L’encàrrec proposa una reflexió sobre la construcció d’uns nous habitatges, la restauració de la xemeneia, la nau i l’edicle de Gaudí. A la nau de blanqueig, remodelada i restaurada, se li vol donar uns nous usos polivalents, això comporta que l’edifici restaurat ha de tenir unes bones prestacions tant des del punt de vista ambiental, com des del normatiu i d’equipaments.
La proposta passa per construir un gran soterrani en les 4 primeres crugies de la nau, on s’hi ubiquen la maquinaria de l’aire condicionat, els nous serveis sanitaris, la maquinaria del nou ascensor entre la planta baixa i el soterrani, una escala i un magatzem. Es refan els arcs amputats pel costat del carrer Cooperativa i per tant s’envaeix l’actual calçada per a recuperar la implantació original de la nau. Es construeix un mur paral•lel al carrer per a recuperar l’espai amputat de la nau i el petit edicle.
A causa de la impossibilitat de recuperar la façana oest original, la proposta planteja una nova façana que no té res a veure amb l’anterior. És una façana de vidre translúcid i òpal, amb càmera d’aire i un tractament especial que ens permetrà augmentar la il•luminació natural de la nau original, adequant-la als nous usos.
Les façanes sud i est es construeixen segons les façanes que coneixem de la nau a partir d’una foto feta per Joan Bergós (figura 16). Per aïllar-la acústicament i tèrmica, sense modificar-ne l’aspecte original, s’ha decidit fer un doblament de la teulada i de l’envà de la façana est. En la teulada es col•loca un entramat de fusta amb la teula plana vista per sota, a sobre de la qual s’hi ubica un aïllament projectat amb una altra teula plana a sobre. La visió de l’interior i de l’exterior de la teulada serà l’original però estarà constructivament doblada.
Si es calcula l’estructura dels arcs parabòlics de la nau, es veu que l’arc resisteix les càrregues de la nau construïda d’una forma molt precària. La solució a l’augment de les càrregues passarà per reforçar, mitjançant plaques d’acer inoxidable, la connexió dels tres taulons que composen l’arc de fusta (figura 18). Per a no modificar la imatge de l’arc, hem optat per encastar les plaques a banda i banda del tauló central.
S’ha pensat en el vidre com element diferenciador entre els elements de la nau original i els nous elements. Aquests materials contemporanis (vidre translúcid i òpal transparent) es diferencien dels materials de finals del segle XIX i a la vegada reflecteixen i multipliquen les parts d’obra projectades per Gaudí.
