Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Torre Vermella
Casa unifamiliar aïllada (en l'actualitat dividida en dos habitatges), envoltada de jardí, amb una torre a la part posterior de base quadrada i amb el cos superior vuitavat. El conjunt és d'estructura complexa, amb planta de creu grega, format per diversos cossos que tenen teulades a dues vessants. El material fet servir en l'obra és el maó vist, que va donar nom a la casa. La Torre Vermella va ser bastida l'any 1899 amb els criteris de l'arquitectura eclèctica pròpia d'aquell període, per bé que incorporant-hi alguns elements medievalistes . La urbanització de la zona del carrer de Sant Ramon (antic camí de Cerdanyola a Sant Cugat), que es va conèixer com el "barri de Dalt", s'havia iniciat vers l'any 1828 amb la construcció de cases en aquest carrer en uns terrenys propietat del mas Serraparera. Posteriorment s'hi van realitzar nous processos constructius, especialment durant les dècades del 1860 i 1880. (Datació per font)1879
-
1895
-
Casa Parroquial - Rectoria
És un edifici destinat a serveis d'habitatge parroquial. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de l'última etapa del modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles tals com arcs apuntats formats amb maons volats junt amb altres elements geomètrics corbats. Destaca en una de les cantonades un element en forma de torre en un dels vèrtexs en el qual se situa la porta d'entrada, coberta per contraforts motllurats i una galeria formada per una teulada sustentada per tornapuntes. La planta de l'edifici és rectangular amb teulada a quatre aigües.1908
-
1910
-
1912
-
1907 - 1914
-
1922
-
1956 - 1959
-
1974
-
Habitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.1976 - 1979
-
Edifici Central de Serveis Esportius de la UAB
Ferran Cardeñas i Parés, Josep Lluís Mateo i Martínez
L’edifici és el resultat de la proposta de construir-lo com un pont que travessa un torrent, determinant en la configuració del campus, de manera que relacionés els dos vessants on es troben les pistes esportives. El programa és format per un conjunt heterogeni d’activitats lligades a l’esport i al lleure: vestidors, bar, gimnàs, oficines, sala d’actes, etc. D’altra banda, les dimensions de l’edifici són molt inferiors a les de la resta d’edificacions que formen el campus històric. Això n’explica la col·locació i la forma, que es proposen emfasitzar la lleugeresa pròpia de l’escala de treball. L’edifici es vincula a la topografia i al paisatge tot adoptant la forma d’un tub infraestructural que recorda certes imatges d’implantacions industrials superposades dignament al paisatge.1987 - 1993
-
Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’edifici es fa ressò de les escasses referències que ofereix un indret ben poc configurat del campus d’Humanitats: una plaça a la banda nord, un fort pendent a la banda sud, i el pas de la via fèrria, que dóna accés a tot el campus. El programa queda clarament separat en dos cossos que es configuren d’acord amb aquestes referències: el cos dels despatxos acaba en proa en direcció al barranc i la via del tren, mentre que el cos de les aules adopta una secció escalonada que també li confereix un caràcter orientat. Així, el conjunt sembla que arrenqui de la plaça i que quedi penjat sobre el barranc. La façana nord unifica tots dos cossos per mitjà d’una gelosia de malla desplegada que dóna resposta al caràcter consolidat de la plaça. Entre els dos cossos, un pati enjardinat acull l’accés i organitza les circulacions que unifiquen tot el conjunt. El programa es desenvolupa amb independència de les consideracions morfològiques.1995 - 1998
-
Cases M&M
Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade
El projecte ve suggerit per la naturalesa peculiar de l’encàrrec, dos habitatges amb programes diferents que comparteixen un mateix solar, boscós i en pendent. Totes dues cases segueixen unes mateixes pautes generals, independents de la particularitat de cada programa. S’emfatitza la cota zero, que determina clarament els usos de sota i els de sobre: a sota, els aparcaments, els tallers, els dipòsits d’aigua, amb accessos des dels extrems del solar. A sobre, cada programa desenvolupat amb independència en dos nivells. Com a element comú, la franja de bosc central, compartida per totes dues cases a través de dos porxos enfrontats. La casa M1 és per a una parella amb el seu fill petit. La casa M2 és per a un professor que passa llargues temporades fora de Barcelona i lloga una part de la casa a d’altres professors. Els materials i la disposició de les finestres evoquen deliberadament la iconografia arquetípica del món domèstic.1999 - 2001
-
Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira
Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.2010 - 2013
-
Casa 1105
H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
... Una parcel·la a Sud realment petita, fruit de la segregació del jardí de casa dels pares de la Judith... Aquesta breu descripció del solar conté les principals condicions que expliquen l'estratègia del projecte: La mida explica el nombre de plantes (3) així com la mínima ocupació possible (40 m2). Els pares són la raó de concentrar l'espai lliure convertint el jardí resultant en accés i vestíbul de l'habitatge. L'orientació explica com la façana sud és la principal font d'il·luminació i vistes, que ho fa sense cap tipus de límit, aprofitant un conjunt de grans finestres reciclades. Les obertures es complementen amb una galeria de policarbonat esglaonada que actua com a captador i protector. Únicament la façana a Nord conté altres finestres per permetre una bona ventilació creuada. L'escala, d'un sol tram, transversal i reversible, és la circulació vertical i distribuïdor dels 6 espais resultants, d'aquests únicament el bany i safareig són específics a una funció, la resta assumeixen de la forma més ambigua possible el programa domèstic que van acabar determinant els clients. Els espais són intencionadament caracteritzats en termes de geometria, matèria, i confort però poc determinats en termes de funció.2012 - 2014
-
Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB
DataAE, H ARQUITECTES, Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo Ollé, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
L’edifici ICTA-ICP situat al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia. Coherentment amb els seus camps d’investigació, els usuaris de l’edifici van apostar per donar una resposta ambiciosa als reptes de sostenibilitat. L’edifici, un volum aïllat de cinc plantes de 40x40m i dos soterranis, allotja el següents usos. En planta baixa: vestíbul, bar, aules i administració; en les 3 plantes següents, despatxos i laboratoris; a la coberta, hivernacles i zones de descans; al semisoterrani, aparcament i sales de màquines; i al soterrani, magatzems i la resta de laboratoris. Tant els despatxos com els laboratoris, són usos amb molta càrrega interna que tendeixen a ser calorosos. L’ICTA-ICP s’ha dissenyat per a treure’n profit a l’hivern i per a dissipar-la a l’estiu. Plantegem l’edifici com una infraestructura adaptable i flexible a possibles canvis d’us.2014