Construcció de la nova Seu del Col·legi d’Advocats. Es planteja un edifici diàfan que connecti el passeig del riu amb la plaça dels Jutjats i albergui les diferents funcions d’un Col·legi professional: administració, gerència, atenció als col·legiats, Sala d’Actes, aules de formació, informació, torn d’ofici i espais comuns de relació.

El nostre objectiu fonamental és resoldre la formalització d’aquests aspectes de manera clara, directa i transparent, on l’ordre estructural, de les façanes i de les circulacions verticals, facilita la lliure organització de les plantes donant-li el to d’edifici modern, públic i funcional que precisa la seu d’un Col·legi professional. La singularitat de l’edifici expressada en la forma i materials de la façana i les plantes més públiques, fa que sobresurti com un edifici representatiu.

És en aquest sentit que en planta, malgrat les dificultats que presenta la forma del solar, s’han agrupat les circulacions verticals en una mediana, alliberant la resta de l’espai a les diferents distribucions de cada una de les plantes, sense descuidar l’acompliment de la normativa contra incendis. L’estructura en pòrtics molt amplis, permet espais oberts sense dependències puntuals, podent adaptar-se la planta a les seves funcions específiques.

Les façanes es plantegen de forma diàfana amb un mur cortina de vidre transparent, deixant veure l’interior de l’edifici i aprofitant al màxim des de l’interior les vistes privilegiades que te el solar sobre el riu i el Casc Antic de la Ciutat de Girona, sobre la plaça i els Jutjats, però sense descuidar el control climàtic de l’edifici mitjançant un sistema de “brise soleil”, que variarà segon l’orientació de la façana. La pedra de les lames i la façana, el vidre i el metall causen una combinació perfecta per explicar la modernitat, singularitat i sobretot representativitat de l’edifici, i una integració fàcil amb l’entorn i la ciutat.

Després d’una llarga cerca de nova seu, amb pugna entre centre històric i perifèria, l’entitat s’implantà aquí amb un concurs de projectes i sense ensenyorir-se de tota la cantonada. Rahola agrupa les circulacions arran d’una mitgera i planteja una estructura de pòrtics amplis, alliberant superfície per a diversos tipus d’espai i per a les contingències futures. Els espais són més públics a les plantes inferiors i de caire més intern a mesura que es puja. La planta baixa actua a tall de foyer i segrega els serveis d’ordre més penal —cap al nivell inferior— de l’ascens a la sala d’actes amb doble espai. D’aquesta en amunt s’ubiquen els serveis per als advocats.
El projecte atén criteris d’economia en la mateixa construcció i té cura del futur manteniment així com, especialment, del control climàtic d’unes façanes exposades a la insolació, però obertes a les visuals del nucli antic. La pell de façana, amb la duplicitat generada per un brise-soleil de làmines de pedra, esdevé el joc lingüístic i la petita complexitat amb què l’arquitecte interpreta el context, entre l’edifici dels Jutjats i la ciutat antiga.