En la Barcelona vella, entre les joyes arqunectòniques que guardan la patina de la noble velluria, alguns casals, obehint a les necessitats y al gust de la vida moderna, prenen fesomia de palaus novells, dintre les linies d'antiga noblesa. Un d'aquests es l'antiga casa Mornau del carrer Ample, propietat avuy del hereu Nadal, descendent de la antiga familia fundadora, qui comptà entre'ls seus el sabi arquebisbe Dr. Fèlix d'Amat de Palou de Savall y de Montbuy, confés del Rey Carles IV. L'hermós palau que avuy auca sos murs blanchs y ses balconades daurades en les foscors del carrer Ample, ha sigut conservat per sos hereus en tota la puresa de ses línies y de ses voltes. Va esser restaurat ab motiu del casament del hereu dels Mornau ab l'hermosa filla dels barons de Quadras; y be calía un march axis, rejovenit, pera la bella María de Cuadras, que altres dos cops, com a soltera en el palau de sos pares, com a nuvia després, y ara rodejada d'una nova bellesa, ab la noble corona de la maternitat, ha vingut a honorar les planes de FEMINAL. Les fotografIes que avuy portem, adolexen d'un dels seus més importants encisos: el del color. Y cal veure'ls hermosos salons blanch y or y Lluis XV; l'antiga cambra de pur estil, ab hermoses escenes de la Creació pintades en els murs, hont morí l'arquebisbe Amat, religiosament conservades pels descendents del ilustre fill de Catalunya; els antichs retrats, els tapissos preciosos, les joyes d'art que campejan arreu en la noble casa, la biblioteca, en la que, a més de 5.000 volums, se conservan religiosament les coleccions del Diario de Barcelona desde son primer número; el luxo modern en tot son refinament en les habitacions particulars, sòbries, elegants, senyorials, ben dignes de la jove parella qui ha fet son niu entre aquells murs antichs, hont riu avuy la gracia d'un petit hereu, blanch y rosat com una flor d'atmetller entre les blondes y randes de neu... Y cal mirar d'aprop les vitrines, que guardan un tresor en joyes antigues, entre aquelles que foren propietat del senyor Arquebisbe, y son verament remarcables. En la cambra hont entregà l'ànima a Deu el Doctor Amat, les families Mornau, Artós y Nadal, descendents del ilustre sabadellench, conservan pietosament, a més dels mobles y pintures murals, (entre les qu'es de remarcar un Sant Antoni hermosíssim), un Crucifix de gran mèrit artístich y històrich, donchs fou regalat pel Rey Caries IV a son confés. L'oratori; 'l bonich pati central, hont remoreja alegrement en una original vasca de fayans un rajolí de aygua claríssima, el vestíbul ornamentat dels retrats familials y de mobles y tapissos remarcables, son dignes de menció. Y per acabar, síans donat fer justes llohanses de les obres de restauració, confiades a verdaders artistes, al cap dels quals be podem anomenar el jove arquitecte D. Manuel Raspall, a qui fou confiada la delicada obra. El poch espay de que disposem, nos priva de detallar millor lo qu'es aqueix interior barceloní qu'embelleix avuy les nostres planes, y ho sentim de debò, ja que hi ha materia ben interessant en tots conceptes.

Sobre l'obra de l’arquitecte modernista Manuel Raspall (1877-1937) vàrem reproduir tota la complexitat formal i estilística que tenia l’edifici al llarg dels seus mes de 200 anys d’existència. Excepte unes dependències interiors sense valor i malmeses per les humitats, la resta d’espais foren rehabilitats segons les restes trobades al propi edifici, motllures, esgrafiats, especejaments, etc., fetes amb la col·laboració inestimable i valuosa d’Arturo Van den Eynde, arquitecte (1946-2003), del constructor i dels artesans qualificats contractats. Vàrem proposar una distribució de mobiliari expositor centralitzat que no contactava amb els murs existents de cara fer visible la seva riquesa formal i ens permetia que també fossin làmpades, alhora que ens permetia posar els conductes d’aire amagats al seu interior.