Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici afronta el repte de satisfer un programa d’oficines en un solar situat en un teixit urbà propi del segle XIX, consolidat poc després de l’enderroc de les muralles. La façana a la ronda de la Universitat, que dóna al nord, presenta un mur vidrat muntat sobre tancaments metàl·lics, que interpreta de manera inusual les ordenances municipals aplicables als cossos volats, a través d’un escalonat successiu cap a la part central. La façana posterior, orientada al sud, incorpora un para-sol per atenuar l’efecte tèrmic dels raigs solars. L’estructura queda optimitzada per mitjà d’una doble tirada central de pilars que permet mantenir diàfanes bona part de les superfícies de la planta. Una malla de 0,90 x 0,90 metres permet una distribució flexible del programa a cada planta per mitjà de mampares desmuntables. Els pilars de la planta baixa, de doble alçària i destinada a l’exposició, adopten una secció més acurada, ja que queden a la vista.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Entre el 1939 i el 1942 l'arquitecte municipal Josep Soteras i l'enginyer italià Italo Lauro havien construït els tallers Hispano Olivetti de Barcelona al Poble Nou. Ja als anys 50, l'empresari Adriano Olivetti llançaria un programa internacional per dotar l'empresa de sales d'exposicions i oficines, i seguint un programa antiglobalització va decidir que encarregaria els projectes a arquitectes locals reconeguts. En el cas de Barcelona, va encarregar el projecte a Josep Soteras en col·laboració amb l'equip BBPR de Milà. Aquest equip havia reaccionat contra l'Estilo International el 1954 construint la Torre Velasca, concebuda a partir de referències medievals abstractes. Aquesta torre es troba molt a prop de la Catedral de Milà. El projecte de l'edifici Hispano Olivetti ha tingut en compte les preexistències de l'Eixample de Barcelona, i les ha reproduït com a referències abstractes: les façanes reprodueixen les tribunes modernistes i la coberta reinterpreta les xemeneies de Gaudí. Aquest punt de vista historicista contrasta amb una aposta per la tecnologia, tant a l'estructura com a la planta lliure i construint un dels primers murs cortina de Barcelona.
L’edifici afronta el repte de satisfer un programa d’oficines en un solar situat en un teixit urbà propi del segle XIX, consolidat poc després de l’enderroc de les muralles. La façana a la ronda de la Universitat, que dóna al nord, presenta un mur vidrat muntat sobre tancaments metàl·lics, que interpreta de manera inusual les ordenances municipals aplicables als cossos volats, a través d’un escalonat successiu cap a la part central. La façana posterior, orientada al sud, incorpora un para-sol per atenuar l’efecte tèrmic dels raigs solars. L’estructura queda optimitzada per mitjà d’una doble tirada central de pilars que permet mantenir diàfanes bona part de les superfícies de la planta. Una malla de 0,90 x 0,90 metres permet una distribució flexible del programa a cada planta per mitjà de mampares desmuntables. Els pilars de la planta baixa, de doble alçària i destinada a l’exposició, adopten una secció més acurada, ja que queden a la vista.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
