Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra.
Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions.
Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital.
La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.
L’hospital adopta una configuració extensa i de poca alçària a causa de les característiques del programa funcional i dels terrenys que ocupa. La façana de llevant, que dóna al riu Ebre, rep un tractament fragmentat per tal d’evitar la visió de l’hospital en tota la seva dimensió. El Centre d’Assistència Primària és col·locat a la part central per a tallar la dimensió més llarga de l’edifici i evitar la percepció contínua de tota la seva longitud. Les unitats d’hospitalització estan orientades a les millors vistes, cap al sud o a llevant. Els serveis, com ara la bugaderia, les cuines o les calderes, estan disposats a la façana nord, al voltant d’un pati tancat i al marge de la circulació general de l’hospital. La resta de serveis hospitalaris es troben en un bloc compacte amb façana a ponent i a uns patis interiors. La disposició de les diferents àrees té en compte les interrelacions i les circulacions que les connecten. Tot l’edifici és construït amb materials del país i sistemes constructius tradicionals, que eviten uns elevats costos de manteniment i resulten idonis per resoldre un programa complex com és el d’un hospital. La planta segona té una alçària més gran que les altres perquè incorpora una càmera per al pas de conductes.
Instal·lació sanitària d'àmbit intercomarcal situada en un lloc privilegiat de la població i amb dues orientacions ben diferenciades. La façana sud mostra una composició lineal on domina la horitzontalitat, només trencada per petites fragmentacions dels volums amb la intenció de propiciar un canvi d'escala. A la façana oposada, on s'ubiquen les unitats d'hospitalització, hi trobem una disposició "en pinta" i un canvi de material que afavoreixen la integració amb l'entorn. El tractament d'alguns elements de disseny guarda analogia amb el CAP de Gandesa, també dels mateixos autors. Proposat com un model d'edifici hospitalari obert i de desenvolupament extensiu, aquest centre va ser reconegut amb el Premi FAD d'Arquitectura, l'any 1988.
