Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Works (5)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (8)

  1. Migdia House

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Migdia House

    The project starts from two initial premises marked by the property from day one: - A house with lots of natural light - A house that has the ability over time to increase ceiling metres without giving up the common spaces. These two premises are what determine the main idea of the project: bring all rooms, and storage, to the partitions; leaving a central nucleus that articulates the space around it. This decision allows us to free up the street and patio façades, north and south respectively, and be able to work on them as a light and ventilation filter. On the other hand, it frees up the project section, giving it flexibility in time. Depending on the needs of the users, the roof area is increased through the construction of lofts. Anchors have been left integrated in the concrete structure so that in the future simple wooden structures can be assembled without the need for auxiliary means. On the ground floor, connected to the street and the patio, there is a garage space understood as a multifunctional space where you can have family lunches, parties or activities related to the patio. On the first floor, and going from south to north, there is the living-dining room and the kitchen. The room is connected to the living room through a double sliding door, this gives several alternatives for privacy, from a room completely open or semi-open to the living room to a closed room with access through the dressing room. On the roof, and thanks to the section, two terraces appear, one more private and protected by a vegetable pergola, and the other more exposed, understood as a solarium. The partitions are parallel but skewed with respect to the perpendicular of the façade. Taking advantage of the fact that they are blind elements, they are considered as service and storage spaces, recovering the perpendicular to the façade on its inner face. This gives the possibility of fitting a programme where it takes more thickness. The core that integrates the bathroom and stairs is slightly offset towards the north-west corner of the building's floor plan, thus defining different proportions in the spaces around it and facilitating the relationship between them. It also integrates a courtyard of light that, in addition to illuminating the central spaces of the house, provides natural light to the shower and toilet. This patio is designed as a preview for a possible elevator. The façades are understood as a triple skin. They are designed as filters to improve the feeling of comfort: light and temperature. The outermost skin is 4cm cellular polycarbonate, the inside is double glass with a camera and adjustable slats between the two. On the south façade, the space between the polycarbonate sheet and the glass can be opened and closed depending on the ventilation needs: in winter we close the chamber and orient the slats inwards to make the most of the radiation and in the summer we open the camera and orient the slats outwards thus avoiding the direct incidence of solar radiation; if it is suitable we can also open 100% of the inner leaf leaving the whole house ventilated from the south to the north façade. The house is designed to achieve the greatest possible comfort through passive methods. Only 3 mechanical air conditioning elements appear: a chimney with forced ventilation; a fan, duct and thermostat system that recirculates the hot air accumulated in the upper part of the double space taking it to the lower levels; and a heat pump that is used as additional support. We have worked with the neutral materials possible: concrete, glass, polycarbonate, maple wood... with the aim of generating an uncontaminated space and for the user to give it colour and personality through furniture, vegetation... somehow trying to project a support for everyday life.
  2. Centre for Activities in the Landscape

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Centre for Activities in the Landscape

    Les Llossesés el municipi amb el terme més extens i un dels menys poblats del Ripollès, sense nucli urbà. S’estructura mitjançantun seguit d’antigues parròquies que conformen petits conjunts arquitectònics disseminats en el terme i masies aïllades. Al peu de la carretera C-26 de Ripoll a Berga es troba la parròquia de Santa Maria de Matamala, que dona nom al nucli de Matamala, el qual és un dels indrets més emblemàtics del municipi. L’església que domina la vall, datada des de l’any 888, tradicionalment sempre ha estat lloc de trobades i celebracions. L’objectiu inicial és crear un equipament obert que concentri la majoria d’activitats socioculturals i esportives de Les Llosses, amb vocació de ser la llavor que en el futur generi la creació d’un nucli urbà que donarà la identitat al poble. L’edificacióes conforma mitjançant una superfície construïda de gairebé 900 m², equivalent a la que actualment té el conjunt de Santa Maria de Matamala. L’equipament té en planta semisoterrani una sala oberta de 32,5 m de llarg, per 20 m d’ample i 6 m d’alçada lliure, un espai tancat per lavabos i un altre per magatzem d’uns 25 m² cadascun, plantejats de tal forma que si un altre dia es vol tancar la sala principal, aquests espais es poguessin utilitzar independentment des de l’exterior. En la planta superior es col·loca un espai polivalent tancat d’uns 150 m² amb un petit lavabo. Aquesta planta es tracta amb una volumetria pura i rotunda que ajuda a resoldre el canvi de nivell del terreny. L’objectiu d’aquest espai és realitzar qualsevol tipus d’acte o reunió de petit format que requereixi d’un espai tancat. El programa d’usos proposat per l’Ajuntament, suposava una volumetria molt important respecte de les preexistències actuals. Aquesta volumetria s’implanta sense que l’església perdi cap mena de protagonisme arquitectònic, ni el sentit com a punt de referència en el paisatge que tradicionalment a tingut, i per altre banda s’ha buscat laidentificació inequívoca de que es tracta d’un equipament singular. Un espai cobert de considerables dimensions que s’integra en el paisatge a base d’encabir-lo en el terreny de tal manera que la coberta és una ampliació de l’esplanada superior i la volumetria és absorbida amb l’avançament del marge. Un espai obert que permeti tot tipus d’activitat, minimitzant les despeses de manteniment, sense complements ni decoracions afegides, que no requereix cap control especial per a la seva utilització. Punt de trobadaper poder practicar basquet, futbol sala o altres esports d’interior que requereixen espais protegits de les inclemències meteorològiques i al mateix temps lloc de celebracions de festes majors, concentracions, fires i mercats. Equipament obert a tothom i per tot.
  3. FAD Award

    Shortlisted. Category: Architecture
    Centre for Activities in the Landscape

  4. Casa Cesc

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Casa Cesc

    La propietat ens planteja la transformació d'uns baixos d'un habitatge entre mitgeres en un espai habitable. Els principals requisits del projecte tenen a veure amb la necessitat de condicionament climàtic: llum i ventilació. Un cop analitzada la normativa urbanística s'arriba a la conclusió que la casa pot créixer cap al pati uns 5 metres. En contrapartida, la normativa limita les cobertes a cobertes inclinades de teula àrab amb carener paral·lel al carrer. En aquest context ens plantegem una coberta en V. Aquesta solució ens aporta 3 solucions als problemes i requeriments que planteja el projecte: Per una banda, ens obrim a les vistes. La parcel·la té molt bona orientació, des de les primeres idees veiem imprescindible que la coberta s'aixequés cap al pati i cap a les vistes. Per altra banda, si ens plantegem una coberta a una sola aigua cap a les vistes, tindríem un volum excessiu que ens privaria de vistes, llum i ventilació a l'habitatge preexistent de planta primera i donaria una sensació d'espai interior a la proposta poc acotada i desmesurada. Per tant, l'opció d'una coberta en V ens dona la possibilitat d'obrir-nos a les vistes i acotar l'altura lliure interior. Finalment, la V ens dona peu a generar una obertura lineal a tota la façana que garanteix llum i ventilació natural a tot l'espai central. És evident que una solució com aquesta porta una sèrie de complicacions tècniques sobretot en l'evacuació d'aigües. Per resoldre-ho es proposa una gran biga-canal de formigó armat que va de mitgera a mitgera. Aquesta és una peça contundent que organitza l'espai. A més de recull l'aigua de les dues vessants i serveix de suport de les bigues de coberta. L'espai s'organitza seqüencialment des del carrer cap al pati. Es divideix en tres crugies interiors i dues d'exteriors que s'interrelacionen: La primera, relacionada essencialment amb el carrer. Un espai d'aparcament, d'accés, un filtre entre l'espai públic i el privat. En el centre, sense vistes directes però amb il·luminació i ventilació natural a través de l'obertura de coberta els espais de servei. Cuina, banys i estudi. Aquest és un espai servidor que queda colonitzat pels espais contigus en funció del moment del dia, l'ús o les necessitats. Es pot dir que actua com a ecotò entre la primera i la tercera crugia. Amb relació amb el pati, la zona de dia, orientada a les vistes: sala d'estar i dormitori. La façana, tota de vidre, amb un ritme de pilars molt propers es transforma en un filtre. Vinculat a la tercera crugia hi ha la primera crugia exterior. Un pati-terrassa de paviment dur, relativament elevat respecte al paisatge fa d'extensió de la tercera crugia, com una sala d'estiu i, sobretot, fa de mirador per les postes de sol. Finalment, l'última crugia és un pati a una cota inferior. Un espai totalment vinculat a l'horta de l'Esquirol. Un espai verd amb vegetació autòctona.
  5. Passallis. Embarcador i Pont de Vianants Inundable

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Passallis. Embarcador i Pont de Vianants Inundable

    El projecte té com a principal objectiu transformar-se en un catalitzador de les activitats ludicoculturals, esportives i pedagògiques al voltant de la llera del riu. Es pot explicar des de 3 estratègies bàsiques: En primer lloc des de la lògica territorial per a potenciar les lleres dels rius com espais d’interès paisatgístic; en segon, des de l’estratègia urbana per a consolidar l’eix verd ludicocultural tangent al riu; i finalment, des de la solució tècnica adoptada, una acció molt puntual de baix impacte ambiental. LA LÒGICA TERRITORIAL, L’ESCALA SUPRAMUNICIPAL: LA LLERA. El projecte persegueix l’objectiu de recuperar l’activitat a les lleres del riu. Les lleres, per definició, sempre han sigut magnífics ecotons, es a dir, espais que viuen de l’ecosistema propi del riu i de l’immediatament contigu, espais intermedis. Aquests espais tenen una gran riquesa paisatgística i ambiental. En el seu pas pels nuclis urbans s’han abandonat, canalitzant el riu i formant una barrera entre l’espai inundable i el no inundable. La proposta parteix de la convicció que si retornem l’activitat en aquests espais i difuminem el límit entre riu i ciutat, els enriquirem potenciant així el manteniment i el sentiment de pertinença. LA LÒGICA MUNICIPAL, L’ESTRATÈGIA URBANA: EIX VERD I LA DEVESA. Manlleu ha viscut per i gràcies al riu: l’activitat agrícola i industrial s’ha beneficiat de la traça del Ter. Si s’analitza l’estructura urbana es pot veure com en els períodes de gran desenvolupament urbà, el poble ha donat l’esquena al riu. En els darrers anys s’ha anat potenciant l’àmbit a base d’espais lliures, dotacions culturals, zones esportives... Així doncs, apareix un nou eix ludicocultural tangent al riu a la llera esquerra. Un eix que cal potenciar. Un eix que comença a l’estació de la RENFE, a l’extrem més de ponent, i continua a través de la zona esportiva, els parcs infantils i el Passeig del Ter fins arribar al Museu del Ter, a l’extrem més de llevant. Just aquí, on hi ha un quiosc i un petit embarcador per caiacs, la traça del riu forma un meandre i genera una gran devesa d’unes 30ha a la llera dreta. El principal objectiu del projecte és permetre el salt de la llera esquerra a la dreta desembocant tot aquest eix ludicocultural a un gran àmbit fins ara residual. D’aquesta manera Manlleu guanya 30.000m2 d’espai lliure. Un espai carregat de possibilitats, des de les purament contemplatives (passejar per la devesa és un luxe), fins esportives (creació de nous espais naturals per a la pràctica de l’esport respectuós amb el medi). També es poden potenciar activitats de caràcter pedagògic, gairebé com una extensió del Museu del Ter, un museu a l’aire lliure on es pot entendre i explicar, no tan sols la importància del riu i dels ecosistemes que l’envolten, sinó també el valor patrimonial del teixit industrial: rescloses, canals... LA LÒGICA CONSTRUCTIVA, LA SOLUCIÓ TÈCNICA ADOPTADA: l’ECOTÓ. Dins de totes les possibilitats s’opta per un passallís. Els passallisos són infraestructures de baix impacte ambiental. Un passallís, per pròpia definició, és un element inundable, així doncs són artefactes que s’incorporen de forma natural a les dinàmiques pròpies del riu. El projecte planteja una sèrie de plataformes de formigó que evoca als antics passos del riu on un podia passar d’una llera a l’altra saltant de pedra en pedra. La geometria respon a les necessitats pròpies d’actuar en l’àmbit fluvial; no hi ha formalisme sinó una resposta eficient a les demandes hidràuliques i funcionals del pas. Uns murs de formigó de 25cm de gruix, perpendiculars al cabal del riu i separats 2,25m, garanteixen la capacitat hidràulica pel cabal mitjà diari. Per sobre, i en voladís, les plataformes de formigó de 1,5m x 3,95m i només 10cm de cantell minimitzen l’impacte sobre el cabal. Les plataformes no es toquen entre elles i d’aquesta manera l’estructura queda oberta millorant el comportament hidràulic del passallís en els episodis de gran vingudes d’aigua. Entre plataforma i plataforma, les relligues metàl·liques, a més de dotar el passallís de l’accessibilitat necessària fins i tot per vehicles de servei, ajuden al manteniment ja que són desmuntables. Al passar d’una llera a l’altra el vianant es troba fora de l’àmbit de confort de l’ecosistema urbà i, desprotegit, agafa consciència de la força del riu. El soroll de l’aigua fregant els murs, la humitat, el canvi de temperatura... Tot plegat, fa que quedi immers en l’ecosistema fluvial. Amb el pas dels anys, el passallís anirà evolucionant: canviarà el color del formigó en funció dels nivells de l’aigua, els murs lluiran cicatrius de pedres i troncs provocades pels episodis de diverses vingudes d’aigua, l’entremat metàl·lic s’enfosquirà per la radiació solar... D’aquesta manera, el passallís s’anirà transformant, igual que els marges de la llera, en un ecotò: una zona de transició entre dos ecosistemes, l’urbà i el fluvial.
  6. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Award-Winner / Winner. Category: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Unifamiliars de Promoció Privada o Pública
    Casa Cesc

  7. Cases Vivet

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Cases Vivet

    Es plantegen dues cases aparellades en un solar que es beneficia d’assolellament tot el dia i amb una vista privilegiada a les muntanyes del Bisaura. Els objectius principals són aconseguir un baix impacte ambiental i oferir habitatges d'alta qualitat a un cost competitiu amb una arquitectura integrada en el paisatge. Es planteja treballar amb la idea de reduir l'impacte ambiental amb construcció en sec a base d'una estructura de fusta laminada, acabats de panells de tricapa d'avet, aïllament de fibres de fusta i façana ventilada amb compost de fusta-ciment. A més, es minimitzen les obertures per evitar pèrdues i reduir al mínim els consums. S'ha prioritzat l'estandardització i es redueixen els costos amb poc residu a l'obra. La planta és un exercici d'eficiència programàtica: construir el mínim sense renunciar a la qualitat espacial. L'estratègia formal i de materialitat és una conseqüència de la lectura del paisatge: un petit refugi que no renuncia a la capacitat emotiva de l'arquitectura.
  8. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Menció. Category: Architecture
    Cases Vivet

Routes & Notes (1)

Societies

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!