Given the complexity of the program, the complex is arranged on the Passeig de Torreblanca and looking south over the Arborètum Park. The main entrances from the Theatre to the Conservatory are arranged on a large platform, benefiting from the views over the Arborètum, as this building sits on one of the lateral façades of the large theatre building. The large volume of this building maintains its presence and stands as the main character of the complex. The project tries to solve a tough functional program from its volumetrics. The theatre will be the protagonist of the whole operation. The rest of the built bodies are arranged around the large central box, with which an attempt is made to solve the scale problem posed by the lateral and rear façades of the theatre. This arrangement of additions to the central body will allow a specialisation of the accesses to the different buildings with the creation of an elevated platform, which, while performing the function of an outdoor public square, organises the arrangement of the accesses to the Theatre and Conservatory from on two of its sides, as well as representing the function of a virtual door to the Arborètum's neighbouring park. The building, given its functional characteristics, is manifested by its volume, reaching its maximum height in the scenic box, which allows the folding of sets. The room extends over two levels: one at the access level, which forms the platform, and another at the level of the amphitheatre, which is accessed by stairs located laterally. The capacity of the hall is 746 spectators, which makes it possible to have very appropriate equipment for the city and its surroundings. The special formal diversification of the building is what will allow the different parts to be understood as a single built complex and will try to solve the obvious problem of scale posed between the large central volume and its encounters with the immediate urban environment, establishing at the same time and from more distant readings an image of autonomy and representativeness in accordance with the characteristics of the centre.

Un difícil compromís. Construir un edifici industrial en un paisatge d’alta muntanya, al Pirineu de Lleida. Un prat, a la cota baixa de la vall al costat del riu Garona, envoltats per altes muntanyes i per petites construccions disseminades. L’edifici, ja des del programa funcional havia d’assumir un traçat longitudinal proper al 200 m. Encara en el món de les idees, el projecte intentarà intuïtivament dialogar amb les grans traces del paisatge que l’envolta, amb la suau ondulació del recorregut del riu, els abstractes recorreguts i retalls que defineixen els plecs de les muntanyes veïnes i les línies de les seves crestes retallades contra el cel. L’edifici vol ser una traça més del paisatge. La definició de la secció conformarà la imatge del conjunt. La seva construcció serà en sec. Tindrà dues façanes diferenciades: la principal, amb accessos per a vianants, donarà a la carretera; la posterior, davant del riu, serà el lloc en el qual s’ubicaran els ports de càrrega i descàrrega i l’aparcament de vehicles industrials. La idea d’abordar el compromís plantejat fugint de folklorismes i maquillatges, també es fa extensiu a la utilització i a l’ús de materials, acords amb el món industrial. El procés constructiu s’elaborà utilitzant diversos elements prefabricats donada la gran quantitat de neu existent a la zona i els escassos mesos de bon temps.

L’edifici és concebut com un gran contenidor situat davant d’una plaça, que a més de donar accés a l’auditori assenyala l’entrada al teixit urbà. El nucli del programa és format per dues sales públiques d’audicions musicals i un conservatori de música. Al voltant d’aquest programa central s’organitza un complex sistema de serveis i dependències annexes. La gran sala principal ocupa un buit al centre de l’edifici, de manera que al voltant s’hi disposen les aules i la resta de serveis. Amb aquesta solució és possible donar un caràcter urbà a les quatre façanes de l’edifici. A la façana principal s’hi adossen les peces més singulars, la qual cosa permet atorgar-li un caire més monumental, vinculat a la visió frontal però també a la visió escorada que encara els carrers laterals. Les façanes a aquests carrers assumeixen un caràcter secundari, sotmès a la regularitat volumètrica de tot el conjunt.

L’edifici adopta una configuració clarament longitudinal, parallela a la prevista rambla de Pardinyes. Aquesta disposició permet d’allotjar el programa de les aules al llarg d’un corredor, mentre que les escales de comunicació vertical formen un cos diferenciat i posicionat a la part central. La sala d’actes i la biblioteca formen dos cossos de geometria irregular situats a l’espai que separa l’edifici de la rambla, i entre tots dos cossos queda el pas de l’entrada i un gran vestíbul que cohesiona tot l’organisme. L’edifici té vocació de construir un lloc urbà que encara no existeix, i en el qual la planta baixa ha d’assumir la condició d’un espai públic.

The library is located at the north-west end of Civic Square on the Northern Campus of the Polytechnic University of Catalonia (UPC). Through its interior, cutting the building obliquely, runs an access street to Civic Square which transforms into the lobby of the building. The interior is organised in several very neutral rooms that must allow for the constant reorganisation of the building as new technologies take centre stage in the library. The North Campus forms an almost continuous façade against which the volume of the white limestone building is cut, with a huge opening that marks the beginning of the path. The façade contrasts in volume, composition, openings and colour with the rear façade. The rest of the building's façades are made of stone. In Civic Square, the façade is completely glazed and contrasts with the previous ones, which signifies it. The roof illuminates the upper floors and takes the shape of a saw tooth oriented to strict north, with an oblique geometry with respect to the rest of the building's geometries. The upper room, carpeted, always quiet, is very pleasant to visit. The vertical connectivity that the lobby gives to the entire building is also spectacular, a singular lobby for a building called to be one of the relationship centres of the entire Northern Campus.

The Theatre Institute is a teaching building that forms the centrepiece of what was meant to be the Theatre City. It is a complex that recycles a series of palaces built on the Exposició Avenue, at the northern limit of Poble Sec with Montjuïc, built on the occasion of the 1929 Exhibition by the architect Ramon Puig i Gairalt. The building solves the delivery of these palaces with Poble Sec by closing a square above the elevation of Exposició Avenue and, at the same time, presenting an access to the elevation of Poble Sec, a neighbourhood that reaches the building almost more than one floor below the level of the square. The building is organised in a U shape around a spectacular patio open to the square, an urban space of a scale difficult to find in Barcelona, configured by a pavilion at the level of the building's cornice line. The three wings of the U contain diverse and very interesting spaces: the entrance to the building is at the bottom, formed by a double-height vestibule that opens onto the square inside the building. The body of the library is at the right, also organised at double height on the upper floors, a welcoming space that contains an important collection of theatre and film books. The body of the theatre is at the left. The theatre and dance classrooms of the Institute are remarkable, double-height cubic spaces illuminated from above and served by corridors leading to the hall. The common spaces of the building are interesting and flow into each other in different dimensions of width and height: the bar serves as the entrance to the theatre and at the same time culminates the lobby, which is poured against the divider of the Mercat de les Flors space with artistic intervention by Frederic Amat. The whole set is finished with a carefully finished Roman travertine tile. The rear façade, over the Poble Sec, is of special interest because of the double role of the rear façade that faces a neighbourhood with as much history as this one.

La residència se situa a l’extrem nord-oest del campus de Cappont, tancant la filera d’edificis universitaris que es recolza en el carrer de Jaume II. L’edifici adopta la forma d’un braç allargat, amb un corredor central i habitacions a totes dues bandes. Per l’extrem nord l’espai de circulacions s’obre i conforma la façana que dóna al riu. La filera d’habitacions que es recolza en la façana oest segueix fidelment la corba suau del carrer i les estances se succeeixen de forma ininterrompuda. La crugia que dóna a l’interior del campus opera dues obertures que permeten l’entrada de la llum natural als espais de circulació i disposen les habitacions cap a les millors vistes. D’aquesta manera, l’edifici es configura com una resposta volumètrica a les condicions de l’entorn que es produeix amb independència a cadascuna de les façanes, assignant una orientació i una identitat formal a l’edifici.

El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.

L’edifici es troba situat al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili a Sescelades, a Tarragona. Es planteja un edifici que segueix la traça i la concepció en planta de l’Escola d’Enginyeria Química, situada a la parcel·la contigua. Al planejament general del campus existeix el requeriment de comunicar les dues escoles per sobre del carrer del Mig. És per això que apareix una continuïtat dels passadissos i una disposició volumètrica similar. El projecte es disposa al voltant de dos patis. Un d’aquests patis, el de dimensions menors, és el que aplega els laboratoris i els espais de recerca, i en l’altre, més generós i en comunicació amb la resta del campus, s’ubiquen els aularis. La connexió entre els dos patis es realitza a través de les zones administratives i els deganats, els quals, a causa de la posició estratègica, es resolen amb volumetries més lliures. Els espais de pas es disposen sempre sobre la façana sud i les aules a la cara nord, per tal d’aprofitar la llum natural sense problemes d’enlluernament. En el cas dels laboratoris docents els passadissos són exteriors, donant sobre el pati central entre els dos edificis. Per davant dels passadissos existeix una gran gelosia de lamel·les de pedra i metall que els protegeix del sol. Al bloc de l’aulari seran les aules les que miraran cap al pati interior. La utilització del formigó com a element base i definidor de l’ordre de tot el conjunt és un dels elements bàsics del projecte, així com la relació de totes les peces amb l’exterior.

The new Dexeus University Institute is located on the site of the old Psychiatric Hospital. The project establishes a linear container on Sabino Arana Street and incorporates a series of complementary functions within the building of the old Psychiatric Hospital building, cataloged by the Municipal Heritage Service. The project maintains the desire to incorporate and link the two buildings, fostering an intentional relationship between the new and the old. The interstitial space between the two architectures is formalised as a covered atrium, which at the same time will be a functional interchange between different clinical areas, the garden of the old psychiatric clinic and Sabino Arana Street. This space, open but conditioned, will function as a true lobby and meeting place between the different users. The new building will contain all those functions directly linked to the clinical world and the old building will incorporate functions served such as teaching and conference areas. The complex will make it possible to have new equipment for the city and at the same time resolve the boundaries with Sabino Arana Street and establish a link through the atrium with the renovated building of the Psychiatric Institute, as well as the recovery of the garden and the arboreal area of the old Psychiatric Institute, a garden protected by the high value of the plant elements it contains.

The intermodal building and connection to Terminals A and B is externally characterised by a façade that extends beyond the dimensions of the building itself, as an attempt is made to establish continuity between the façades of Terminal B, from the Miró mural, and from terminal A. The project proposes a neutral façade in its treatment so as not to create mimicry with the current façades. For this reason, a clad façade of extruded aluminum is proposed, which aligns with the façades of the neighbouring terminals. The volume of the new building is located separately from the new façade closure and acts as an independent volume, with an envelope of four façades with a double skin. The inner skin is of opal pavé, which will act as a large public skylight towards the interior, while the exterior is made of polycarbonate. The space in between serves as a service gallery.

The site is located on an island made up of industrial and tertiary buildings in Barcelona’s 22@ district. This area, located around Diagonal Avenue, is punctuated by a series of tower buildings, which is why a tower building for sheltered housing is being considered as an important challenge for the project. It is a linear building of 15 x 54m with a ground floor and 13 landings. A modulated structure of 8 x 5m has been planned which adapts perfectly to the parking floors. A housing scheme is adopted on either side of a longitudinal central corridor, which allows a longitudinal record of all facilities from the corridor. In order to guarantee a flexible use of the houses, a circulation is generated that allows multiple uses for the bedroom-study, in the centre of the house. Outside the 15-metre-deep gauge of the building, a narrow linear terrace is planned, from where a balcony rises in a cantilever that varies in position on each floor.

El solar es situa a la Vall del Ridaura, amb un pendent accentuat en sentit sud-nord, en un entorn forestal immillorable, amb magnífiques vistes i assolejament, a les afores de la població d’Olot. La proposta es planteja com un edifici horitzontal i esglaonat adaptant-se a la topografia natural del terreny, aconseguint que totes les plantes estiguin en contacte amb el sòl, minimitzant així la seva volumetria en el lloc. Des de la planta d’accés es crea una imatge d’un edifici d’una planta, molt respectuós amb l’entorn. L'edifici s'articula a partir de barres longitudinals en sentit est-oest i finguers en sentit nord-sud, creant grans patis enjardinats adaptats a la topografia. No es planteja un únic volum edificatori, sinó que es disposa de diferents espais permeables que permeten gaudir a l’usuari d’ambients confortables a la major part de les dependències. Aquesta fragmentació volumètrica permet aprofitar les magnífiques vistes, a més d'aproximar l'edifici a l'escala humana. La proposta fomenta la transparència i permet l'entrada de llum a partir dels patis i lluernes en totes les estances i passadissos. L’entrada principal es situa en la planta superior de l’edifici, i incorpora els usos més públics i ambulatoris. La sala d’actes, cafeteria, i sala multiconfessional es relacionen entre elles mitjançant el vestíbul que està concebut com una gran plaça pública coberta,amb porxos que relacionen l’interior amb l’exterior i que permet un ús independent d’aquestes dependències. En la planta intermitja es disposen els serveis més hospitalaris i les unitats d’hospitalització. En aquesta planta es té accés a urgències i a l’hospital de dia, ajudant així a segregar els usuaris per les diferents dependències. El nivell inferior és una planta tècnica i serveis interns de l’hospital. Es té accés a la càrrega i descàrrega de la logística de l’hospital. Totes les dependències tècniques tenen llum natural a través dels patis i façana.

The two metro stations, L9 Aeroport T1 and Aeroport T2, linked to terminals T1 and T2, have the same formal and environmental characteristics given their proximity and their link with the multimodal building, made by the same authors. The basic characteristics of the public transport elements of the infrastructures have to do with the clarity of flows and organisation. Airports, railway or metro stations must respond clearly and resoundingly to the clarity of routes and functional rationality. In our case, the use of the same materials (aluminum, retro-projected walls, flush ceiling, etc.) want to participate in the same linguistic code as the architectures that support them. This is to make the user understand that when he arrives at the airport terminal stations (T1 and T2) he will recognise the desired unity by its atmosphere and materials. This formal and compositional unity causes an understandable and clear reading of the spaces and routes, which is ultimately what is intended with this type of infrastructure.