Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
Nous Pavellons de l'Hospital Psiquiàtric de Salt
El 1888, la compra provincial d’unes 3,5 hectàrees al mas Cardell enceta l’equipament en un remot paratge rural. La saturació constant d’orats i un règim controlat per religiosos marquen un conspicu panorama vuitcentista, voltat de fossat i filat i amb algun intent mèdic regeneracionista. La Mancomunitat catalana (1914), l’adveniment d’un poder modernitzador, l’assumeix, el repensa (Dr. Martí i Julià, Dr. Vives) i basteix els edificis de Rubió. Els dos pavellons evoquen trets de la masia, filtrats pel noucentisme que impregna porxos i detalls i encara amb alguns residus del gaudinisme passat, com ara els sòcols «baldufa» dels pilars. El cop reaccionari del 1923 ho atura tot, i els plans republicans del 1933, amb llur renovació de la psiquiatria, moren arran de la convulsió del 1936 i la victòria feixista. L’allau de demències i la penalitat econòmica posteriors marquen una evolució que arriba, vers el 1980, a un canvi radical de mètodes per fer-los més oberts. Cap al 1993, el planteig del trasllat de l’hospital provincial i les necessitats de la psiquiatria clínica susciten un pla que abat edificis i en preveu de nous, sempre en un mosaic extensiu que interactua amb l’arbrat i l’espai obert i que es relaciona amb les traces urbanes veïnes. N’és fill el conjunt del 2003, de tres unitats amb 50 llits cadascuna, que desplega braços des d’un eix principal.1921
-
Escuela Veïnat
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.1988 - 1991
-
Museu de Salt
Torre quadrangular de maçoneria incerta amb cantoneres carejades, d’origen anterior al s. xiii . L’obra renaixentista basteix una escala de cargol que permet de vincularla al mas i en minva el caràcter defensiu per ennoblir-la amb finestrals de bona factura. El conjunt perdé elements gòtics que foren trasplantats al mas Ribot. La compra municipal del 1981 i el nou Museu de l’Aigua donen peu a una intervenció estoica i abstracta, d’un llenguatge posat al servei dels valors propis del mas.1991
-
Casa Vidal Boix
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
El projecte encabeix la vida diürna a la planta del jardí i dormitoris a la planta central i obre un estudi a la planta superior, abocada a les vistes llunyanes, tot buidant-hi una escala que aporta llum i aire. S’entén com a capçalera d’una filera de casetes i, alhora, xarnera amb les hortes que s’hi encerclen, i es nodreix dels murs massius i de rierencs de l’entorn per acomodar-s’hi amb un volum espartà que en neix. Preocupació avant la lettre pels materials nadius reciclables, la ventilació creuada i altres temes del que un dia s’anomenarà sostenibilitat.1988 - 1992
-
Habitatge al Veïnat
Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales
Programa d’habitatge en tres plantes situat en un angle. L’escala compensada, que els autors usen sovint, adquireix aquí, en un buit central, un paper destacat al cor de la casa. La relació a peu pla amb el jardí, la terrassa superior assolellada, la forma allargassada de la parcel·la, el paper divers de cada obertura...; els trets domèstics, en general, se upediten a una envolupant més abstracta que redueix les vicissituds i les eleva a l’escala urbana amb formes regulars.1996 - 1997
-
Teatre de Salt
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
La represa municipalista del 1983 es gesta des d’una efervescència cultural que ambiciona el progrés de la vila i no l’arraconament d’un suburbi; el teatre n’és una peça cabdal. El vincle biogràfic dels autors amb aquest impuls s’acompanya de la projectació solvent i urbanament pulcra d’un conjunt només construït en part. L’escenari, concebut a tall de caixa emergent en el context urbà, és el nodus d’un sistema dual on el públic es disposa dins la sala, al pati posterior o en ambdós espais alhora, com en un complex obertament inserit a la trama urbana i transgressor del simple model focal a la italiana. El teatre pot acollir 600 espectadors drets (grada abatible) o 300 d’asseguts i una possible àgora conjunta de 40 x 13,5 metres amb l’escena al mig. De moment, el vestíbul ha romàs dins la crugia de l’antic ateneu, i la sala d’assaig situada sobre la sala de públic no s’ha fet. Per bé que incompletes, les seves arquitectures són sòbries i estrictes defora i econòmiques i tècnicament eficients a dins, i s’acompanyen al pati d’una geometria més domèstica i de la textura dels materials tradicionals, com en una evocació melangiosa del lloc tal com era abans de transformar-se.1997
-
Habitatges al Carrer Major 118
Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales
Encàrrec d’habitatges de vora 100 m2 a la testa d’un llarguíssim carrer Major, allà on esdevé passeig. La cantonada es destina a comerç, la resta de la planta es reserva per a garatges, i l’accés es decanta per lliurar el pla de façana als apartaments. El projecte aplica curosament els tòpics de balconera i barana als eixos del carrer menor i s’esforça a crear una envolupant a l’escala del llarg buit urbà que presideix i que, amb la variabilitat de les lamel·les, permeti viure dins i fora la relació domèstica i la pública.1996 - 2000
-
Casa i Estudi Ferrer Picó
Miquel Ferrer i López, Xavier Masgrau i Dotras
Com l’obra propera dels carrers De Sagarra i Clavé, aquesta encabeix un programa domèstic en un eixample de tipologies diverses, sense renunciar a terrasses i matisos del programa unifamiliar però tractant de restituir, finalment, un continu urbà regular. Planta baixa amb garatge i estudi autònom, escala que secciona i alimenta tot l’organisme, i espais de vida al nivell superior; tot plegat dota d’una continuïtat sincopada un dels carrers i motllura amb grans quadrats l’obertura a l’altre.1999 - 2001
-
Habitatges al Pla de Vallvera
Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales
El fortíssim creixement —d’ençà de la dècada dels setanta— de la vila, que a finals del segle xx va haver de digerir una acceleració addicional i una immigració forana massiva, ha produït també moviments de població autòctona i s’ha conduït des del 1983 amb una fe prou continuada en el planejament, en mans de bons urbanistes locals. Preservat el seu nord fluvial, així, ha avançat ordenadament sobre la plana de migdia, amb operacions destinades tant a la classe obrera com a la petitburgesa. Petita operació d’estatges de tres plantes, amb generosa planta passant.1999 - 2002
-
Reforma de la Nau Kropotkin de l'Antiga Fàbrica Coma Cros
Ramon Artal i Rodríguez, Miquel Poch i Clara
Complex ampli, amb uns 18.000 m2 de sostre, que fou durant un segle un centre tèxtil destacat i, junt amb la també tèxtil Burés, la Marfà de Santa Eugènia i la Grober de Girona, rosari de la potència industrial d’aquest tram del riu Ter. La seva decadència i venda al govern català van permetre convenir-hi, el 1998, la destinació pública. Tangent a la séquia Monar, que l’accionava, s’anà formant entorn d’un pati, amb artefactes tan formidables com ara la nau Kropotkin (oest, de 1.850 m2 de planta), dreçada sobre pilars de fosa i amb unes àmplies golfes diàfanes sobre arcs de rajol, o la més moderna nau de llevant, diàfana sobre arcs de formigó triarticulats i travats a la base. El pla director i les successives actuacions van conduint la conversió del complex en un gran centre de producció cultural, d’abast metropolità. Vinculada a la factoria, vegeu, de 1924, la central del Molí (carrer Sant Dionís, 51). A l’entorn, obres modestes de Masramon de Ventós (Sant Jaume, del 1971, carrer Pau Casals, 55 i habitatges socials, del 1963, al carrer Manuel de Falla) i algunes obres menors d’interès al llarg del carrer de Pau Casals.2002
-
Hospital Psiquiátrico Salt
Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez
El caràcter actual del parc i les baixes alçades dels pavellons existents, que donen un aire agradable al conjunt, són considerats molt positius per a la teràpia de malalts psíquics. La tradició higienista de construir un equipament sanitari en un entorn natural és una de les premisses per a l’ordenació del centre. L’edifici s’ha dividit en tres unitats d’infermeria tal com es definia en el pla funcional, ubicant-ne dues a la planta baixa i una a la planta pis. L’esmentada primera planta es relaciona amb la zona enjardinada amb l’objectiu d’evitar l’aïllament d’aquesta unitat respecte l’exterior. La disposició de la planta en forma de "L" permet definir uns patis oberts cap als que es bolquen totes les activitats comunes i públiques del centre; també facilita la diferenciació de l’àrea diürna i la nocturna. Així, l’arbrat i l’enjardinament es converteixen en elements bàsics de l’ordenació de l’edifici. La imatge de l’edifici es procura que s’integri amb la dimensió de l’arbrat actual i futur, evitant que una edificació excessivament alta o massiva perjudiqui l’equilibri entre edificació i vegetació. Des d’una visió llunyana ha de ser una imatge clara, representativa i identificable però no gaire dura; la dimensió, el color, i el ritme defineixen aquests valors.1997 - 2003
-
Apartaments per a Joves Prat de la Riba
A finals dels noranta, l’Institut Català del Sòl engega múltiples concursos, en operacions àdhuc petites, a la recerca de l’habitatge econòmic, ni que sigui transitori, i d’un mode de construcció semiindustrialitzable. El projecte disposa 6 unitats (40 m2) per planta sobre un eix tècnic ben lineal, servides per una passera coberta i acotada pel volum que evoca un pati. Alça el basament per desar-hi cotxes al dessota i no malbarata sostre per a un improbable comerç. Construcció en sec dels paraments opacs i façana ventilada de plaques econòmiques.1999 - 2003
-
Hospital General de Santa Caterina
Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez, Albert Vitaller i Santiró
El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.1995 - 2005
-
Escola Mas Masó
Marta Adroer, Oriol Ribera, Sergi Serra
Després de l’ús recurrent d’aules prefabricades, llarga execució per a un centre de dues línies (infantil i primària) destinat a 380 alumnes i ubicat en un límit municipal de desenvolupament recent, sobre una hectàrea tangent a un eix més urbà i oberta als nous vials de vida incipient. Els cossos de menjador, biblioteca, despatxos i aules s’allarguen en sentit est-oest, orientades al sud les aules infantils i oberta al nord tota la resta, amb un arbrat lineal i una tanca que matisen l’obertura al carrer urbà. Una seqüència de 120 m de llarg, d’una o dues plantes d’alçada segons l’ús infantil o escolar, amb la incisió, entremig, de l’accés principal, que troba eco en un porxo ja intern i en la prolongació en «T» amb un gimnàs que domina un pati dual. S’usa el formigó in situ per a l’estructura vertical, i elements preformats de formigó, acer, alumini i fusta cimentada, així com façana de mur cortina i cobertes industrialitzades, en la resta de l’equipament.2003 - 2006
-
Habitatges Ca la Sileta
Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales
Un dels llocs cobejats pel moviment squatter és, finalment, objecte d’una promoció d’habitatges, que en disposa quatre de desenvolupament vertical en filera al llarg d’un carrer secundari i usa la testera per articular-hi apartaments, tres per cada pis i un a la planta baixa. Algun tret d’organització de les peces acusa la proximitat als dogmes comercials, però el projecte troba en el caràcter de l’edifici precedent (el pati organitzador, el valor del ràfec...) el fil per a una reinterpretació succinta del vuitcentisme del barri.2004 - 2007
-
Parc del Rec Monar
D’ençà del 1983, i des de la densitat urbana, el municipi condueix una modesta i tossuda aproximació als espais fluvials i les deveses del Ter. Unes antigues hortes són ara tant un parc urbà convencional com un vincle ètic amb aquells paisatges i amb el rec antic que en deriva. Amb una superfície de 40 hectàrees, conté serveis i espais d’estada i de joc i pren forma amb gestos extensius i amb unes geometries lineals que evoquen els conreus i en treballen vores i límits. El parc està en creixement, amb alguna renúncia del projecte i un cert desgast causat per usos primitius.2005 - 2007
-
CAP Salt
BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez
El programa es desenvolupa en planta baixa, excepte algunes peces privades que es col·loquen en planta primera. Una sèrie de patis organitzen els paquets de consultes i garanteixen la llum natural. La proposta pretén dur al límit l'arquitectura prefabricada i industrialitzada i es planteja com un exercici d'estil sobre aquest tema. Tota l'estructura, tancaments de façana, tancaments interiors, fals sostre, etc. s'entén com un acoblament de productes de catàleg que es basen en una modulació estricta. Això podria permetre en un futur una sistematització en la construcció d'altres equipaments de la mateixa tipologia amb retallades en temps d'execució i en costos. La imatge, rotunda, és la d'un prisma brillant molt opac a l'exterior per garantir la màxima privacitat, en contrast amb un interior inundat de llum natural provinent dels patis . La col·locació de les finestres a la part més alta per a les consultes i en la part més baixa per a les sales d'espera permet evitar vistes creuades.2004 - 2008
-
Edificio Sociosanitario Salt
Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez
L´edifici sociosanitari és la última construcció del conjunt del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt que inclou també l´Hospital de Sta. Caterina i l´Hospital psiquiàtric, ambdós projectats també per BrulletDeLuna. El nou edifici es situa a la part Sud-oest de la parcel·la i compta amb una superfície construïda de 7.214 m2. El punt de partida pel disseny del sociosanitari serà la seva integració dins el conjunt del Parc Hospitalari. S’ha dissenyat un edifici amb soterrani, planta baixa i una única alçada. L´edifici es composa amb tres gran peces cadascuna de les quals conté habitacions i una sala comú. Cada peça està completament rodejada de zones verdes que qualifiquen els espais interiors. El treball acurat amb la llum natural i l’elecció de materials càlids doten a la construcció d´una domesticitat capaç de satisfer les necessitats dels residents del centre els quals, donat que han de passar llargues estades en l´edifici, han de sentir-se “com a casa”. El nou edifici compta amb una unitat d´hospitalització geriàtrica de mitja i llarga estada amb 22 habitacions, una unitat d’hospitalització psico-geriàtrica amb 22 habitacions i una unitat d’hospitalització psico-geriàtrica de demències de 21 habitacions. També hi ha un Centre de dia geriàtric i Centre de dia de demències, amb capacitat de 25 places cadascun, i que comparteixen serveis com recepció, despatxos mèdics i d´infermeria, sala de rehabilitació, magatzems… Finalment, hi ha una Unitat de diagnosi i valoració geriàtrica i de demències que està formada por cinc despatxos, sala d´espera i sala de reunions.2006 - 2009
-
Comisaría Municipal de Salt
GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen
The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...2012