A la zona nord-oest de Sant Boi, una llengua d’espai verd crea un buit en forma d’embut, tancat per l’extrem ample per les façanes posteriors d’algunes edificacions. El solar ofereix la possibilitat de crear un teló de fons que ara no existeix. El nou edifici es genera amb un pla uniforme format per pocs traços, relacionat amb la important escala imposada per l’espai exterior. El programa suggereix la disposició de tres edificis tancats dins d’un únic envoltant: un casal, un edifici cultural i social i un edifici esportiu. Les tres parts del programa queden contingudes en un sol recinte, formant tres cossos juxtaposats, i la façana actua com a element unificador. Així, cada part del programa es pot desenvolupar amb independència, un cop establerts uns dispositius de relació. El resultat és un contenidor de grans dimensions, uniforme i vinculat a l’escala i a les exigències urbanes de l’emplaçament.

El gual inundable s’emmarca dins d’una estratègia de recuperació ambiental i de foment de l’ús social en l’àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu, cobrint un dèficit de connectivitat entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat. El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ. L’ample de la plataforma transitable és suficient per al creuament de vianants i bicicletes, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual. L’actuació s’ha completat amb el camí de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.

L'objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu Llobregat, així com la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten i potenciar-ne l'ús social per tal de dur a terme activitats d'oci i lleure. Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari, que serveixi alhora per facilitar-ne el seu futur manteniment, i alhora entendre’l com una unitat. El desenvolupament de la proposta radica en entendre el riu des de dos punts de vista que es complementen: - El riu com a un ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament. - El riu com un Espai Verd i de lleure periurbà, que sigui un lloc de gaudiment per als ciutadans, tot respectant el medi on es troba. La proposta paisatgística entén el riu com a Espai verd connectat a la ciutat i el seu entorn.

El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.