En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
L'edifici es una construcció amb tres façanes lliures (principal i laterals) i façana posterior parcialment adossada. La planta de l'església està formada per una sola nau principal dividida en cinc trams amb capelles laterals, transsepte i absis pentagonal amb la torre del campanar adossada en la seva part est. La nau es cobreix amb volta de creueria. Sobre el primer tram se situa el cor. El baldaquí de l'altar major és obra de Bonaventura Bassegoda, de l’any 1943
El baptisteri i l'escala d'accés al cor completen el conjunt general de la planta. La façana lateral del carrer de Sant Vicenç conté el volum del campanar d'uns 30 m. d'alçaria i de tres cossos quadrangulars amb remat piramidal, una entrada lateral tapiada i tres de les sis obertures ogivals emmarcades per vitralls col·locats el 1907 i realitzades a Barcelona en el taller dels Srs. Giralt i Granell.
La façana principal reprodueix una composició tradicional en l'arquitectura neogòtica amb disposició simètrica dels elements que la composen: el sòcol i l'escalinata principal en pedra natural la portalada principal, amb arquivolta amb columnes de pedra natural, timpà amb conjunt escultural (1927), llinda de pedra natural i porta principal amb aplicacions de ferro forjat (1942), la rosassa (1895), les pilastres i els pinacles simètrics a banda i banda de la porta, els remats i cornises de maó per a revestir i la creu de pedra natural que corona l'edifici (1895).
La façana lateral del carrer de la Trinitat, a part de les finestres ogivals, té una obertura rematada amb arc de mig punt que correspon a L'espai interior del baptisteri i una entrada lateral amb porta de forja, actualment en desús. Adossat parcialment a aquest alçat hi ha l'entrada general i vestíbul principal de l'edifici parroquial projectat el 1992.
La història de l'església de La Soledat va lligada a l'evolució del carrer del mateix nom. Té el seu origen en una capella documentada del segle XVII, erigida al peu del Camí Ral i consagrada el 1666. L'edificació fora muralles s'havia intensificat notablement, tan es així, que en el cadastre de 1765 trobem que aproximadament la meitat de les cases de la vila d'Igualada eren edificades extramurs, formant els coneguts ravals de Capdevila i Soldevila; aquest últim conformarà I'actual barri setcentista de la Soledat. És principalment degut a aquesta expansió econòmica i demogràfica que la primitiva capella de la Mare de Déu de la Soledat s'engrandeix entre les anys 1786-1788. En aquest període, l'expansió urbana havia donat lloc als nous carrers de Sant Isidre, de Sant Pere Màrtir, de Sant Agustí i de la Soledat que accentuaren la forma allargassada típica de I' urbanisme igualadí d'acord amb la característica alineació de les edificacions a banda Í banda de l'antic camí ral que travessava ta població d'est a oest. L' església de la Soledat es va convertir en parròquia l'any 1877. En el període de la guerra civil 1936-1939 el temple pateix el saqueig i l'abandó i es converteix en garatge. Acabat el conflicte, s'inicia la reconstrucció portada a terme per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i es reobre l'any 1944. L'any 1992, adossat a l'església parroquial es construeix un nou l'edifici de locals parroquials.