Can Miret de les Torres es troba situada al costat del nucli de les Torres. És un edifici aïllat format per planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants. La façana, de composició simètrica, presenta a la planta baixa una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades en maó. El primer pis l'ocupen tres finestres d'inspiració gòtica i al segon, hi ha quatre obertures la forma de les quals ve determinada per una utilització decorativa del maó. Cal destacar el rellotge de sol que hi ha centrat en aquest segon pis, així com altres elements ornamentals que enriqueixen la façana (rajoles i plats de ceràmica valenciana de diverses èpoques i el penell de ferro forjat). El conjunt es completa amb un edifici auxiliar que són unes cotxeres i una tanca. Josep Font i Gumà va construir aquesta casa per al seu germà l'any 1898 i quan aquest va morir, l'arquitecte va passar a ser el propietari. Posteriorment, l'edifici fou venut a la família Miret que encara el conserva.

El conjunt ocupa tota l'illa compresa entre els carrers de Jacas, Marañón, Maragall i Claret. És un edifici aïllat, d'organització complexa, format per dos cossos disposats perpendicularment respecte d'un altre cos central. Inclou diverses dependències, amb inclusió d'una capella i una torre emmerletada. Les cobertes són en general de teula a dues vessants. La construcció presenta obertures de diverses tipologies que es troben emmarcades en maó. Hi ha diversos accessos a l'edifici, que es troba envoltat d'un jardí. A la part posterior, el Redós de Sant Josep ha estat objecte de diverses obres d'ampliació. L' asil del Redós de Sant Josep i de Sant Pere va ser construït l'any 1901, segons projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà. A l'Arxiu Històric de Ribes apareix documentada amb data de 1947, la sol·licitud a l'Ajuntament d'obres d'ampliació de l'edifici, d'acord amb els plànols signats per l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny

La font de la farmàcia es troba situada enmig de la plaça de la Font (abans de l'Assumpta). Sobre un esglaó circular de pedra s'eleva la base de la font amb planta trilobada que defineix l'estructura del cos inferior, de pedra i maó, amb tres piques. Per damunt d'aquest cos, n'hi ha dos més, de secció circular. El primer, decorat amb trencadís de rajola que correspon a l'emplaçament de les tres aixetes, dues de les quals no són utilitzables actualment; el segon, de rajola predominantment blanca, conté un plafó també de ceràmica, on figura la data del 1906. La font acaba en un cos cònic de trencadís, coronat per un fanal amb base de decoració ceràmica. La construcció d'aquesta font, segons projecte de Josep Font i Gumà, es va realitzar l'any 1906 per commemorar la tramesa d'aigües encanonades que s'havia dut a terme feia poc.

Es tracta d'un casal aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, queda cobert per un porxo avançat amb pilars ceràmics, amb la part superior habilitada com a balcó. A ambdues cantonades del balcó hi ha una tribuna circular amb columnes salomòniques ceràmiques i coberta amb volta esfèrica. S'accedeix al balcó per un portal d'arc pla de pedra carejada. A les golfes trobem una galeria amb cinc obertures d'arc mixtilini ceràmic. La crugia orientada a garbí presenta una torre mirador de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat, amb coberta a quatre vessants de ceràmica vidriada. Cadascun dels nivells de la torre té finestres d'arc mixtilini ceràmic, agrupades en tres al quart pis. A les façanes de garbí i xaloc, entre el tercer i el quart pis, hi trobem un rellotge de sol. Entre les mènsules que suporten del ràfec hi ha petits òculs circulars intercalats. La torre dóna accés per la façana posterior a una terrassa transitable delimitada amb balustrada ceràmica. La crugia orientada a gregal presenta dos nivells, oberts amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra a la planta baixa, i una finestra doble d'arc mixtilini ceràmic al pis, que té sortida a un balcó amb barana d'obra suportada per mènsules. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars ceràmics, sobre el qual hi ha una terrassa transitable amb balustrada ceràmica. Paral·lel a la façana principal, en surt un baluard amb merlets i garites, que tanca la casa per darrera. Aquest té accés des de garbí per una portalada que condueix al pati, on hi ha un cos rectangular que correspon al celler. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru, on ressalten els ràfecs, mènsules, baranes i obertures de ceràmica vista i la rajola ceràmica decorativa dels barrets de les xemeneies, balcons i cornises. La masia de Xoriguera està documentada des del segle XIII, quan pertanyia a Arnau de Xoriguera, síndic de Ribes. Entre els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera, i més endavant als Mironet. Al cadastre de l'any 1717 n'era propietari Emanuel Giralt i masover Jaume Artigas, mentre que l'any 1764 ja hi figura un tal Joan Miró de Munxuriguera. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Antoni Giralt. Al principi del segle XX la va adquirir la família Soler de Vilanova i la Geltrú, que va construir sobre la masia antiga un casal modernista.