In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Es tracta d’una casa de pisos de lloguer que forma part del conjunt de dependències de la farinera Teixidor. La casa Teixidor constitueix un episodi més de la recerca de les formes de la modernitat per part de Masó, en el marc d’una cultura arquitectònica col·lectiva que estava compromesa amb aquesta recerca en combinació amb la situació i els esdeveniments polítics propis de Catalunya. Masó opta per simplificar les façanes, però aposta per un tractament goticitzant dels volums que culmina amb la torre de la cantonada, coronada per una coberta cònica molt aguda, sota la qual es disposen les obertures d’unes golfes que adopten una gran importància. Masó renuncia a les seves innovacions tan personals i decideix aplicar recursos d’una tradició compartida, encapçalada per Puig i Cadafalch i que recorre a l’historicisme com a senya d’identitat arquitectònica i política.
Coneguda popularment com ''Casa de la Punxa'', en referència a l'element més contundent de l'edifici, la torre del xamfrà, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una reminiscència modernista, estil superat a la resta de la construcció, que es caracteritza per la simplificació formal en el tractament de la façana. L'adquisició per a seu pròpia pel Col·legi d'Aparelladors, el 1979, va comportar la restauració de l'edifici.
La relació amb l’industrial Teixidor va donar lloc a aquest encàrrec de magatzems i habitatges de renda, element preeminent d’un conjunt format per magatzems i cases unifamiliars avui destruïts. Un primer projecte goticitzant, en la línia modernista de Puig i Cadafalch, va ser recompost —progressivament, al llarg de la construcció—
amb un llenguatge més personal; en tot cas, la mescla del coronament romàntic de la torre, el ràfec populista i el basament, juntament amb les altres façanes més «modernes», acusa aquest moment dubitatiu.
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Set Urbanització Teixidor