Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici aplica els procediments de l’arquitectura industrial a un programa amb un elevat grau de fragmentació. Les dependències dels tallers se situen en una planta semisoterrada que arriba fins al fons del solar. L’entrada queda enfasitzada per un cimbori octogonal que proporciona llum zenital i la connecta visualment amb l’altell de les oficines. El segon tram es destina a l’arxiu, configurat en una U al voltant d’una claraboia central. El conjunt constitueix una estructura de pilars i bigues de fosa disposats en sectors ben diferenciats, i una façana de fàbrica de maó amb sis grans obertures vidrades. El dibuix de la façana adopta els motius filigranats propis de l’arquitectura islàmica, un dels referents principals de l’època. La disposició de les obertures genera nombroses visuals en sentit vertical i crea uns efectes de llum i d’espai que anticipen els interessos propis de l’arquitectura moderna.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L’editorial Montaner i Simon va ser fundada l’any 1861 per Ramon Montaner i Francesc Font. El 1879 van encarregar un nou edifici per a l’editorial a Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, en ple Eixample en expansió.
Tot i ser un edifici industrial, estava concebut com un palauet entre mitgeres, amb una façana molt noble amb un eix de simetria central i les oficines a la primera crugia, mentre que a la part posterior s’ubicaven les impremtes i els prestatges d’emmagatzematge.
La zona de les oficines, amb un espai d’escala il·luminat per una lluerna octogonal, estava molt compartimentada i tenia un aire més convencional. En canvi la zona industrial presentava una planta diàfana resolta amb estructura de pilars de fosa i jàsseres metàl·liques a la vista i un pati central a mode d’impluvi.
Aquesta estructura iniciava la racionalitat espacial que caracteritzaria moltes de les seves obres.
La primera proposta del projecte, amb la qual es va demanar llicència d’obres, presentava una façana de composició bastant acadèmica amb un frontó de remat, acabada amb pedra de Montjuïc. Però la façana es va acabar construint de maó vist, i tota la composició va agafar un llenguatge molt més modern, on es combinaven referències medievals amb representacions dels inventors de tècniques impressores i de grans escriptors.
Amb l´ús del maó vist en façana, els materials prenien protagonisme no només amb la seva funció constructiva sinó també com a decoració. En aquesta obra també s’inicia el binomi entre arts decoratives i arquitectura que Domènech desenvoluparà en profunditat, amb la recuperació de les arts artesanals com la forja, el vitrall, la ceràmica, el mosaic…
L’empresa familiar va estar en funcionament fins el 1952, que va ser adquirida per un altre editor. L’edifici va sofrir diverses modificacions a la part interior, per adaptar-se a les necessitats de l’ús editorial. Finalment va tancar el 1981. Des de 1990 és la seu de la Fundació Tàpies.


Autor: Clàudia Sanmartí

Font: Fundació Domènech i Montaner

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Editorial Montaner i Simon

    Lluís Domènech i Montaner

    Editorial Montaner i Simon

    L’edifici aplica els procediments de l’arquitectura industrial a un programa amb un elevat grau de fragmentació. Les dependències dels tallers se situen en una planta semisoterrada que arriba fins al fons del solar. L’entrada queda enfasitzada per un cimbori octogonal que proporciona llum zenital i la connecta visualment amb l’altell de les oficines. El segon tram es destina a l’arxiu, configurat en una U al voltant d’una claraboia central. El conjunt constitueix una estructura de pilars i bigues de fosa disposats en sectors ben diferenciats, i una façana de fàbrica de maó amb sis grans obertures vidrades. El dibuix de la façana adopta els motius filigranats propis de l’arquitectura islàmica, un dels referents principals de l’època. La disposició de les obertures genera nombroses visuals en sentit vertical i crea uns efectes de llum i d’espai que anticipen els interessos propis de l’arquitectura moderna.
  2. Fundació Antoni Tàpies

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Fundació Antoni Tàpies

    L'editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner és el primer edifici de l'Eixample que integra la tipologia i la tecnologia industrial en el centre urbà. Com a molts edificis de l'Eixample inicial, l'editorial tenia una alçada corresponent a tres plantes, quedant encaixonada respecte a la línia de cornisa de l'Eixample consolidat corresponent a cinc plantes. La intervenció més important del projecte consisteix a solucionar l'efecte de les dues grans parets mitgeres de les cases veïnes, respectant totalment l'estat actual de la façana de Domènech i Montaner que correspon a una composició d'edifici acabat. L'esforç per fer compatible la contemporaneïtat de l'actuació amb el respecte a l'edifici modernista i la necessitat de resoldre el problema de la reduïda alçada de l'edifici, va suggerir el tractament de la part superior d'aquest aconseguint-se el perfil de l'Eixample actual a força de perllongar l'estructura que suporta la coberta inclinada amb unes llargues jàsseres que sostenen unes làmines de malla metàl·lica. Per aquest motiu es crea una sèrie de vuit panells semitransparents, perpendiculars a la façana, que en visió d'escorç oculten les mitgeres i reconstrueixen la línia de cornisa de l'Eixample. Aquest tractament té l'avantatge que, vist frontalment, el cant de les vuit làmines pràcticament desapareix surant sobre la façana. Aquest conjunt metàl·lic serveix de suport a la intervenció d'Antoni Tàpies. Interiorment el projecte intenta explotar la qualitat espacial de l'antiga editorial (esvelts pilars de sis metres, disposició de forjats desnivellats respecte al nivell de carrer, i llum zenital). La il·luminació de les grans sales d'exposició va originar la modificació del lluernari central existent i del sistema de cobertes mitjançant la creació del típic shed orientat al Nord. Aquesta modificació substancial, va produir una solució de coberta unitària que conjuga perfectament amb la coberta de la biblioteca, de la qual es conserva l'estructura primigènia de cintres de fusta i les prestatgeries de l'antiga impremta.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
  4. Premio Década

    Guardonat / Premiat
  5. Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

    Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos, Iñaki Ábalos, Renata Sentkiewicz

    Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

    El primer objectiu de la renovació de la Fundació Antoni Tàpies és obrir tot l'edifici històric a el públic amb noves àrees d'exposició, arxiu i educatives, concentrant les àrees administratives en un nou pavelló de tres plantes situat al fons de la parcel·la i amb sortida a l'pati de l'illa. Però la Fundació Antoni Tàpies pretén també contribuir a consolidar una nova generació de museus entesos com a centres de producció cultural, plantejant una espacialitat múltiple, adaptada a la diversitat de les pràctiques artístiques, a la demanda d'equilibri termodinàmic, a la posada en valor de el patrimoni heretat ia la dissolució atmosfèrica a favor de la intensificació de l'experiència de l'visitant, a qui s'ofereix visualitzar tot l'entramat programàtic que suporta la producció cultural i el propi edifici modernista com a part mateixa de sistema expositiu. En termes mediambientals, l'ampliació suposa una millora substancial de la il·luminació natural i de el factor de forma de l'edifici original, englobat en un volum únic que redueix els intercanvis energètics, la qual cosa ha permès ampliar la seva superfície sense modificar els sistemes de climatització existents.
  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

    Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos, Iñaki Ábalos, Renata Sentkiewicz

Arxiu

  • Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibuix

    Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibuix

    Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibuix

    Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • L’editor, l’editorial i l’arquitecte, per Laura Bellver

    7:35

    L’editor, l’editorial i l’arquitecte, per Laura Bellver

Rutes (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!