Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
L'edifici de l'Institut se situa com a frontissa entre una zona urbana consolidada al nord del solar i una nova extensió residencial cap al sud, en fase de consolidació i que representa un important canvi del centre de gravetat del barri. L'edifici reconeix aquesta nova situació situant-se en la cota més alta del solar, construint tot el límit sud i situant-hi l'entrada principal. El seu caràcter públic i el seu rol com a fita urbana es veuen així reforçats.
La posició de l'edifici permet situar totes les aules a nord, de manera que tenen una llum suau i constant al llarg del dia i s'evita la necessitat de proteccions solars. A sud se situen tots els despatxos, tallers i laboratoris, protegits amb para-sols fixes de diferents mides, definides segons l'ús i dimensió de cada espai. Alguns espais especials, com la biblioteca, el menjador o l'aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar el seu ús amb llum natural.
Tipològicament, l'edifici es basa en un esquema compacte que es trenca en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís central. L'entrada principal és una disrupció, també morfològica, d'aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l'interior.
El solar és pràcticament pla, però a causa de la seva gran dimensió s'han de realitzar algunes manipulacions de nivell. Es defineixen aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes i diferenciades. El gimnàs pot usar-se també com a teatre. El seu escenari es pot obrir a l'exterior, permetent així realitzar actes a l'aire lliure. Les grades serveixen tant com seients per a representacions com per a àrees de reunió informals quan l'escenari no està en ús.
El pla de Dalt de Domeny visqué, a partir dels vuitanta, dubtes entre el destí industrial i el residencial. Finalment, s’hi ha concentrat una notable àrea d’equipament públic dins
la qual es disposa aquesta escola, que, projectada per un dels joves arquitectes més actius del panorama català, delinea radicalment una trama urbana incipient.
Els jocs de volums, que filtren la llum del sud i esculpeixen l’espai lineal interior amb riquesa d’intersticis, s’arreceren sota la potència d’una coberta sòbria i general.
Ambient d’austeritat i frescor interior i cura de la llum natural en aules i espais de treball, i una certa pobresa material en la relació amb l’entorn urbà.
Al mateix veïnat, al C. de Can Sunyer, vegeu al núm. 48 el restaurant de can Roca (reforma de J. Ll. Frigola i C. Bosch, 1997, i interior amb disseny de Sandra Tarruella, 2006) i, al núm. 46, el Centre Cívic Municipal Antònia Adroher (de C. Lloret, 2007).
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras