-
Villa Elena
Torre de planta rectangular fent mitgera a la núm. 10 del passeig i del mateix arquitecte. Voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d'obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l'acabament de l'edifici totalment lliure de composició. D'una banda un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís. A l'altre costat, una petita edificació a mode de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert. Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi. Treballs de pedra i trencadís per tot arreu. Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l'angle lliure. Torre també coneguda per Casa Anzizu. Obra promoguda per Josep Mª Anzizu i Morell. Domiciliat al carrer Balmes núm. 16, pral. De Barcelona, en el moment en què se sol·licità la llicència municipal d'obres (7/6/1911).1910
-
Torre Gibert
El projecte respon a l’encàrrec de dos habitatges aparellats per part d’una tia de l’arquitecte. Jujol crea un organisme format per cinc cossos cilíndrics. Els tres cossos més grans queden coronats al mateix nivell, mentre que el dos cossos més petits sobresurten a alçàries desiguals i contenen les escales dels dos habitatges. Al terrat sobresurten dos cilindres més, que contenen les escales que porten als àtics i als miradors. Cada cilindre queda cobert per una cúpula recoberta de trossos de vidre, procedents de la fàbrica de vidre de Cornellà, situada a poca distància. A la façana principal, un altre petit cilindre fa de porxo i s’obre a través de dos arcs parabòlics. Jujol crea un organisme unitari que només ha de dividir amb un separador rectilini per formar els dos habitatges. Els elements de ferro assenyalen alguns punts singulars: l’inici de l’escala, les tribunes del menjador o els miradors del terrat.1913 - 1916
-
Torre Serra-Xaus
Casa de planta baixa i diferents nivells de pisos. Planta irregular. Fa mitgera amb la casa contigua. La resta queda lliure i voltada per jardí. Casa formada per dos habitatges, al primer amb entrada per la planta baixa sota la tribuna i l'altre mitjançant una escala. Destaca el cub suportat per dues columnes i que queda fent de vèrtex entre els dos carrers. Destaquen els esgrafiats amb blauet sobre temes florals fent sanefa d'una banda i uns ànecs (fent parella i mirant-se de front), d'altra. Promotor de l'obra, Pere Xaus. Petició de la llicència municipal d'obres 17-06-1921, concessió al 13-07-1921.1921
-
Can Po Cardona
Masia de grans dimensions, aïllada, de planta rectangular i envoltat per un jardí. Consta d'un cos central de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals amb planta baixa i un pis. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, i d'aquesta sobresurt una torratxa quadrangular amb teulada a quatre vessants. Totes les façanes es coronen amb un tester de perfil mixtilini, combinat amb boles decoratives, que li donen un caràcter unitari a tot l'edifici. Les obertures del cos principal tenen amb llinda, excepte la porta principal d'arc de mig punt i una petita galeria de tres arcades al centre del segon pis. Els cossos laterals són voltats per galeries d'arcades que, tot i ser col·locades a mitja alçada, segueixen les línies sinuoses de la façana principal. Tot l'edifici està decorat amb esgrafiats. Els de la façana principal reprodueixen temes populars referits a les estacions de l'any; a diversos músics famosos (Granados, Chopin, Wagner) al costat d'instruments musicals, mentre que en el lateral dret, producte de l'ampliació de 1927, s'hi trobem referències de personatges públics catalans (Cambó, Guimerà, mossèn Cinto). Els esgrafiats són obra Gabriel Caldés que va mantenir l'estil d'inspiració barroca. La masia data del 1750. L'any 1850 aproximadament, va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, el masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal. Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d'aquí l'abreviació familiar de "Po". L'any 1927, Miquel Cardona Duran va reformar la casa amb un nou gust més burgès (data de la petició de la llicència municipal d'obres: 19-07-1927). L'arquitecte encarregat per fer aquesta tasca va ser Juli M. Fossas. Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i s'afegí dues ales laterals als costats.1927
-
1911 - 1929
-
Can Negre
Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.1915 - 1930
-
Torre Jujol
Casa-torre de singular projecció. L'edificació té forma de "T" i en l'encreuament hi sobresurt un cos més alt. Projectada per formar dues cases. Cada una d'elles situades en la mateixa línia horitzontal i compartirien la vertical. Combina la línia recta amb la corba. Totes les finestres són decorades amb bandes de blauet, alternant també la línia recta i corba en un mateix element. Forma dos jardins en el buit dels braços de l'esmentada "T". La reixa de l'entrada és de fust de base de llistons plans i en posició de diagonal. Promoguda pel mateix arquitecte a fi d'instal·lar-hi la seva casa. La casa fou construïdes en uns terrenys de la família Negre. Petició de la llicència municipal d'obres 3-11-1932.1932
-
1941 - 1948
-
1999 - 2001
-
2006 - 2008
-
Hospital Moisès Broggi
Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez
L'Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un hospital de nova construcció destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca catalana del Baix Llobregat, a Espanya. L'organització i disposició de l'Hospital dins de la parcel·la ve determinada pels accessos a la mateixa, les orientacions, i les condicions topogràfiques del terreny. L'adaptació al lloc, i als seus condicionants d'accés i entorn, expliquen la solució adoptada. Efectivament, el terreny compta amb un llarg límit orientat al nord on es localitza l'avinguda del Baix Llobregat. L'accés principal se situa per l'extrem sud-oest de la parcel·la, en la cota més alta, des d'on també es pot accedir a la zona ambulatòria. No obstant això, l'accés principal a les consultes és independent i es situa en la façana nord, en l'avinguda del Baix Llobregat, des de la qual es pot accedir més fàcilment amb transport públic. També amb la idea de diferenciar els accessos segons la funcionalitat, l'accés d'urgències es situa en l'extrem nord-oest de la parcel·la. Aquest accés està en la cota més baixa, una planta per sota de l'accés principal. Finalment, l'accés al moll de càrrega i descàrrega es troba en la part est. Arquitectònicament s'ha optat per un edifici compacte mirant de solucionar tècnica i funcionalment els següents conceptes: 1. Especialització de les circulacions Les circulacions sanitàries i de públic diferenciades estan estudiades per evitar interferències entre una i l'altra. D'aquí la solució de col·locar totes les zones assistencials en el soterrani -1, per evitar l'aparició de llits en la planta d'accés. La proposta d'un accés independent a les consultes externes i a la resta de serveis ambulatoris possibilita l'accés de visites externes o enllitats des de dos accessos diferenciats. La claredat compositiva dels recorreguts i la contínua relació entre exterior i interior de l'edifici facilita a l'usuari una bona orientació dins de l'hospital. 2. Unitats d'hospitalització S'han orientat totes les habitacions de les unitats d'hospitalització al sud i al nou parc, amb vista cap a una zona tranquil·la i arbolada, protegint aquestes façanes a través d'un brise-solei de taules de fusta de cedre vermell de Canadà. S'ha obtingut que cap unitat d'hospitalització quedi aïllada respecte de les altres per possibilitar la interrelació de personal sanitari: d'aquí la solució de quatre unitats en la primera planta, tres en la segona i tres en la tercera. 3. Àrea de consultes externes Es diferencia respecte a l'àrea hospitalària pròpiament dita per millorar la seva funcionalitat. S'han construït cruixies més profundes per adaptar-se al funcionament horari diferenciat i s'ha potenciat la llum natural a través de la il·luminació zenital, sense necessitat de fer patis, aconseguint així un edifici compacte i reduint els costos de funcionament. 4. Volum edificat S'ha buscat un equilibri entre la pretensió d'aconseguir un edifici extens i la voluntat de preservar un espai important com a zona enjardinada, minimitzant alhora els recorreguts interns per fer més racional el funcionament de l'hospital. Aquesta compactació de l'edifici i el fet de situar molta edificació sota rasant, s'ha acompanyat amb la ubicació d'una sèrie de patis que permeten il·luminar la major part dels espais de l'edifici, buscant una petjada urbana discreta malgrat el gran volum edificat. 5. Sostenibilitat L'edifici normalitza el concepte de Sostenibilitat ja que s'incorpora des del disseny inicial, buscant crear un edifici capaç d'un gran estalvi energètic. Això s'aconsegueix tant pel disseny arquitectònic (edifici tancat al nord i obert al sud, controls del sol exterior mitjançant els brise-soleils, i disseny de les façanes) com per la instal·lació de mecanismes tècnics com són les plaques fotovoltaiques i els sistemes de reaprofitament d'aigües pluvials.2005 - 2010
-
Rehabilitació de Can Negre
Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família. La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior. L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte. S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme. És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana. La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.2008 - 2010
-
Tanatori de Sant Joan Despí
Batlle i Roig Arquitectura, MMI Gestió d'Arquitectura i Paisatge, Enric Batlle i Durany, Albert Gil Margalef, Joan Roig i Duran
La proposta per al nou tanatori de sant Joan Despí millora els serveis del cementiri existent amb un nou tanatori que complementa la oferta de serveis actual, dignificant l’accés del cementiri existent. El nou tanatori s’integra paisatgísticament, respectant el caràcter de parc que el lloc ha de tenir, donada la seva situació urbana, preservant i reforestant el talussos vegetals existents al voltant de l’àmbit d’implantació i incorporant part de la volumetria del edifici a la topografia existent. la planta de l’edifici, de 700 m2, disposa una organització que ordena l’edifici en dos àmbits clarament diferenciats, per una banda l’àmbit públic format per el conjunt d’estances pensades per servir als usuaris de la instal•lació i per l’altra banda l’àmbit privat configurat per les peces de servei necessàries per a la preparació dels difunts i el moviment dels fèretres entre aquestes. Un sistema de patis completa la organització de la planta,ordenant-la i il·luminant-la.2009 - 2011
-
Recuperació Mediambiental dels Marges i Accessos del Riu Llobregat
Batlle i Roig Arquitectura, MMI Gestió d'Arquitectura i Paisatge, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
L'objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu Llobregat, així com la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten i potenciar-ne l'ús social per tal de dur a terme activitats d'oci i lleure. Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari, que serveixi alhora per facilitar-ne el seu futur manteniment, i alhora entendre’l com una unitat. El desenvolupament de la proposta radica en entendre el riu des de dos punts de vista que es complementen: - El riu com a un ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament. - El riu com un Espai Verd i de lleure periurbà, que sigui un lloc de gaudiment per als ciutadans, tot respectant el medi on es troba. La proposta paisatgística entén el riu com a Espai verd connectat a la ciutat i el seu entorn.2007 - 2015