L’edifici afronta el repte de satisfer un programa d’oficines en un solar situat en un teixit urbà propi del segle XIX, consolidat poc després de l’enderroc de les muralles. La façana a la ronda de la Universitat, que dóna al nord, presenta un mur vidrat muntat sobre tancaments metàl·lics, que interpreta de manera inusual les ordenances municipals aplicables als cossos volats, a través d’un escalonat successiu cap a la part central. La façana posterior, orientada al sud, incorpora un para-sol per atenuar l’efecte tèrmic dels raigs solars. L’estructura queda optimitzada per mitjà d’una doble tirada central de pilars que permet mantenir diàfanes bona part de les superfícies de la planta. Una malla de 0,90 x 0,90 metres permet una distribució flexible del programa a cada planta per mitjà de mampares desmuntables. Els pilars de la planta baixa, de doble alçària i destinada a l’exposició, adopten una secció més acurada, ja que queden a la vista.

Entre el 1939 i el 1942 l'arquitecte municipal Josep Soteras i l'enginyer italià Italo Lauro havien construït els tallers Hispano Olivetti de Barcelona al Poble Nou. Ja als anys 50, l'empresari Adriano Olivetti llançaria un programa internacional per dotar l'empresa de sales d'exposicions i oficines, i seguint un programa antiglobalització va decidir que encarregaria els projectes a arquitectes locals reconeguts. En el cas de Barcelona, va encarregar el projecte a Josep Soteras en col·laboració amb l'equip BBPR de Milà. Aquest equip havia reaccionat contra l'Estilo International el 1954 construint la Torre Velasca, concebuda a partir de referències medievals abstractes. Aquesta torre es troba molt a prop de la Catedral de Milà.
El projecte de l'edifici Hispano Olivetti ha tingut en compte les preexistències de l'Eixample de Barcelona, i les ha reproduït com a referències abstractes: les façanes reprodueixen les tribunes modernistes i la coberta reinterpreta les xemeneies de Gaudí. Aquest punt de vista historicista contrasta amb una aposta per la tecnologia, tant a l'estructura com a la planta lliure i construint un dels primers murs cortina de Barcelona.