-
Sala l'Odeón i Casa Artau
Promoció d’uns mestres d’obra i empresaris, després nissaga d’acadèmics, amb una secció singular del conjunt: sala de ball de gran volum al dessota i habitatge luxós a la planta principal, amb enormes golfes de fusta. La sala, avui desfigurada, descansa sobre pilars de fosa i estén gelosies d’acer de la casa Eiffel, llavors en actiu a Girona per al ferrocarril; consta d’escenari i llotges perimetrals sobre pilarets secundaris, i no s’hi ha conservat el gran cel ras original. Les decoracions de façana són un delicat i eclèctic treball en pedra artificial.1857 - 1897
-
1953
-
1969
-
Sala Zeleste
Silvia Gubern, Àngel Jové, Santiago Roqueta i Matías
Calia renovar tot el local per adaptar-lo a les normes de seguretat, millorar-ne les condicions acústiques i reforçar-ne l'estructura, gairebé ruïnosa. Es va optar per una solució integradora que desplacés en escala els antics atributs del local: Es va substituir la càlida llum de l'alabastre per finestrals de pavès que donin una llum boirosa i freda. Es van canviar les luxoses cortines de vellut per pesades portes industrials. Es va substituir la vella fusta de la barra per rajola grisa. Es va canviar el buit vestíbul per un bar d'esmorzars. Es van substituir els racons acollidors pels espais oberts. Es va canviar la cura pel detall a la cura pel conjunt. El monolitisme de tots aquests elements és el que els fa identificables. Els diferents materials que formen la seqüència espacial crea un llenguatge analògic semblant a l'especejament de la paraula Zeleste.1973
-
1982
-
1985
-
1986
-
1987
-
siglo XX