El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.
La proposta del nou Hospital de Santa Caterina està influïda pel caràcter dels edificis i jardins del sanatori psiquiàtric ubicat al costat. Es planteja la construcció de pavellons per mantenir la sensació de poca densitat en la part interior del parc. L’aparició d’uns patis, entre aquests pavellons d’una planta, dóna llum i ambient natural a l’interior, i també serveix per relacionar l’arbrat del parc amb l’hospital.
S’ha dissenyat un hospital baix i extens, organitzat en base a una malla bireticular en dues direccions sobreposades a una estructura lineal de creixement est-oest. La malla de circulacions coincident amb aquesta direcció és un conjunt circulatori paral·lel que recull aquestes circulacions jerarquitzades, és a dir, unes per a personal i d’altres per a usuaris externs. Aquestes circulacions divideixen l’hospital en franges. Cada unitat o servei busca el seu lloc en aquesta malla de relacions.
D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària on el creixement i les modificacions no només són possibles sinó que estan considerades com a premisses del disseny general. El resultat és una organització oberta, en la qual hi tenen cabuda futures reestructuracions.
La proposta arquitectònica possibilita un enteniment directe i evident de l’organització de l’edifici per part dels usuaris de manera que, en tot moment, coneguin i s’orientin dins de l’hospital. La llum (a través de lluernes, claraboies, patis) i les vistes a l’exterior contribueix a augmentar el confort del personal sanitari i dels usuaris de l’hospital.
Renunciant a actualitzacions costoses del vell i central Santa Caterina de Girona, i en un treballat pacte local (1994) amb el govern català, prenen cos els plans de migració i nova planta de l’equipament. Actiu des del 2004, té 27.588 m2 de sostre i acull 222 llits, amb serveis d’urgència i hospital diürn. Ja en el planejament (M. Brullet, X .
Canosa), el model adoptat és extensiu i no vertical i es planteja com un mosaic obert i ampliable, oposat, doncs, al de l’homòleg Hospital Trueta. El projecte traça una malla bireticular sobreposada a una estructura lineal de creixement est-oest, direcció que correspon a la de les circulacions segregades d’usuaris i personal. Consolida un cos lineal al sud i des d’aquí va alçant pavellons d’un sol nivell, inserits rítmicament envers l’espai de parc. El joc de patis i lluernes intensifica l’estima pel lloc i esdevé, alhora, un endolciment de l’activitat hospitalària.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Fuente: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
