Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio y, en su caso, mostrar publicidad relacionada con las preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Al clicar "aceptar", usted acepta el uso de estas cookies. Puede ver la política de cookies
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directores arquitecturacatalana.cat
credits
Quiénes somos
Proyecto de:
Impulsado por:
Directores:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comisión Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Colaboradores:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Colaboradores Externos:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Con el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entidades Colaboradoras:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental.
Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana.
Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.
Autor: Maurici Pla
Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.
Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa
La intervenció consisteix en anul·lar les intervencions realitzades en els anys 80, reparar patologies diverses i retornar les places a l'estat original plantejat per Bonet. Per reproduir amb fidelitat les condicions originals, d'una banda, s'ha investigat la documentació del projecte, s'ha consultat a col·laboradors de Bonet: Nicolau Rabasseda, aparellador del poblat i col·laborador de Bonet (1966-1972) i Lluís Caula, enginyer de l'empresa Texsa de Impermeabilització. D'altra banda, s'han realitzat cates in situ per conèixer amb precisió la realitat física dels materials i els seus detalls constructius, i finalment, s'han analitzat i visitat altres obres contemporànies de Bonet amb solucions constructives similars, com és el cas del club nàutic 'dos mares', La Manga del mar menor, Múrcia (1965).
Finalment, per conformar una consciència del paisatge urbà entre els ciutadans i satisfer les seves demandes, es plantegen nous usos per activar les places, amb la definició de petites àrees, per conversar, incorporant mobiliari urbà, i agrupacions vegetals que recreen les transicions entre espai públic i privat que va proposar Bonet.
Rehabilitació del Pas per a Vianants i Bicicletes del Poblat Hifrensa
El poblat Hifrensa (Antonio Bonet, 1967-75) és un conjunt residencial per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I. Es vertebra mitjançant un pas per a vianants i bicicletes segregat de la circulació vehicular. En els anys 90 es realitzen intervencions que mutilen el pas de vianants i alteren la funció dels espais. En aquest sentit, qualsevol excés d’urbanització en la nova proposta pot dificultar la comprensió de l’obra. En conseqüència, la intervenció és mínima: es recuperen formes, colors i textures originals en reixes de pluvials, paviments i vegetació. Es restableix l'ordre alterat per les noves infraestructures de serveis: enllumenat, telèfon, aigua, gas i electricitat. Els criteris d'intervenció es basen en una diagnosi urbana i de valors patrimonials del poblat Hifrensa, un projecte universitari de transferència tecnològica redactat pels mateixos autors, finançat per l'Ajuntament de Vandellòs i promogut per la ETSA-URV.
Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Finalista. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa
Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries.
Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Finalista. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
