L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
Es tractava de resoldre un edifici públic, però de dimensions molt reduïdes, que s’ubica en un solar inicialment destinat a habitatge unifamiliar, amb normativa de ciutat jardí. El terreny, a més, es troba en la frontera de dos models de ciutat trobant-se en contacte amb les darreres d’enormes edificacions de 10 plantes d’alçada que el releguen al solar com un recinte a l'ombra permanent.
L’edifici es fixa a la línia de tangència, donant l’esquena a l’enorme massa construïda amb la que és impossible establir qualsevol tipus de relació. Ni les ordenançes de la zona, ni el programa para ubicar el col.legi d’Aparelladors tenien suficient entitat per plantejar una transiciónó volumètrica adequada. L’opció va ser aixecar 2 metres la planta baixa respecte la cota del terreny y plantejar un rectangle recrescut de dos plantes adossades en mitjanera amb la façana posterior. L’envolvent proposta es formalitza a través de l’ús de cossos de volumetria senzilla, maclats i formant una composició volumètrica elemental, la qual organitza i endreça l’espai sobrant exterior així com el porxo que serveix d’entrada.
L’escassa dimensió de l'única façana va aconsellar emplaçar lateralment el cos principal de l’edifici prolongant el recorregut d’entrada. L’acumulació de l’espai lliure entorn a l’àmbit tangencial, que serveix d’accés, crea el marc del porxo. El tractament de l’última planta, així com la disposició de forats permet clarificar la condició pública de l’edifici.
