L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”.
Mencionem a manera de guió les següents actuacions:
- Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra.
- Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals.
- Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat.
- La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat.
- La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .
