-
1890
-
s. XIX (segona meitat)
-
Casa Masramon
Es tracta del model que proposa Masó per a la casa unifamiliar situada en una ciutat jardí. Per primer cop, Masó té ocasió de construir una casa de nova planta destinada a una família jove, on pot expressar el seu ideal familiar. La casa consta d’un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aiguavessos volada. Adossat a aquest volum hi ha un cos d’una planta que correspon al porxo d’entrada, amb una coberta d’un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l’escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. L’articulació volumètrica de tots tres volums palesa un llenguatge arquitectònic ja consolidat i ben controlat.1913 - 1914
-
Casa Solà Morales
Joaquim Solà Morales era un propietari rural, catalanista i descendent d’una família olotina formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà de Batet de la Serra amb la família Morales. La família tenia la residència en un casal d’estil barroc al Firal d’Olot des del segle XVIII. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’aquesta casa pairal, amb l’annexió d’una altra contínua. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble. Domènech i Montaner va conservar part de la composició de la façana barroca de l’edifici, mantenint les obertures originals als pisos superiors, però va fer construir una tribuna volada a la planta principal sobre mènsules radials, els enreixats, una llotja a la part superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana de ceràmica decorativa. També va reformar tota la planta baixa, perforant la façana amb una gran obertura central amb balcons i columnes de marbre amb cariàtides de pedra que donava llum a la planta semisoterrani i creant una porta nova a imitació de l’existent en posició simètrica. Les rajoles de la barbacana són disseny d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis, i les cariàtides són d’Eusebi Arnau. L ’escala principal que comunica la planta pis amb la planta segona estava il·luminada per una gran claraboia zenital. A l’interior de l’edifici es mantenen interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX. Actualment encara pertany a la mateixa família i manté l’ús d’habitatge. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Domènech la rehabilitació de la seva casa pairal del segle XVIII a Olot. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble.1912 - 1916
-
Fàbrica Bassols
Roca i Pinet afronta la façana d’un edifici industrial entre mitgeres amb el bagatge instrumental de l’arquitectura domèstica, si bé fent un gran esforç per adaptar-se a les característiques del programa. Els finestrals grans es troben a la part central, dividits en finestrons, mentre que les finestres de la planta baixa adopten un emmarcament corbat i la finestra central pren una significació peculiar. La façana presenta la clàssica galeria contínua per sota dels ràfecs de la coberta, que mostren les peces metàl·liques que els sustenten. El sòcol a mitja alçària emfasitza els perfils de les finestres de la planta baixa, i les obertures del soterrani disposen d’un sòcol propi, de pedra carreuada.1916 - 1917
-
Can Pons i Tusquets
Edifici situat al passeig de Barcelona, l'entrada més noble de la ciutat d'Olot que voreja la ciutat jardí de l'Eixample Malagrida. Seguint la tipologia d'aquests edificis, la torre Pons i Tusquets és un habitatge unifamiliar amb amplis jardins. La casa és de planta rectangular amb diferents cossos de planta rodona i quadrada avançats. Disposa d'un semisoterrani que feia d'habitatge pels porters, planta baixa i dos pisos. La torre es troba en una parcel·la amb jardí amb grans arbres i una important tanca de ferro forjat d'influència vienesa i amb iconografies que avancen l'estètica de l'art déco. El portal d'entrada té dues pilastres realitzades amb ferro marcadament ondulat. El més significatiu de la localització del recinte és la decisió de l'arquitecte de col·locar més metres de façana orientats al jardí que no pas al passeig, mesura que permetia un major diàleg entre l'arquitectura i la vegetació, molt en consonància amb els ideals urbanístics de la ciutat jardí. Respecte els elements arquitectònics, podem destacar l'accés en forma de porxo en angle amb falsos arcs. Se sosté per cairats de fusta i una columna monolítica amb capitell i decoracions florals. Aquestes mateixes decoracions formen un fris que recorren la part alta del porxo de l'entrada. És important també la torre amb teulada a quatre vessants; la balconada amb baranes de fusta seguida en dues façanes; la tribuna en un dels angles de la casa, culminada amb una estilitzada torre amb coberta piramidal, i les petites llucanes a les teulades. Les obertures del pis principal són finestres amb arcs lobulats. El teulat va ser fet amb teules planes i es troba a diferents nivells. En conjunt, la casa és un bon exemple de transició del modernisme al noucentisme amb una certa influència de l'arquitectura vienesa. L'eixample olotina fou un projecte pel senyor Manuel Malagrida, olotí que havia fet fortuna a Amèrica. L'any 1916 encarregà els plànols a J. Roca i Pinet. Aquest, seguint les indicacions de Malagrida, plantejà un model d'eixample ciutat-jardí, amb zones verdes i cases aïllades. Dibuixà una disposició radiocèntrica de carrers amb dos focus: la plaça d'Espanya i la Plaça d'Amèrica, units pel pont de Colom. Va encarregar a l'arquitecte B. Bassegoda la seva casa, que fou realitzada entre 1920 i 1922. Poc abans, entre 1916 i 1917, s'havia bastit Can Pons i Tusquets de la mà de l'arquitecte Albert Blasco. L'edifici va projectar-se per a Lluís Pons i Tusquets, empresari agrícola i diputat a Corts Espanyoles els anys 1919-1923 pel districte d'Olot del Partit Conservador (sector maurista). -
1920
-
1920 - 1922
-
1923
-
1926
-
1927
-
Can Joanetes
L’arquitectura del conjunt de Can Joanetes (o Fàbrica Sacrest, o Fàbrica Subirà) recull els elements de composició d’extracció clàssica que caracteritzaven la cultura arquitectònica dels anys vint. És format per un cos rectangular principal al qual s’afegeixen perpendicularment, a la part posterior, alguns cossos més baixos que, units per una construcció quadrada, situada a l’eix del conjunt, donen lloc a un petit pati central. Al projecte original de Joan Roca i Pinet la simetria determinava tot el conjunt, si bé en la construcció realitzada només es va dur a terme el cos principal i una de les naus posteriors. La resta de les construccions del solar varen ser fetes més desordenadament i amb una qualitat inferior a la prevista. El solar té una superfície de 2.600 metres quadrats i té forma irregular, amb entrades pel Firalet i pel carrer del Mirador. El cos rectangular se separa 5,50 metres respecte de l’alineació del carrer, i és format per tres tramades quadrades que queden reflectides en la composició de la façana principal, amb l’eix de simetria ressaltat per una gran porta solar dovellada i pel gran frontó de la coberta. La composició recull alguns trets característics de les masies catalanes. L’edifici original quedava suportat per elements propis de la construcció industrial de l’època: encavallades de fusta, estructures de ferro laminat, etc. El cos de serveis central quedava emfasitzat per la seva simetria doble i la xemeneia principal del conjunt, feta de maó.1927 - 1929
-
Casa Serra
Bartomeu Agustí (1905-1944) va viure i treballar tota la vida a Olot i, si bé no figura als documents de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya fins després de la seva mort, la seva escassa obra segueix fidelment les pautes del moviment racionalista. La casa Serra resol un programa d’habitatges en cantonada per mitjà de la solució, plàsticament intel·ligent, de col·locar totes les obertures al pla de façana del carrer i de resoldre la irregularitat del solar per mitjà d’una seqüència regular de reculades. Així, la imatge de l’edifici des de la cantonada no ofereix cap obertura retallada.1931 - 1933
-
Casa Aubert
Aubert treu partit de la posició en cantonada de l’edifici per aplicar la millor retòrica racionalista al tractament del volum edificat. L’edifici conté un habitatge per planta i, a la façana llarga, l’arquitecte agrupa horitzontalment les finestres de la cuina, el servei i el dormitori, reduint la superfície de buit respecte del ple. A la cantonada es concentra la finestra de la sala d’estar, amb la seva balconada semicircular i dues finestres més a banda i banda. La planta baixa i l’entresòl formen un sòcol de gran alçària, des d’on s’eleva l’edifici fins al ràfec continu que unifica tota la composició.1936
-
Fàbrica Artur Simon
És una mostra de la vigència del racionalisme durant els anys de la postguerra. Originalment era un edifici industrial per a la fabricació de material elèctric. Té una planta baixa més pis. La planta, en forma d’U, té un punt focal en el cilindre de la cantonada, on les obertures tenen doble alçària: és aquí on s’articula l’accés a l’edifici. La fàbrica presenta innovacions respecte a l’ortodòxia racionalista, com ara les grans obertures dividides en finestrons o bé les façanes planes pautades pels peus drets de l’estructura. Aubert juga amb altres elements lingüístics de procedència diversa, com ara els cassetons reenfonsats o el peculiar perfil de la marquesina.1940
-
s. XX (primera meitat)
-
1970
-
1986 - 1990
-
Casa Margarida
RCR Arquitectes, Rafael Aranda i Quiles, Carme Pigem i Barceló, Ramon Vilalta i Pujol
La configuració de la casa ve determinada per dues característiques preexistents: la bona orientació del solar respecte de l’assolellada i el fort pendent del carrer, situat a la banda sud. La casa pren la forma d’un cos cúbic amb una terrassa al davant situada a la cota més alta del carrer, per on té lloc l’entrada. Un cos que sobresurt acull l’entrada en un moviment de transició, mentre que a l’altra banda d’aquest cos hi ha el jardí i la piscina, ben protegits del carrer. Des d’aquest cos s’arriba a un espai vertical que inclou l’escala d’accés al primer pis, al costat d’un menjador a doble alçària, el cor de tota la casa. Tot el tancament de la banda sud és concebut com un filtre mòbil que permet nombrosos jocs d’entrades de llum, ombres i transparències. La pèrgola que ombreja la façana de la planta baixa és també un dispositiu de tancament. La casa combina les traces horitzontals i verticals tant en planta com en alçat.1988 - 1992
-
Institut Bosc de la Coma
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
L'institut se situa en el límit de la trama urbana per a que, amb la seva gran dimensió i les seves dues plantes, ajudi a ordenar l'entorn d'edificacions aïllades i de camps de cultiu al seu voltant. En la planta superior l'aulari, l'àrea de professors, la biblioteca, la sala d'actes i el gimnàs. En la planta inferior l'accés general, els menjadors i els tallers en contacte amb la pista poliesportiva. Des de l'entrada, amb una rampa i dues escales s'accedeix al nivell superior.1992 - 1995
-
Casa Cuca de Llum
RCR Arquitectes, Rafael Aranda i Quiles, Carme Pigem i Barceló, Ramon Vilalta i Pujol
La casa adopta un caràcter temàtic a partir del magnífic paisatge cap al qual s’orienta. Els autors inscriuen un programa domèstic convencional en una peça simètrica oberta al paisatge i aixecada respecte del terreny gràcies al tancament vidrat del soterrani. El caràcter de mirador queda expressat en una configuració en dos cossos, un d’anterior i l’altre posterior, que acull la cuina, el menjador i un gimnàs. El vestíbul es troba a la ròtula entre tots dos cossos, i s’hi accedeix per mitjà d’una escalinata tangent a la casa. La composició es basa en correspondències simètriques que no s’ajusten a la diversitat del programa: la sala d’estar, a l’oest, adopta la mateixa configuració que el dormitori principal, a l’est; l’escalinata d’accés té una rèplica en l’escala que baixa al soterrani. RCR Arquitectes exploren les regularitats formals com a base per investigar noves possibilitats de distribució d’un programa domèstic.1994 - 1999