LLOC El Catllar s’ha desenvolupat des d’abans de 1066 sota el castell del mateix nom en el marge dret del riu Gaia.
La silueta de la vila queda definida, d’est a oest, per l’Església, el castell y el Turó de les Eres, aquest lleugerament més alt que el castell i separat del poble per una collada on s’acaba actualment el casc antic.
PROJECTE L’escola ocupa una posició doblement singular: elevada per sobre del Catllar, i formant un dels seus límits, oberta al camp, al RURA.L’assentament de l’escola és una meseta nova que deixa intacte, a l’est, un marge ja existent on es col·loca el nivell inferior de l’edifici i que permet disposar al nord, l’espai buit del pati com si es tractés d’un balcó.
Aquesta peça allotja l’espai de jocs, el claustre sobre el qual orbiten els diferents pavellons com a continuació d’aquesta antiga vil·la, i el lloc des d’on, potser, mirar el pas d’aquest nou riu que és el TGV.
Aquesta economia, discreta en les transformacions de l’assentament, permet mantenir les oliveres del primer marge i els pins del segon i, al mateix temps, no ocupar el vesant septentrional, evitant així augmentar l’impacte visual de l’edifici en relació al castell.
L’entrada a l’Escola es situa en la cota més alta del carrer de França, zona que presenta un front menys abrupte, amb una pronunciada rampa de pujada de manera que l’accés es realitza ascendint per una petita muntanya artificial de color groc, el color de les espigues als camps de blat.
Els tres pavellons es disposen al voltant del gran buit a sud de la pista a la manera d’una era solar, de la mateixa manera com les construccions rurals de la zona ho fan al voltant del que s’anomenava L’Era del Comú.
Una vegada traspassat l’umbral, l’accés a l’interior es realitza, en diagonal, per la cantonada del pati-claustre.
Els volums de l’escola s’articulen en diferents alçades mitjançant l’estratificació horitzontal del material de la façana.
La façana exterior és un mur gairebé sense obertures realitzat amb maóns de color palla i un cos superior de color blanc que es fon amb el color del cel. Quan és necessari il·luminar la planta baixa, es fa mitjançant patis.
En l’interior de l’escola, l’àrea de joc està tancada per una façana en forma de pauta vertical de barres metàl·liques pintades en la mateixa carta de colors: grisos, blancs i grocs elèctrics semblants als dels passos de vianants. Aquesta façana-valla és un banc corregut per als nens i, al mateix temps, una partitura de colors per fer endevinalles.
Quan plou, la pista de jocs acaba convertida, com si fos un enorme impluvium romà, en un mirall gegant on es reflecteixen els colors de la façana del pati i, al capvespre, les llums que provenen de l’interior de l’escola, dibuixant pintes d’ombra.