Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El plantejament econòmic del projecte obligava al màxim aprofitament del solar, situant en planta el nombre més gran possible d'habitatges de 60 a 70 metres quadrats de superfície cadascun. Va ser, doncs, necessari fer un cos volat, pràcticament al voltant de tota la línia de façana del solar. Donada la inclinació a 45 graus de la zona del xamfrà i la necessitat de mantenir als habitatges un paral·lelisme de crugies, el cos volat del xamfrà, avança amb suports a 45 graus. Aquesta exigència purament constructiva és precisament allò que dóna tot el joc expressiu del formigó armat de la planta baixa. Sobre aquesta base de formigó que constitueix la planta baixa i els semisoterranis, es recolzen els murs de maó vist, amb tendència a ser absolutament massissos a la zona orientada més al nord i oberts a la sud. La rematada de la casa es fa amb una coberta de teula que aprofita al màxim les possibilitats d'edificació que ofereixen les ordenances municipals de Barcelona, i es correspon clarament a l'estructura en planta i evita el desordre volumètric consavit que provoquen els àtics i sobreàtics reculats . A la façana només s'utilitza el maó, el formigó i la ceràmica. El maó als paraments massissos. El formigó als suports de planta baixa i els canals de la coberta. La ceràmica vidriada, en qualitats i dibuixos tradicionals de Catalunya, en el revestiment d'elements sense acabat propi: sofita de les volades, faixa extrema dels forjats de sostre, ampits de finestres i balcons, etc. Les baranes dels balcons són de passamà de ferro, utilitzant el sistema tradicional del "tirabussó" retorçat en fred. És un sistema que, independentment del possible valor decoratiu, té l'avantatge d'augmentar segons l'eix feble el moment d'inèrcia del passamà, amb la qual cosa, tot i utilitzar seccions petites, es rigiditza prou en tots dos sentits. Les caixes de les persianes aclaparables són uns simples davantals de granit artificial de color rosa, recolzats sobre el mur mitjançant unes orelles solidàries del mateix material. Als interiors de vestíbuls i caixes d'escala s'ha deixat el totxo vist amb vernís brillant. Els paviments d'entrades i escales són de marbre blanc. La il·luminació es fa amb simples globus de vidre opal i llums de mina amb protecció de reixa i vidre encastades als murs.
El plantejament econòmic del projecte obligava al màxim aprofitament del solar, situant en planta el nombre més gran possible d'habitatges de 60 a 70 metres quadrats de superfície cadascun. Va ser, doncs, necessari fer un cos volat, pràcticament al voltant de tota la línia de façana del solar. Donada la inclinació a 45 graus de la zona del xamfrà i la necessitat de mantenir als habitatges un paral·lelisme de crugies, el cos volat del xamfrà, avança amb suports a 45 graus. Aquesta exigència purament constructiva és precisament allò que dóna tot el joc expressiu del formigó armat de la planta baixa.
Sobre aquesta base de formigó que constitueix la planta baixa i els semisoterranis, es recolzen els murs de maó vist, amb tendència a ser absolutament massissos a la zona orientada més al nord i oberts a la sud.
La rematada de la casa es fa amb una coberta de teula que aprofita al màxim les possibilitats d'edificació que ofereixen les ordenances municipals de Barcelona, i es correspon clarament a l'estructura en planta i evita el desordre volumètric consavit que provoquen els àtics i sobreàtics reculats . A la façana només s'utilitza el maó, el formigó i la ceràmica. El maó als paraments massissos. El formigó als suports de planta baixa i els canals de la coberta. La ceràmica vidriada, en qualitats i dibuixos tradicionals de Catalunya, en el revestiment d'elements sense acabat propi: sofita de les volades, faixa extrema dels forjats de sostre, ampits de finestres i balcons, etc. Les baranes dels balcons són de passamà de ferro, utilitzant el sistema tradicional del "tirabussó" retorçat en fred. És un sistema que, independentment del possible valor decoratiu, té l'avantatge d'augmentar segons l'eix feble el moment d'inèrcia del passamà, amb la qual cosa, tot i utilitzar seccions petites, es rigiditza prou en tots dos sentits. Les caixes de les persianes aclaparables són uns simples davantals de granit artificial de color rosa, recolzats sobre el mur mitjançant unes orelles solidàries del mateix material. Als interiors de vestíbuls i caixes d'escala s'ha deixat el totxo vist amb vernís brillant. Els paviments d'entrades i escales són de marbre blanc. La il·luminació es fa amb simples globus de vidre opal i llums de mina amb protecció de reixa i vidre encastades als murs.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
