-
1880
-
s. XIX (segona meitat)
-
Cal Garrofa
Casa senyorial d'estil modernista amb tots els trets i materials propis del moment. Construïda amb maó arrebossat té les finestres remarcades amb pedra artificial i amb ornamentacions de tipus floral. Sobre la porta principal hi ha, a manera de glorieta, una tribuna amb vidres plomats, dels quals en falten sis en total i que fa per la seva part superior les funcions de terrassa, tot decorat amb motius florals i amb una barana de forja a joc flanquejada per pilastres amb florons. El terrat és de rajola amb balustre de terra cuita. Les finestres dels dos pisos conserven també els seus vidres de colors originals. La tanca de l'entrada del jardí és posterior a la construcció de la casa. Quan el 1875 s'oficialitza el primer Eixample amb l'obertura de la Rambla de Rafael Casanova, es van donar gran quantitat de permisos per a reformar o construir cases de nova planta. Això pel que fa als carrers que ja estaven urbanitzats d'antuvi. Al voltant del nucli urbà, a la part més nova i que es convertiria en els carrers Pi i Margall, Lluís Castells entre altres, van proliferar les cases senyorials amb jardí al davant i en alguns casos al darrera. Entre elles es pot esmentar, com les primeres en cronologia Can Castells i Cal Rovelló i ja una mica més endavant Can Jordana i la que ens ocupa, que és un dels exemples de modernisme més clars de la ciutat.1900
-
1957 - 1958
-
1966 - 1967
-
Museu de Termes Romanes
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El projecte d’Exposició Permanent de les Termes Romanes està integrat en el futur Museu de Sant Boi de Llobregat; les restes de l’edifici termal romà seran una de les mostres més importants de la nova instal·lació museística promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest projecte es planteja com una primera fase de la instal·lació museística de Sant Boi amb dos objectius primordials: possibilitar l’acabament de la recerca arqueològica i construir la cobertura que garantirà la consolidació definitiva de les restes. L’accessibilitat a les ruïnes així com els recorreguts de la visita han estat condicionats per l’organització del programa funcional. Aquest programa projecta una instal·lació museística atesa per, com a mínim, una o dues persones fixes. L’entrada al nou edifici es realitza per la cruïlla del carrer Hospital i av. Maria Girona i l’accés al conjunt termal es fa, òbviament, des de l’apoditerium. Es disposa un esglaonat suau que salva el desnivell i configura unes grades per contemplar l’escenari de les ruïnes i unes escales que acompanyen el recorregut.1990 - 1998
-
Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera
A la zona nord-oest de Sant Boi, una llengua d’espai verd crea un buit en forma d’embut, tancat per l’extrem ample per les façanes posteriors d’algunes edificacions. El solar ofereix la possibilitat de crear un teló de fons que ara no existeix. El nou edifici es genera amb un pla uniforme format per pocs traços, relacionat amb la important escala imposada per l’espai exterior. El programa suggereix la disposició de tres edificis tancats dins d’un únic envoltant: un casal, un edifici cultural i social i un edifici esportiu. Les tres parts del programa queden contingudes en un sol recinte, formant tres cossos juxtaposats, i la façana actua com a element unificador. Així, cada part del programa es pot desenvolupar amb independència, un cop establerts uns dispositius de relació. El resultat és un contenidor de grans dimensions, uniforme i vinculat a l’escala i a les exigències urbanes de l’emplaçament.1995 - 1998
-
Habitatges Girona 37
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
S'ha volgut donar el màxim d'unitat als dos fragments d'illa, tan per aconseguir un acabament digne del conjunt com per fer possible la comprensió d'ambdues parts com a pertanyents a una mateixa lògica projectual. Es plantegen dues escales de dos habitatges per replà al Carrer Girona amb un altura de PB + 4 plantes. Aquesta part del solar conté 16 habitatges (7 habitatges de 90 m2 útils amb 4 dormitoris i 9 habitatges de 70 m2 útils amb 3 dormitoris). A la banda del Carrer Riera Gasulla es proposa una única escala amb tres pisos per replà. La planta tipus conté 2 habitatges d'uns 70 m2 útils, amb el mateix programa que l'esmentat anteriorment, i un habitatge més petit d’1 dormitori. A la planta superior es suprimeix l'habitatge més proper a la mitgera proporcionant un augment de superfície a un dels habitatges restants i configurant un total de 8 habitatges. La suma total és de 24 habitatges. S'ha cregut oportú situar totes les sales d’estar-menjador a l'exterior i amb la millor orientació possible. És per això que o bé donen directament a sud o són passants i donen a dos costats oposats. Els plecs de façana milloren l'orientació de les diferents estances de l'habitatge i permeten un adequat contacte amb l'exterior, alhora que contribueixen a uniformar el nombre d'obertures. Totes les cuines ventilen a l'exterior mitjançant un safareig-estenedor i un pati destinat a instal·lacions. A la planta baixa es situen els 3 vestíbuls amb entrada a nivell des dels carrers. Es preveu un espai per a la reubicació d’una estació transformadora i 3 locals comercials, dos a les cantonades i un altre donant al carrer Girona. També en planta baixa es preveu l'accés a l'aparcament que conté 9 places a nivell de planta baixa i 17 en planta soterrani. L'estructura de l'edifici s'ha plantejat com una retícula senzilla i ordenada. Aquesta disposició, juntament amb unes llums regulars i raonables d'entre 4 i 6 metres, permet un bon aprofitament. El tancament exterior és d'obra vista i la coberta és de teula ceràmica, amb una pendent del 30%.1997 - 2000
-
2002
-
Jutjats de Sant Boi
BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer
Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol. Les lamel·les, amb diferents inclinacions i distàncies, generen una imatge que permet presidir la nova plaça amb un edifici pesat, sobri i opac a la distància, i transparent des de l'interior. La disposició de les lamel·les suggereix la dels llibres en una biblioteca.2002 - 2006
-
Escola Bressol Marianao
AV62 Arquitectos, Toño Foraster, Victoria Garriga
El projecte es planteja des del compromís de proporcionar a nens tan petits un espai amable i estimulant, espacial i sensorialment adequat a la peculiar relació que a tan curta edat estableixen amb les coses, molt més tàctil i olfactiva que visual. Espais que permetin ser reconeguts amb les mans, amb el cos. Murs que els permetin col·locar-se enganxats a ells, protegits. Mobles disposats de manera que permetin als nens col·locar-s'hi al voltant i relacionar-se entre ells jugant. Espais que els permetin trobar els seus propis racons. Espais susceptibles de ser reconeguts. Una gradació espacial que permeti als nens anar descobrint i fent seus els espais. Els nens començaran apropiant -se de l'espai i les coses de les seves aules, després els seus patis; finalment descobriran els nens de les altres classes a través dels murs perforats, a través dels quals poden veure, comunicar-se i també passar d'un pati a l'altre. I finalment el jardí. La jardineria és fonamental per al nostre projecte. Plantegem dos tipus d'intervencions: una a base d'arbustos i l'altra d'arbres, sempre amb la intenció que els nens, des de molt petits, tinguin contacte directe amb els cicles naturals. A l'espai que queda entre el tancament dels patis de les aules i el mur de tancament del front de la parcel·la, proposem la plantació, molt atapeïda, d'una massa esponjosa d'arbustos baixos mediterranis: espígol, farigola, romaní, llentiscle, estepa , ginesta... juntament amb pi pinyer. La segona intervenció suggereix la plantació de fruiters en les zones de desnivell topogràfic. A l'espai pavimentat que queda entre l'edifici i les zones no pavimentades del jardí es col·locaran uns grups d'arbres més grans i frondosos: roure, alzina, til·ler, castanyer, noguera.2008
-
Gual Inundable al Riu Llobregat
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Aida Munsó i Griful, Francisco Javier Navarro Rodríguez
El gual inundable s’emmarca dins d’una estratègia de recuperació ambiental i de foment de l’ús social en l’àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu, cobrint un dèficit de connectivitat entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat. El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ. L’ample de la plataforma transitable és suficient per al creuament de vianants i bicicletes, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual. L’actuació s’ha completat amb el camí de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.2012 - 2013
-
Recuperació Mediambiental dels Marges i Accessos del Riu Llobregat
Batlle i Roig Arquitectura, MMI Gestió d'Arquitectura i Paisatge, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
L'objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu Llobregat, així com la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten i potenciar-ne l'ús social per tal de dur a terme activitats d'oci i lleure. Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari, que serveixi alhora per facilitar-ne el seu futur manteniment, i alhora entendre’l com una unitat. El desenvolupament de la proposta radica en entendre el riu des de dos punts de vista que es complementen: - El riu com a un ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament. - El riu com un Espai Verd i de lleure periurbà, que sigui un lloc de gaudiment per als ciutadans, tot respectant el medi on es troba. La proposta paisatgística entén el riu com a Espai verd connectat a la ciutat i el seu entorn.2007 - 2015
-
79 Habitatges amb Protecció al Saló Central
Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs
El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.2009 - 2019