En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Casa que forma part de les del c/ de St. Sebastià. És de planta rectangular i el costat més estret pertany a la façana. Consta de tres pisos: la planta baixa presenta un gran portal d'entrada i una finestra amb dues columnetes al centre. Al primer pis hi ha dues balconades amb baranes de ferro bellament treballades. El cos de l'esquerre és de menys alçada que el de la dreta, el qual presenta una decoració amb columnes salomòniques adossades, un òcul i al damunt una decoració d'estuc seguint el ramejat de tot l'edifici amb la data de construcció de 1911. Al tercer pis l'espai està repartit en dues parts, ja que a l'esquerre forma una terrassa i a la dreta, al darrera, l'edifici continua. La teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i està decorada. Els elements de construcció són molt variats com és usual en els edificis modernistes. Els materials en aquest cas són: la pedra, el guix, el totxo, l'estuc, el mosaic, el ferro i la fusta.
Aquesta casa fou edificada a principis del s. XX, moment en què Taradell es converteix en centre d'estiueig i són varies les que s'hi aixecaren durant aquesta època, amb les mateixes característiques que l'estudiada. Es desconeix el nom de l'arquitecte que feu el projecte, ja que a l'any 1945 canvià de propietari i no s'han fet indagacions al respecte.
La Villa Maria és una casa modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes i la coberta a diferents nivells. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, dels quals el principal és de major alçada. Consta d'un portal d'arc escarser amb l'intradós motllurat, sobre el qual comencen la decoració vegetal i les mènsules que sostenen una cornisa que es prolonga per tota la façana i que sobressurt formant la base dels balcons del primer pis. A la planta baixa del segons eix hi ha una finestra triforada amb columnets salomònique samb capitells vegetals. Els dos balcons del pis estan delimitats per baranes de forja profusament decorades amb motius vegetals, als quals s'hi accedeix per dos finestrals d'arc rebaixat amb l'extradós motllurat i coronat amb acroteris. Sobre el balcó de l'eix principal hi trobem inscrit "VILLA MARIA" i un òcul, tot custodiat per sengles columnes salomòniques, des d'on arrenquen dues motllures prominents a mode de guardapols, coronat amb motius vegetals i l'any "1911". Cadascun dels eixos està rematat per un capcer: el principal és més alt i és escalonat amb la part central semicircular i un òcul; el segon està decorat amb un acroteri; tots dos resseguits per una cornisa motllurada. A nivell de coberta hi ha dos cossos que es corresponen amb les golfes i que es troben enretirats de la línia de la façana. El tractament dels murs és amb carreus encoixinats a la planta baixa i a la part central dels pisos superiors, i la resta arrebossat i pintat. A l'interior s'hi conserva la distribució, elements arquitectònics, els paviments i els sostres decorats originals.
La casa va ser construïda entre els anys 1911 i 1912 per encàrrec de Don Pablo Dulochs al mestre d'obres Joan Riera i Pallàs. Hi estiuejava la família Llorenç.