Lagula Arquitectes - Arquitectura Catalana .Cat

Memoria

Lagula Arquitectes és un despatx d'arquitectura basat a Barcelona des de l’any 2001. Reuneix cinc socis i amics amb el seu equip de col•laboradors. L'empresa desenvolupa projectes de tot tipus de mides i tipologies, per a clients públics i privats, incloent programes residencials i hotelers, culturals i cívics, equipaments esportius i espai públic entre d'altres.

Lagula combina la pràctica de l'arquitectura amb la investigació i la docència universitària a nivell nacional (UPC, UIC, IAAC, ELISAVA) i internacional (Tsinghua Universitat de Beijing, AAVA Londres). Lagula ha estat orador convidat en congressos i conferències ( World Architecture Festival WAF, Festival INSIDE, Smart City Expo World Congress ) .

El treball de Lagula Arquitectes ha obtingut premis en diferents concursos d'arquitectura, com el primer premi en el Concurs Internacional d'Habitatge Social VIVA (intervenció de Basc-Mayacina), o el Museu de la Patum a Berga, Barcelona, una festa declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Els projectes de Lagula Arquitectes van ser seleccionats en el Premi de la Unió Europea d'Arquitectura Contemporània–Premis Mies van der Rohe (2015); la 55a Biennal de Venècia (2012); i Premis FAD (2015,2005,2002). Han estat àmpliament publicats en llocs web, publicacions nacionals i internacionals d'arquitectura.

Obras (5)

Sobre el Mapa

Premiadas

Catalogadas

Desaparecidas

Todas las obras

Constelación

Cronología (7)

Vestuarios Betsaida

Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

La ampliación del complejo deportivo del club Betsaida con la adición de nuevos vestuarios y nuevas gradas es un proyecto de compromiso dentro del barrio. Se encuentra en el límite entre la pista deportiva y la Masía de Can Rigalt, una de las últimas trazas de la ciudad preindustrial de Sant Adrià de Besòs. Algunos compromisos se ven reflejados en la creación de un patio de acceso a la entrada del complejo. Un celo de bloque de hormigón perforado filtra el acceso y lo separa del resto del patio. La parte delantera de los vestuarios hace fachada con la pista deportiva, generando el acceso al mismo nivel. El edificio se convierte en una frontera, un límite grueso entre complejo y patio, definido por el programa y reaccionando a las condiciones del emplazamiento. Materializada en madera y U-Glass, la fachada actúa de linterna en la nocturnidad. A sus espaldas, 5 vestuarios, la cafetería y la zona de acceso cumplen el programa con sencillez. La fachada posterior, pintada de blanco, se curva respondiendo a la forma de can Rigalt. Completando el conjunto, la cubierta sirve a la vez de gradería, reuniendo las emociones y los gritos de ánimo de los espectadores. La parte posterior se materializa en forma de balcones acabados en cerámica esmaltada color carmín, tomando la forma de los vestuarios que cubren, a la vez que agrandando la grada y creando una plaza, un mirador sobre la Masía de Can Rigalt. Éste es el punto de encuentro de los hermanos pequeños, que juegan con sus peonzas mientras sus padres animan a sus hermanos y hermanas que están en la pista. La construcción de la ampliación es económica, simple y propia de la periferia urbana. Por ello, el edificio contagia su imagen a su geometría curva, sin pretensión en los acabados. Sombras de celos, reflejadas en la curvatura de la cerámica esmaltada sobre un lienzo blanco como fondo, son suficientes para conseguir la conformación del sitio; para conformar el límite.
Edificio de Viviendas Progrés 127-129

Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

Un edificio de vivienda plurifamiliar entre medianeras en el antiguo barrio de pescadores de Badalona. Local en planta baja y cuatro viviendas, una por planta. Se trata de un encargo especial puesto que es un caso de autopromoción para una familia. Esto implica que las zonas comunes del edificio sean mucho más amables y predispuestas a compartir, alejándose de la neutralidad y la predisposición antibandálica que suele caracterizar a este tipo de espacio en los edificios de vivienda convencionales. La escalera en espiral es más bien un lugar de estar, bien iluminado y de circulación entre las diferentes viviendas. El acceso a las viviendas se realiza directamente desde el ascensor que desembarca en la sala de estar.
Casa Bitxo

Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

Passejar pel camp de Graugés, un paisatge de suaus turons entre la Depressió Central i el Pre-Pirineu, descobrir entre els dos llacs, una traça. Una línia quebrada apareix diagonalment i travessa el territori, una línia trencada artificial i buscada que cristal•litza en formigó i maó. Acomodar les terres i modelar futures topografies familiars de la Martina i la Bruna baixant en patinet per la rampa interior d'accés. Primer element de l'espiral que configura la casa i en reconeix l'orografia del terreny natural. Un, la rampa. Dos, la cuina i el menjador on desembarca la rampa. Tres, canvi de sentit, cinc graons i l'estar obert al menjador i al jardí. Quatre, cinc graons més i l'habitació principal. Cinc, canvi de sentit i abocats sobre la rampa d'accés, cinc graons i un dormitori. Sis, els últims cinc graons i les altres dues habitacions. Procurar capturar la llum recurrent del capvespre sota una coberta diligentment inclinada per no ofendre a les autoritats locals àvides de teula àrab color tradicional i, al mateix temps, agenollar-se humilment cap al carrer, pertorbant el mínim al transeünt i acumulant el volum cap al jardí. Mirar de dalt a baix i de baix a dalt, tocar el sostre de formigó amb la mà i amb el cap, l'alçada es dilata i es contrau per delimitar els espais més públics i recollir els més privats. Adequar l'escala de la casa a les diferents situacions que es donen en el recorregut. Una estructura de formigó potent i determinant, necessària per sostenir la pell exterior i guanyar la guerra a la primera batalla. Sumar la resta i tancar l'aixopluc: gelosia de maó, pantalles d'obra i fusteries d’una banda i porticons l'altre. A l'interior s'expressa el formigó en pantalles i sostre, en contraposició a franges verticals de guix impol•lut. Els espais s’acaben de delimitar amb cossos exempts, gairebé com obstacles en el recorregut ascendent. Volums alegres revestits de ceràmica esmaltada de colors vius que acullen tot tipus de peces de servei i esquitxen de llum els espais del voltant.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

Edificio de Viviendas Progrés 127-129
La Blanca Centro de Entrenamiento

Lagula Arquitectes, Studio Ahedo, José Ahedo, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí
16.13-SCL-Santa Clara

Lagula Arquitectes

El carrer de Santa Clara discorre paral·lel al riu Onyar. El projecte, situat en una obertura davant del riu, desenvolupa una sèrie de perforacions anarquitectòniques destinades a reprogramar una indiferent estructura d’oficines bancàries per al seu ús residencial. Aquestes operacions pretenen, a més, donar resposta a l’existència d’un passatge preexistent, part del teixit urbà de vianants de Girona. Dues lluernes de geometria romboidal arrodonida i secció variable, envoltades de pavès, doten de llum, ventilació i pràcticament de significat les noves llars. Defineixen un espai comunitari dinàmic, lluminós, brillant. Simultàniament, activen el passatge rehabilitant les condicions per al seu ús. L’accés als habitatges i l’espai públic coincideixen en un àmbit revisat amb visió de gènere i accessibilitat democràtica, on el que és privat participa de l’escena pública. Aquest caràcter lluminós, popular i vitalista s’estén fins al carrer mitjançant la recuperació del mural de Domènec Fita.
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Seleccionado. Categoría: Paisatges

16.13-SCL-Santa Clara