Les Llossesés el municipi amb el terme més extens i un dels menys poblats del Ripollès, sense nucli urbà. S’estructura mitjançantun seguit d’antigues parròquies que conformen petits conjunts arquitectònics disseminats en el terme i masies aïllades. Al peu de la carretera C-26 de Ripoll a Berga es troba la parròquia de Santa Maria de Matamala, que dona nom al nucli de Matamala, el qual és un dels indrets més emblemàtics del municipi. L’església que domina la vall, datada des de l’any 888, tradicionalment sempre ha estat lloc de trobades i celebracions. L’objectiu inicial és crear un equipament obert que concentri la majoria d’activitats socioculturals i esportives de Les Llosses, amb vocació de ser la llavor que en el futur generi la creació d’un nucli urbà que donarà la identitat al poble. L’edificacióes conforma mitjançant una superfície construïda de gairebé 900 m², equivalent a la que actualment té el conjunt de Santa Maria de Matamala. L’equipament té en planta semisoterrani una sala oberta de 32,5 m de llarg, per 20 m d’ample i 6 m d’alçada lliure, un espai tancat per lavabos i un altre per magatzem d’uns 25 m² cadascun, plantejats de tal forma que si un altre dia es vol tancar la sala principal, aquests espais es poguessin utilitzar independentment des de l’exterior. En la planta superior es col·loca un espai polivalent tancat d’uns 150 m² amb un petit lavabo. Aquesta planta es tracta amb una volumetria pura i rotunda que ajuda a resoldre el canvi de nivell del terreny. L’objectiu d’aquest espai és realitzar qualsevol tipus d’acte o reunió de petit format que requereixi d’un espai tancat. El programa d’usos proposat per l’Ajuntament, suposava una volumetria molt important respecte de les preexistències actuals. Aquesta volumetria s’implanta sense que l’església perdi cap mena de protagonisme arquitectònic, ni el sentit com a punt de referència en el paisatge que tradicionalment a tingut, i per altre banda s’ha buscat laidentificació inequívoca de que es tracta d’un equipament singular. Un espai cobert de considerables dimensions que s’integra en el paisatge a base d’encabir-lo en el terreny de tal manera que la coberta és una ampliació de l’esplanada superior i la volumetria és absorbida amb l’avançament del marge. Un espai obert que permeti tot tipus d’activitat, minimitzant les despeses de manteniment, sense complements ni decoracions afegides, que no requereix cap control especial per a la seva utilització. Punt de trobadaper poder practicar basquet, futbol sala o altres esports d’interior que requereixen espais protegits de les inclemències meteorològiques i al mateix temps lloc de celebracions de festes majors, concentracions, fires i mercats. Equipament obert a tothom i per tot.

La propietat ens planteja la transformació d'uns baixos d'un habitatge entre mitgeres en un espai habitable. Els principals requisits del projecte tenen a veure amb la necessitat de condicionament climàtic: llum i ventilació. Un cop analitzada la normativa urbanística s'arriba a la conclusió que la casa pot créixer cap al pati uns 5 metres. En contrapartida, la normativa limita les cobertes a cobertes inclinades de teula àrab amb carener paral·lel al carrer. En aquest context ens plantegem una coberta en V. Aquesta solució ens aporta 3 solucions als problemes i requeriments que planteja el projecte: Per una banda, ens obrim a les vistes. La parcel·la té molt bona orientació, des de les primeres idees veiem imprescindible que la coberta s'aixequés cap al pati i cap a les vistes. Per altra banda, si ens plantegem una coberta a una sola aigua cap a les vistes, tindríem un volum excessiu que ens privaria de vistes, llum i ventilació a l'habitatge preexistent de planta primera i donaria una sensació d'espai interior a la proposta poc acotada i desmesurada. Per tant, l'opció d'una coberta en V ens dona la possibilitat d'obrir-nos a les vistes i acotar l'altura lliure interior. Finalment, la V ens dona peu a generar una obertura lineal a tota la façana que garanteix llum i ventilació natural a tot l'espai central. És evident que una solució com aquesta porta una sèrie de complicacions tècniques sobretot en l'evacuació d'aigües. Per resoldre-ho es proposa una gran biga-canal de formigó armat que va de mitgera a mitgera. Aquesta és una peça contundent que organitza l'espai. A més de recull l'aigua de les dues vessants i serveix de suport de les bigues de coberta. L'espai s'organitza seqüencialment des del carrer cap al pati. Es divideix en tres crugies interiors i dues d'exteriors que s'interrelacionen: La primera, relacionada essencialment amb el carrer. Un espai d'aparcament, d'accés, un filtre entre l'espai públic i el privat. En el centre, sense vistes directes però amb il·luminació i ventilació natural a través de l'obertura de coberta els espais de servei. Cuina, banys i estudi. Aquest és un espai servidor que queda colonitzat pels espais contigus en funció del moment del dia, l'ús o les necessitats. Es pot dir que actua com a ecotò entre la primera i la tercera crugia. Amb relació amb el pati, la zona de dia, orientada a les vistes: sala d'estar i dormitori. La façana, tota de vidre, amb un ritme de pilars molt propers es transforma en un filtre. Vinculat a la tercera crugia hi ha la primera crugia exterior. Un pati-terrassa de paviment dur, relativament elevat respecte al paisatge fa d'extensió de la tercera crugia, com una sala d'estiu i, sobretot, fa de mirador per les postes de sol. Finalment, l'última crugia és un pati a una cota inferior. Un espai totalment vinculat a l'horta de l'Esquirol. Un espai verd amb vegetació autòctona.

The project's main objective is to serve as a catalyst for recreational, cultural, sports and educational activities around the river channel. This can be explained through three basic strategies: Territorial Logic to enhance river channels as areas of landscape interest. Urban Strategy to consolidate a green recreational and cultural axis adjacent to the river. Technical Solution — a specific, low-environmental-impact intervention. TERRITORIAL LOGIC, SUPRA-MUNICIPAL SCALE: THE RIVERBED The project aims to revive activity within river channels. These channels, by definition, have always been remarkable ecotones — transitional spaces that depend on both the river ecosystem and the adjacent landscape. These areas possess rich environmental and scenic value. However, when passing through urban centres, these channels have been neglected, with rivers often channelled into barriers separating floodable and non-floodable areas. The proposal is driven by the belief that restoring activity to these spaces and blurring the boundary between river and city will enrich these environments, encouraging their preservation and a sense of ownership. MUNICIPAL LOGIC, URBAN STRATEGY: GREEN AXIS AND THE DEVESA Manlleu’s history and prosperity are closely tied to the river, with both agricultural and industrial activity benefiting from the Ter’s course. Analysis of the urban structure reveals that during periods of major development, the town turned its back on the river. In recent years, efforts have been made to revitalise the area with green spaces, cultural facilities and sports zones. As a result, a new recreational and cultural axis has emerged along the left bank of the river. This axis begins at the RENFE train station on the westernmost edge and continues through the sports area, children’s parks and the Paseo del Ter, culminating at the Ter Museum on the eastern end. Here, where there is a kiosk and a small kayak dock, the river forms a meander, creating a vast 30-hectare dehesa (meadow) on the right bank. The project’s main goal is to extend this recreational and cultural axis from the left bank to the right bank, unlocking a large, previously underutilised area. In this way, Manlleu gains 30,000m² of open space. This space offers a wealth of possibilities, from leisurely walks through the dehesa to new sports activities that respect the environment. Educational activities can also be promoted, effectively serving as an outdoor extension of the Ter Museum — a place to understand and explain the importance of the river, its surrounding ecosystems, and the industrial heritage such as sluices and canals. CONSTRUCTION LOGIC, TECHNICAL SOLUTION: THE ECOTONE Of all the possible options, a walkway was chosen. Walkways are low-environmental-impact infrastructures. By definition, a walkway is designed to be floodable, naturally integrating with the river's dynamics. The project features a series of concrete platforms reminiscent of ancient river crossings where people could step from stone to stone. The design addresses the specific needs of river environments – it avoids formalism, providing an efficient response to hydraulic and functional requirements. Concrete walls, 25cm thick and spaced 2.25m apart, run perpendicular to the river’s flow, maintaining the daily average flow capacity. Above these walls, 1.5m x 3.95m cantilevered concrete platforms, just 10cm thick, minimise impact on the water flow. The platforms do not touch each other, ensuring the structure remains open and enhances hydraulic performance during high-water events. Between the platforms, metal grates provide accessibility for pedestrians and service vehicles, and are removable for maintenance. Crossing from one bank to the other, pedestrians leave the comfort of the urban ecosystem, becoming aware of the river's power. The sound of water against the walls, the humidity and temperature changes immerse visitors in the fluvial ecosystem. Over the years, the walkway will evolve: the colour of the concrete will change based on water levels, the walls will bear marks from stones and logs carried by the river, and the metal framework will darken under the sun’s radiation. In this way, the walkway will transform into an ecotone — a transitional zone between two ecosystems, urban and fluvial.

Es plantegen dues cases aparellades en un solar que es beneficia d’assolellament tot el dia i amb una vista privilegiada a les muntanyes del Bisaura. Els objectius principals són aconseguir un baix impacte ambiental i oferir habitatges d'alta qualitat a un cost competitiu amb una arquitectura integrada en el paisatge. Es planteja treballar amb la idea de reduir l'impacte ambiental amb construcció en sec a base d'una estructura de fusta laminada, acabats de panells de tricapa d'avet, aïllament de fibres de fusta i façana ventilada amb compost de fusta-ciment. A més, es minimitzen les obertures per evitar pèrdues i reduir al mínim els consums. S'ha prioritzat l'estandardització i es redueixen els costos amb poc residu a l'obra. La planta és un exercici d'eficiència programàtica: construir el mínim sense renunciar a la qualitat espacial. L'estratègia formal i de materialitat és una conseqüència de la lectura del paisatge: un petit refugi que no renuncia a la capacitat emotiva de l'arquitectura.