L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.

Construcció d'una escola de nova planta per a Parvulari i primària per a 400 alumnes. L'edifici es desplega en planta baixa, amb una tipologia de corona circular trencada i lleugerament desplaçada, creant uns espais comuns exteriors i un passadís que els uneix. L'edifici de la biblioteca, és l'element més alt del conjunt i marca el final de l'eix del carrer.

Dins la recerca, l’experimentació i l’impuls a les noves arquitectures escolars que es desenvoluparen durant els seixanta i els setanta, aquest projecte intenta vertebrar els espais a l’entorn d’un espai comú que dota de significat col·lectiu l’activitat de les cèl·lules, cadascuna de les quals rep un tractament domèstic, en la línia de la Biennal milanesa del 1960. Destaquen les aules a manera d’habitatge de cadascú, el pati i els espais comuns com a reflex de la incipient vida pública de l’infant i tots els espais de transició, concebuts detalladament com a llocs positius de treball de l’escola i no merament de pas. L’arquitectura emergeix des de la construcció més literal i possibi lista, amb tecnologies locals i contingudes, fins a elaborar els punts singulars, com la lluerna de la biblioteca o la sala d’activitat comuna. Una planta circular, autònoma d’unes alineacions urbanes anodines, queda travessada per escletxes que diferencien el parvulari de l’escola i permeten les connexions, i irriga les aules al voltant d’un claustre que fa, ensems, de dilatació de les aules dels menuts. Les corones circulars es disloquen segons l’orientació i es cobreixen amb teulades que permeten ventilacions i llum naturals. L’edifici principal abasta les alineacions urbanes i el pati d’esports amb cossos secundaris que hi donen resposta.