En la Font-Monument hi veiem tres parts: base, columna i estàtua. La base és quadrangular amb 8 brolladors, que són relleus de cares humanes. La columna és d'estil dòric, amb la part inferior del fust estriada, i la superior presenta unes noies dansant amb càntirs a la mà (símbol de l'alegria ciutadana). La base presenta garlandes als costats i animals als angles. L'estàtua representa el rei Neptú coronat i amb la fitora a la mà dreta. La portada d'aigües de l'Espelt va tenir uns efectes espectaculars sobre la població i la millor demostració la tenim en el monuments aixecats per commemorar l'efemèride. El monument formava part d'un conjunt de quatre fonts públiques projectades com a culminació de la portada d'aigües. L'obra de la font havia estat planejada per Francesc Vallès, enginyer d'ascendència francesa, i la realització artística va ésser feta per l'escultor Damià Campeny. Va ésser inaugurat l'onze de juny de l'any 1832. L'any 1970 l'ajuntament va fer reconstruït el monument. L'obra va ser realitzada per Hugo Pratch sota la direcció de l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.

El terreny on s'ubicà el conjunt, conegut com "colònia Godó", i centre fabril tenia una extensió de 15.000 m2 amb dues naus de planta longitudinal amb gran quantitat d'obertures a l'exterior a fi i efecte de facilitar l'entrada d'aire a l'interior de les naus. La central amida 50 x 14 m. amb una superfície aproximada de 700 m2, i té cinc plantes d'alçada. Una part de la fonamentació és de maó massís, fent arcades que s'entenen sobre un terreny arenós degut a la proximitat del riu. Les naus de les quatre plantes tenen una estructura molt simple que ve donada per l'estructura rectangular de l'edifici. Com a suport dels sostres hi ha tres fileres de pilars de ferro colat; a les primeres plantes s'intercalen amb pilars de fusta de la mateixa forma. Els sostres són de post de fusta amb taulons de reforç per aguantar el pes dels telers. L'última planta té dues vessants, restant una nau central amb una filera de pilars i encavallades de fusta; al sostre hi ha claraboies. Junt a la façana oest s'aixeca la xemeneia de planta quadrada i feta de maó. L'element més remarcable de tot el conjunt és la porta d'accés al recinte formada per un arc escarser fet amb dovelles de pedra llisa i un acabament triangular que ve a ser com una recreació se l'arc de triomf romà. Fundada el 1842, sota la promoció de la família Godó, fou als seus inicis una de les indústries de la manufactura del cotó més importants de Catalunya, tan per la diversitat en la manipulació com pel nombre d'obrers que hi treballaren. A més va ser la primera fàbrica de teixits d'Igualada que va fer servir la màquina de vapor i també la primera que va instal·lar llum elèctrica el 1885. El seu propietari més conegut fou en Joan Godó i Llucià, que ha donat nom al carrer. A més d'empresari fou polític i cap del partit de Sagasta a Igualada, arribant a ser diputat en Corts pel districte d'Igualada on també havia estat alcalde. Aquesta empresa fou coneguda amb noms diferents depenent del propietari: entre 1842-1853, Fabril Igualadina Cotonera; 1853-1868, Companyia Fabril Igualadina Cotonera; 1868-1873, Igualadina Cotonera S.A.; 1873-1876, deixà de funcionar; 1880-1936, Joan Godó i Llucià se'n feu càrrec; 1936-1939, durant la guerra civil fou col·lectivitzada; 1939-1957, Joan Godó i Pelegrí la recuperà; 1957-1967, S.A. Textil Igualadina. Finalment el 1967 desapareix la societat, quedant l'edifici i annexes abandonats. Sofrirà posteriors enderrocaments, restant encara, però, intactes la nau central i la xemeneia del vapor. Inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Espanyol de caràcter Històric i Artístic. [Província de Barcelona, 1979-1980, r.:1095]

Fàbrica coneguda com el "Vapor Nou", data de l'any 1897 i esdevé un exemple molt característic de la indústria tèxtil cotonera. Formada per dues grans naus longitudinals de dues plantes d'alçada, amb grans obertures exteriors sobre les quals descansen uns arcs escarsers coberts d'estuc vermell a fi i efecte de donar una nota de color i aconseguir la dinamització del conjunt. Destaca la gran xemeneia construïda amb totxo cuit i que presideix majestuosament tot el conjunt. En Joan Boyer i Ferrer era propietari d'una fàbrica tèxtil a mitjans del s. XIX. Arran de l'arribada del tren a Igualada, que permeté portar carbó i així utilitzar la màquina de vapor, traslladà la fàbrica l'any 1897 a la zona del Rec. El 1910 es fa una ampliació en el mateix carrer del Rec. El 1978-79 es tancà aquesta indústria. El 1981 aquest edifici el comprà l'ajuntament d'Igualada per instal·lar-hi el Museu Comarcal.

L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

Edifici destinat a planta baixa comercial i quatre plantes d'habitatges. El seu interès es troba en la composició de la façana que és una interpretació lliure dels elements racionalistes. Destaca el tractament molt pla de la façana -trencat només pel balcó corregut de la primera planta- en la que la verticalitat que li donen les tres franges i les finestres allargades dels extrems queda compensada per l'horitzontalitat de la finestra central. Horitzontalitat que queda remarcada pel tractament de les baranes i l'especejament dels vidres (especialment la franja de vidre glaçat). La finestra està rematada per una sòbria cornisa. A la planta baixa, actualment transformada, hi havia una botiga i un vestíbul que eren la màxima expressió del racionalisme igualadí. 19-04-1939 Projecte de remodelació de l'edifici afectat pel bombardeig de la Guerra Civil. 31-12-1939 Permís de llicència per construir de nou la façana, fa obres a l'interior de les plantes i n'aixequen una de més. Promotor: Ignasi Castelltort i Llambès. 1972 Reforma de la façana de la botiga i de la planta baixa (vestíbul) amb la qual cosa els valors racionalistes es perden. 1994 Remodelació total a la botiga

Pastisseria noucentista que encara conserva els seus elements decoratius originals malgrat el remodelament de la façana a la planta baixa. Es tracta d'un edifici d'estatges de dos pisos d'alçada, de gran senzillesa ornamental amb domini total de la línia recta que accentua la verticalitat del conjunt. Destaca el trencament total entre els dos pisos i la façana de la planta baixa que, amb dues grans obertures amb arcs escarsers ens indiquen que ens trobem davant un establiment comercial.

Edifici de tres plantes construït amb carreus de pedra, on destaca la decoració de la façana feta a base dels propis elements estructurals de l'edifici, com són les dues portes d'entrada a la planta baixa, sustentades sobre dos pilars amb capitells decorats amb motius heràldics i florals, i les finestres, així com la sanefa que cobreix la part més alta de l'edifici. Obra promoguda per el Sr. Magí Castellfort i Llambés, comerciant.

Situat al nord del nucli antic, l'Institut i les seves instal·lacions ocupen una illa sencera, closa en un mur de tanca massís i pilars de carreus buixardats amb cornisa de maó treballat, que serveix de base d'una barana de ferro ornamentada amb requadres de cistells, també de ferro. L'edifici principal, de grans dimensions, té forma de U, amb cobertes compostes de teula, que tanca un espai protegit amb claraboia. Consta de tres plantes, cadascuna tractada en façana de manera diferent, si bé mantenint la simetria: la planta baixa, amb sòcol de carreus i parament superior estucat, amb fris de finestres en arc de mig punt; la central, separada per línies d'imposta de maó remarcades, amb un altre fris d'obra vista, amb finestres d'esquema rectangular vertical; i la superior, de parets estucades, on les finestres, més petites, s'agrupen de tres en tres en arqueries de mig punt. El portal principal, en arc rodó, se situa en un cos central abocat a la Carretera de Manresa, i s'emfasitza amb la presència d'un balcó a sobre, amb barana bombada de balustres i volta rodona com a guardapols, i un capcer a dos vessants, amb òcul central i coronat per cornisa ondulada. Sobre el balcó hi ha un escut d'Igualada flanquejat per dos nens, obra de l'escultor i esgrafiador Ferran Serra (Ferdinandus Serra). Jaume Garcia Fossas era fabricant de naips a Igualada juntament amb el seu germà Artur. Tos dos van donar ajuts econòmics per a les construccions del Conservatori de Música, del Palau Escolar de l'Ateneu Igualadí i de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament (actual Escola Àuria) el qual va portar els seus cognoms. El Sr. Artur Garcia-Fossas va comprar uns terrenys l'any 1927 per construir-hi l'Orfelinat d'Igualada. La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres. Però aquest edifici mai no va ser usat amb la finalitat que havia estat construït i va acabar sent un centre educatiu d'ensenyament primari que, actualment, encara està en funcionament amb el nom de CEIP Garcia Fossas. La construcció de l'edifici va començar el 1932 i va acabar al maig de 1937. L'inici de la Guerra Civil va fer que no iniciés la seva activitat fins anys més tard, però finalment va ser inaugurat el 3 de maig de 1941. Durant la guerra, l'edifici es va fer servir com a hospital i es va construir un refugi antiaeri que encara es conserva. L'edifici consta de tres plantes, la primera de les quals es va destinar a l'ensenyament dels nenes (amb homes com a professors). A la segona hi rebien educació les nenes amb dones com a professores. Amb el temps també ha tingut altres finalitats complementàries: El Museu d'Igualada i el Museu de la Pell. Actualment, a part del CEIP, també hi ha la Llar d'Infants La LLuna i el CRP de l'Anoia.

Edifici d'estatges de quatre pisos d'alçada. Destaca la verticalitat que agafa la composició en sentit ascendent. A la part alta de totes les finestres es col·loquen els elements ornamentals amb uns acabaments en forma de capitells de temàtica floral. També és remarcable la decoració de la porta principal amb dos cercles fets de pedra que agafen la sinuositat dels típics "cops de fuet" del modernisme. L'acabament de l'edifici està fet amb totxo cuit i forma una petita balustrada. A la façana exterior es pot veure també una petita capelleta adossada al mur, col·locada a sis metres d'alçada i dedicada a un sant d'antiga devoció per part dels membres de les famílies ocupants (Verge de Montserrat). A l'entrada hi ha un sostre pintat d'estil modernista, amb una disposició asimètrica de tipus florals.

L'edifici s'encamina cap uns plantejaments gotitzants. El paper important l'obtenen les obertures que són elaborades amb carreu vist sobresortint de la façana general revocada. És en aquestes obertures on hi trobem els elements gòtics amb relleu. L'edifici és coronat amb una llinda esglaonada en la façana principal, i per una barana amb claustres gòtiques-florals en els laterals.Destaquen el treball de ferro forjat de les reixes i la barana, calada, de pedra artificial del terrat. La composició en general és simètrica i mancada de policromia. Promotor de l'obra: Marià Ratés, comerciant de gra.

El edificio presenta una composición simétrica dada por dos ejes de aperturas paralelas. En la planta baja se utiliza sillería; aquí encontramos unos arcos escarzanos con grandes salmeros que se contraponen con los dinteles del primer piso y con las almenas escalonadas que coronan el edificio. Las aperturas del primer y segundo piso son adintelladas y en su parte superior presentan un rompe aguas escalonado, que con unas molduras anchas parecen encarcelar en su interior unos relieves florales de tipo gótico que rodean unas cerámicas de reflejos metálicos. En el centro de la fachada encontramos las iniciales del propietario. Así pues, se alternan las formas sinuosas de la planta y tercer piso con las rectilíneas del primer y segundo piso y de las almenas del final. Esta es la primera edificación que encontramos en Igualdada con una estructura global modernista. Promotor de la obra: Francesc Valls Brufau, tejedor.

En la fachada de este edificio encontramos la ornamentación floral colocada en forma de guirnalda sobre las aperturas. La importancia de esta fachada radica en sus remates (actualmente desaparecidos) así como en el arco rampante con una apertura lateral que encontramos en la planta baja. A. Cirici Pellicer comenta la fuerte influencia que en este caso ejerció Puig i Cadafalch. Cabe destacar la barandilla de forja de los balcones y una pequeña tribuna en la segunda planta. Este edificio refleja en la fachada las dos corrientes del modernismo: el neogótico y el decorativista. Fue construido con materiales pobres, pero con todo, cabe destacar los hierros forjados del primer piso, así como el arco y la columna de la planta baja. Propietario promotor de la obra: Josep Ferrer i Llopart.

Arranjament de façana d'estil modernista. Està decorada amb esgrafiats que omplen els espais entre els balcons. És un esgrafiat floral de composició simètrica basada en el tema dels lliris. Les flors són pintades de color de foc i els fons és clar (a l'inrevés dels esgrafiats tradicionals catalans). També destaquen les portes d'entrada i el sostre de l'entrada amb decoració floral. L'acabament de façana es trenca amb una barana balustrada de falsa pedra també de tema florals. És de planta baixa i dos pisos. El propietari i promotor de l'obra va ser Llorens Farrer.

La fachada de este edificio presenta una composición simétrica que viene determinada por las aperturas. Destaca sobre todo por sus elementos ornamentales que la coronan. Estos son de la barandilla balaustrada de la azotea, de tema floral, y los molduras, que terminan en forma de pináculos. También hay que remarcar la puerta de la entrada, de madera, con decoración floral asimétrica con cierta tendencia japonizante. Así como las rejas de los balcones, que guardan igualmente unas formas onduladas. La planta baja tiene un tratamiento más austero que el resto de la fachada. Propietario promotor de la obra: Pere Massagué i Esteve, comerciante y curtidor.

La composición viene limitada por los ejes paralelos de las aperturas. El sistema decorativo se basa en las formas empleadas en las aperturas y en los materiales utilizados en ellas. Así vemos como el arquitecto ha empleado el arco agudo y el sillar en la planta baja, mientras que en el primer piso y en los restantes, el ladrillo visto y la cerámica verde. El elemento más importante de este edificio es la barbacana elaborada también con ladrillo que remata el edificio. Promotor de la obra: Joan Balcells i Gubern, curtidor.

Lo más destacable de este edificio es la fachada donde encontramos los elementos que se irán repitiendo casi invariablemente en todas las edificaciones de su autor, el arquitecto Isidre Gili i Moncunill. Así encontramos la ornamentación floral en los dinteles y jambas de las aperturas, a base de relieves, la cerámica de reflejos metálicos y baldosas decoradas, así como el uso del sillar en la planta baja, y el trabajo de forja. Promotor de la obra: Franciscano Sisteré i Gabarró.

Edificio de planta baja y dos pisos con fachada dividida en tres franjas horizontales y dos verticales claramente diferenciadas. Planta baja, dividida en semisótano y entresuelo, muy ornamentada. Tiene tres pilastras coronadas por capiteles con elementos vegetales y unas pequeñas volutas. En la primera planta destaca una tribuna, también muy ornamentada con unos interesantes elementos de vidrio y de hierro en las barandillas. En el coronamiento aparecen elementos de quebradizo y guirnaldas vegetales.

Casa de planta baja y dos pisos. La fachada tiene mucha ornamentación. Los umbrales de los portales están bien trabajados con piedra y las plantas altas se encuentran ornamentadas con temas vegetales, estucados y relieve. La fachada está coronada por un frontón y molduras de yeso de tema vegetal. Obra promovida por Francesc Casadesús i Ros, médico.

Edificio entre medianeras con elementos neoclásicos y con una tribuna que, aún siendo posterior, se integra totalmente en el edificio. Edificio entre medianeras con fachadas a la Rambla y en la calle de Sant Cristòfol. La fachada principal, de lenguaje ecléctico donde se mezclan elementos neoclásicos con otros más cercanos al modernismo imperante en la época del proyecto (especialmente elementos florales, guirnaldas, dinteles, esgrafiados, forja de las barandillas...), está actualmente muy modificada por la tribuna situada en el primer piso, que actúa como terraza de la segunda planta, construida más tarde. La forja de las barandillas de los balcones es diferente a la que aparece en el proyecto. La fachada posterior está ordenada según cinco ejes, marcados por las aperturas, y con una cornisa y barandilla de remate que acusa el giro que da la alineación de la calle. Sobre la puerta de entrada, en la rambla, se encuentra el medallón con las iniciales J.G. del propietario.

Edifici d'estil modernista on el més interessants és la majòlica que trobem a la façana amb el nom de l'empresa "Hispano Igualadina". És important de destacar el color de la façana en la qual l'arquitecte juga principalment amb el blanc de l'estucat del fons i el vermell del totxo amb una composició d'estructura força amanerada, i la cornisa de coronament que amaga la teulada a dues vessants.

En l'estructura general de la façana podem apreciar unes clares diferencies entre la primera i la resta de les plantes (segona i tercera) en el que fa referència als balcons i finestres. Si bé en les dues plantes superiors són allargats i amb balcó volat, en la primera i degut a la manca d'alçada i a l'estret del carrer , fa que l'arquitecte busqui unes solucions diferents. L'alçada és resolta amb una finestra-balcó i l'estret del carrer, que representa una insuficiència de llum amb un eixamplament de les finestres incorporat a la part central dues parts més estretes a una i altra banda, separades del cos central per una petita columna. Per les decoracions en la façana(capitells, dintells) i per la decoració amb temes animalístics de l'interior de les escales, de l'edifici és digne d'interès i consideració.(...) Propietari promotor de l'obra: Ramon Vives Maixenchs, adober.

Edificio actualmente con una medianera, de planta baja, entresuelo y una planta. Cubierta con azotea. Tiene una fachada prácticamente simétrica solo alterada por la modificación de una de las puertas de planta baja. Esta es muy baja y visualmente forma una sola planta con entresuelo, hecho que queda reforzado por el balcón corrido de la primera planta. La fachada se desarrolla en tres ejes correspondientes a las tres aperturas de la planta baja (que se transforman en cuatro en la planta piso) con el eje central reforzado por la puerta de entrada, a dos alturas, y por las ménsulas que soportan la parte del central del balcón corrido. Interesante barandilla de azotea formada por una balaustrada remarcada por dos jarrones.

Compositivamente, el edificio está dividido en tres partes: una central, más ancha, que está flanqueada por dos que sobresalen, tanto en profundidad como en altura. El edificio está coronado por unas almenas escalonadas, muy propias de este autor, y que nos recuerdan la influencia que el edificio tiene de la casa Macaya de Puig i Cadafalch. También encontraremos el ladrillo en la barbacana, modalidad constructiva muy característica de este arquitecto. Asimismo, cabe destacar la barbacana en el ventanal de la sala de estar y en la puerta de entrada. Promotor de la obra: Nicolau Poncell i Sitges, tipógrafo.

La façana presenta uns esgrafiats de tipus floral que recobreixen la part corresponent als dos últims pisos. El tema és una flor de lis voltada de línies corbes amb ramatges vegetals. A més d'aquesta decoració trobem també en aquest edifici, les portes decorades amb sanefes asimètriques pseudo-florals, així com esgrafiats en el sòcol de l'entrada. També és decorada la barana de l'escala obtenint un conjunt bastant remarcable. A destacar també la forja dels balcons i baranes del terrat. Promotor de l'obra: Aleix Gabarró, comerciant.