L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.

La reforma del sistema educativo y los planes de estudios que llevó a cabo la Generalitat Republicana sirvió para impulsar la construcción de esta nueva escuela destinada a la formación profesional. Una vez finalizada, llegó a ser el edificio más moderno de Tarragona y actualmente sigue siendo uno de los máximos exponentes del racionalismo.
Monravà era socio del GATCPAC y fue uno de los mayores impulsores del Movimiento Moderno en Tarragona. El lenguaje de este edificio responde claramente a criterios funcionalistas: cubierta plana, ventanas alargadas y enrasadas por la cara exterior. Además tiene las esquinas redondeadas, lo que introduce un cierto dinamismo y aumenta visualmente la continuidad de fachada y de las ventanas. La única interrupción se produce en la entrada, donde aparecen unas ventanas verticales que iluminan la escalera y una gran marquesina de hormigón armado que es un plano horizontal.
El nuevo sistema constructivo de piel y huesos queda perfectamente explicado con un tratamiento muy delicado de la fachada. El hueco de las ventanas incluye una serie de pilares repetidos a muy corta distancia, lo que permite que sean muy delgados y estén bien integrados en la carpintería.

Edifici de planta en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Les aules queden reflectides per uns llargs finestrals que corren de banda a banda l'edifici. L'edifici compleix amb els plantejaments i criteris funcionalistes: coberta plana, finestres allargades i enrasades a l'exterior. Destaca l'arrodoniment de les cantonades, fet que el dota d'un cert dinamisme, interromput únicament a l'entrada, on hi ha algunes finestres verticals. Tots aquests elements accentuen el seu caràcter orgànic i funcional, encara que ressalta més la imatge racionalista que no pas els caràcters de forma que aporta.

Generalitat Republicana va impulsar una reforma del sistema educatiu i curricular, plantejament que hi ha darrere de la construcció de diverses escoles de formació professional. L'Antiga Escola Industrial és la primera gran obra racionalista a Tarragona, que uneix al llenguatge racionalista una gran elegància compositiva en tant que en la seva inserció urbana, però sense abandonar del tot els criteris compositius d'arrel classicista. D'altra banda, està perfectament integrat a l'urbanisme radial centrat a la plaça Imperial Tárraco, tot i tenir una estructura totalment simètrica, segueix les pautes del més pur racionalisme influenciat per la relació de Monravà amb el GATCPAC. El 1952 es va ampliar la zona que dóna a l'avinguda Companys segons el projecte d'Antoni Salvador i Ripoll.