És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.

El notari de Falset afincat a Reus Pere Rull i Trilla, que era membre fundador de la Sociedad Manicomio de Reus i proper a la Unió Catalanista, va encarregar el 1900 a Domènech i Montaner la seva residència particular a Reus.
Anys després, a la parcel·la del costat, el mateix Domènech construí la casa Gasull, i els dos propietaris iniciaren un litigi per un tema de l’alçada edificatòria de la segona construcció.
L’edifici de planta quadrada té una alçada de planta baixa i dos pisos amb soterrani, i es situa en un extrem del solar de manera que està envoltat per un jardí interior. D’aquesta manera la casa té tres façanes, dues al pati i la principal al carrer.
Les façanes són de maó vist amb un basament de paredat i sòcol de pedra i estan ricament decorades amb el repertori d’arts aplicades de Domènech: ceràmica policromada, forja, pedra esculpida...
Els buits de façana estan emmarcats amb pedra treballada i elements ornamentals d’inspiració medieval. Les cantonades estan resoltes amb una columna de triple alçada i la balconada correguda del primer pis, repetint el gest de fer girar el balcó d’altres obres anteriors.
Els elements decoratius evoquen la professió del propietari (la balança, el llibre obert i espasa, ploma d’au, etc.) i diversos elements florals. L’anagrama del propietari, PR, es troba en el remat de timpà d’arc rodó de la façana. I el símbol de la justícia amb les balances.
De la decoració interior només es conserven part de les fusteries, alguns paviments de mosaic hidràulic i estucats al foc i pintures decoratives d’alguns paraments i sostres.
Quan va morir Pere Rull, el 1921, va cedir la casa a l’Ajuntament a canvi que hi instal·lés un museu municipal, que finalment obrí les portes el 1934. També va ser arxiu. Es va rehabilitar el 1989 i actualment acull l’Institut Municipal Reus Cultura.