L’edifici integra dos cossos existents i té dues façanes ben diferenciades, una de totxo vist i un altre de vidre reflectant que permet a les zones de passadissos de comunicació donar llum i vistes al exterior i crear un efecte mirall amb l’edifici existent molt evocador.
Organitza per sectors ben diferenciats els diferents programes de l'Escola, alhora que potencia el més significatiu i amaga part dels edificis antigues, com un joc de veig i no veig. El que es veu és l'edifici principal sobre un fons cortina que reflecteix el paisatge. El que no es veu és la resta de edificacions que queden barrejades i embolicades pel discorrent nou edifici d'obra vista.
La façana principal s'obre sobre l'extens parc fruiter, és un continu mur-cortina, com una tensa i fina pell que tanca en el seu interior els circuits de distribució. Les façanes sud i est estan tractades amb murs d'obra vista trepats per amplis finestrals amb protecció solar. Aquestes façanes corresponen a el sector aulari i de laboratoris.
A l'iniciar el projecte vam tenir una constant obsessió en diferenciar el nou del vell, en aclarir l'enteniment dels nous edificis (units però no barrejats). Haurien de ser diferents en color, textura, il·luminació, fins i tot en programa i per tant en el seu ús. Per això els espais de contacte van requerir una especial delicadesa, es va tendir a la neutralitat, predomini de lluernaris, colors blancs i una gran generositat de superfícies.

El programa demanava instal·lar la nova Escola d’Enginyers Agrònoms a les construccions existents d’una finca situada a quatre quilòmetres de la capital, i que havien de ser ampliades en 3.500 metres quadrats per incloure-hi noves funcions. El projecte aborda la dificultat d’encaixar les noves construccions amb les velles, en una estratègia en la qual es discrimina clarament la visibilitat de les diverses construccions existents. L’edifici principal queda a la vista sobre un fons vidrat continu que reflecteix el paisatge. La resta de les velles construccions queden ocultes per la presència dels nous volums. La façana principal, al nord, s’obre a l’extens parc fruiter de la finca. És un mur cortina que tanca a l’interior tots els circuits de distribució, com també el gran espai de relació de l’escola. Les façanes al sud i a l’est són d’obra vista amb grans obertures. El projecte manté en tot moment una clara diferenciació entre les parts noves i les velles, fins i tot en el repartiment programàtic dels usos. Els espais de contacte són tractats amb la màxima neutralitat possible, gràcies a la presència de claraboies, el color blanc i superfícies extenses.