Hi ha observacions a l’hora de veure el terreny, en els primers moments, que influeixen de manera decisiva durant la realització del projecte. El solar destinat a la construcció d’un institut a Rubí mostrava un gran buit d’edificació que deixava veure molt lluny, de fet fins la muntanya de Montserrat. Ens varen determinar que un cop edificat l’edifici això no es perdés.
Hi havia també la limitada superfície del solar per el programa necessari, de manera que es tenia que ocupar el mínim de terreny per utilitzar la resta per les pistes esportives i altres activitats. Es va projectar doncs d’un edifici compacte, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació. La forta presència de la plaça és recolzada per l’edifici, però evitant l’axialitat que imposa.
L’accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del c. Lepant, per un gran porxo que travessa l’edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l’entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el carrer.
El centre s’organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers.
L’organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors que, a més d’il·luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l’interior de l’edifici. A la planta més baixa l’edifici es torna transparent de costat a costat.
Aspectes, com l’acabat de les façanes. La pedra de Begur, utilitzada de manera tan habitual en sòcols d’edificacions populars, l’eliminació de les arestes, fan que l’edifici aparegui ancorat al lloc original, desvinculant-se de les edificacions properes de caràcter molt divers que l’envolten per relacionar-se amb un entorn més llunyà.
