-
Torreta del Pintor Tàpias. La Pescadora
És un edifici petit de planta quadrada amb quatre portals, un d'accés a l'interior i els altres per accedir a un balcó que envolta l'edifici. Els fonaments són de pedra, la resta és de totxo, utilitzant-lo com a decoració geomètrica. L'edifici es degué construir al mateix temps que una nau nova de la fàbrica de cal Sala amb la qual l'uneix l'estil decoratiu.1882 - 1885
-
Casa Arau
És una casa representativa d'una família de fabricants de teixits. Consta d'una planta baixa i un pis amb golfes. La façana és de pedra picada en els marcs de les obertures i en les cornises, amb un sòcol de pedra tallada encoixinada, sobre el sòcol s'extèn un fris de ceràmica vidriada de color verd amb motius vegetals en relleu. La porta i les finestres tenen una decoració que recorda la dels capitells corintis. El balcó del primer pis té l'accés per tres arcades neogòtiques. La barana del balcó també ho era, però fou substituïda per una altra. La resta de la façana està arrebossada imitant la pedra picada. Una torre sobresurt en el xamfrà sobrepassant la teulada. El lloc on s'aixeca l'edifici estava urbanitzat abans del segle XIV. La casa s'edificà de segle XX per la família Arau fabricants de teixits i tintorers de la vila, però actualment ja no hi viuen.1922
-
1967
-
Biblioteca Pública Torres Amat
Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
La casa-fàbrica Torres-Amat, en la actualitat una amalgama de construccions diverses, està situada a Sallent, una petita població de la comarca del Bages, a la conca industrial del riu Llobregat. La nau, pròpiament dita, és una construcció rectangular feta de mamposteria de pedra de tres plantes d’altura, asseguda sobre les restes de un molí d’aigua que actua a la vegada de fonamentació i soterrani. S’estructura en 3 crugies amb dos línies de pilars de fosa, paral·lels a la façana més llarga. Aquestes línies de pilars, s’uneixen entre elles mitjançant unes jàsseres de fusta sobre les que carreguen unes voltes de ceràmica. La última planta substitueix els pilars per uns cavalls de fusta que recolzen la coberta realitzada amb ceràmica plana i teula àrab. La nau, al estar aparellada a la casa-fàbrica, no tenia escala pròpia, per tant, al segregar-se per a convertir-se en biblioteca, no tenia comunicació vertical. Per altra banda, l’accés des del carrer es produïa, degut a la forta pendent d’aquest, des de la planta més baixa. Aquests problemes d’accessibilitat i mobilitat general són el motor del inici de projecte. La importància de la relació amb el carrer que es dóna a una biblioteca de caràcter popular com la que calia instal·lar a la nau, xocava frontalment amb la obligació de utilitzar únicament les plantes primera i segona. Per aquesta raó es va modificar la entrada, situant-la a la part més alta del carrer, reduint considerablement el desnivell amb la planta primera. Això obligava a crear una planta, entre la planta baixa i la primera, en la que apart de l’accés principal, s’hi podia situar el guarda-roba i les instal·lacions de l’edifici. Aquesta “entre-planta” coincidia amb la crugia de la nau més propera a la casa-fàbrica. Per això, aquesta crugia es va remodelar per complet per ubicar-hi els accessos, l’ascensor, l’escala, així com els serveis i els despatxos, creant un àmbit d’entrada que permetia reconèixer la nau en tota la seva dimensió, apropant visualment les plantes del carrer, i fent presents des del primer moment, tant les estructures de fusta de la coberta com el funcionament general de l’edifici. Com que el programa de l’edifici, destinava la primera planta a lectura i consulta, i la segona a arxiu; la escala es va tractar en dues parts de caràcter diferenciat. Fins el primer pis, amb un sol tram ample i de inclinació molt suau, i fins el segon pis en dos trams més estrets i inclinats que es plegaven sobre si mateixos.1989 - 1997
-
OASI. Renaturalització del Riu Llobregat al Seu Pas per Sallent
Álvaro Alcázar Del Águila, Roser Garcia Llidó, Eduard Llargués Asensio, Sergio Sangalli Borrego
Oasi és la renaturalització d'una zona fortament transformada per un passat industrial latent que permet el retrobament amb el riu i li retorna la identitat a un lloc que ha perdut la seva relació amb l'ecosistema fluvial. Una transformació real del territori amb lògiques naturals que permeten la resiliència del paisatge amb el pas el temps. El projecte de màster partia amb una premissa clara: "un encàrrec real, amb un client real i en temps real". Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sallent, es buscava la reordenació dels espais fluvials del riu Llobregat al seu pas pel municipi. Un riu que creua el poble, però s'ignora la seva presència: un lloc que ha perdut el valor patrimonial de la indústria vinculada a l'aigua i la seva relació amb la natura. L'emplaçament seleccionat, herència de el passat industrial de Sallent, està comprès entre la Torre del Gas i la Fàbrica Vella: un terreny guanyat a el riu produït per l'acumulació de sediments generada per la resclosa. Es van desenvolupar estratègies de connectivitat ecològica, gestió de l'aigua, biodiversitat, renovació de la percepció fluvial i de l'imaginari col·lectiu que van convèncer a professors, ACA i Ajuntament per intervenir una àrea que va acabar construint-se a 16,36 EUR / m² i assumint la direcció d'obra. Oasi es converteix en un sistema que té la capacitat de redescobrir l'esperit de les dinàmiques fluvials, proporcionant nous usos i funcions en l'espai públic que garanteixin la resiliència de el teixit urbà i la connectivitat ecològica del territori. El procés de renaturalització parteix d'una última antropització cap a un escenari determinat pels fenòmens temporals. Establint les dinàmiques territorials com a punt de partida, s'espera que evolucioni de manera natural cap a un ecosistema propi dels espais fluvials: la topografia configura un moviment de terres compensat i estratègic respecte a les inundacions: l'aigua part d'una entrada, ascendint controladament fins arribar a una bassa de drenatge que la reté temporalment fins a la seva sortida per un sobreeixidor que la retorna a al riu. Els camins reposen sobre les motes de protecció elevades per sobre de la cota inundable per protegir l'espai urbà adjacent. La plantació recupera l'estructura de bosc de ribera en relació amb el nivell freàtic i consta de masses arbòries mixtes complementades amb comunitats d'arbustives i halòfites a les zones més humides. Les tècniques de bioenginyeria consoliden la marge exposada estabilitzant els talussos debilitats per l'extracció de les espècies invasores. La virtut d'aquestes tècniques consisteix a crear les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació autòctona, variant segons el pendent del talús i el seu grau d'exposició a la força del riu. En el context d'un territori que assumeix per les noves realitats climàtiques i socials, la nostra generació ha de recuperar, des del respecte i l'empatia cap al paisatge, l'escala humana i el lloc que li pertany a la natura. La resistència al temporal Glòria va demostrar que l'espai ja forma part del procés de mitigació de l'emergència climàtica.2020