoris nàutics de l’edifici; els elements de fusta, els taulells marins i Iroko, denoten un caliu pròpi d’ambients mariners tant a l’interior com a l’exterior. La coberta metàl·lica, amb un tractament especial contra la corrosió i acabat en blanc, contribueix definitivament a la integració amb el conjunt. Els altres elements que s’utilitzen com els paviments, els acabats interiors o fins i tot el mateix mobiliari, ajuden a configurar l’ ambigüitat d’un ambient situat, entre el mar i la terra…