La Casa Thomas es una obra del arquitecto modernista Lluís Doménech i Montaner construida entre 1895 y 1898. Originalmente era un edificio de tres plantas. En las dos primeras había instalado un taller de grabados y en la planta superior la vivienda de su propietario. La fachada de las plantas dedicadas a taller tiene la forma de un gran arco rebajado con un vitral continuo, protegida por una reja de estilizaciones florales. La fachada original de la vivienda tenía una columnata jónica. En la azotea había dos cuerpos muy imaginativos, uno vidriado y coronado con una crestería de hierro y el otro con un pináculo que sostenía un gran rótulo de hierro forjado.

El 1895 l’editor Josep Thomas, especialista en les més modernes tècniques de reproducció gràfica que col·laborava habitualment amb la Montaner i Simón, encarrega a Domènech i Montaner la seva casa-taller.
El projecte inicial contemplava un semi-soterrani de magatzem, un entresol per a les oficines i els tallers i una planta destinada a habitatge. Ocupava un solar entre mitgeres de 20 metres d’amplada i una profunditat de 21,5 metres. Un gran celobert central, envoltat per una galeria, deixava entrar llum natural als espais d’habitatge i arribava fins al soterrani per il·luminar totes les plantes
A la seva façana es distingeix el nivell inferior de pedra, compost pel soterrani i l’entresol, amb una obertura d’un gran finestral d’arc molt rebaixat, protegit per vitralls policromats i reixa de ferro forjat, que deixa entrar gran quantitat de llum al soterrani. A cada costat de la façana hi trobem els accessos a l’edifici, el de l’esquerra corresponia al taller i el de la dreta a l’habitatge familiar.
La façana estava revestida amb ceràmica de la casa Pujol i Bausis, amb elements de reflex metàl·lic. Els elements ornamentals en pedra eren d’Alfons Juyol.
Tant la façana com l’interior presentaven una decoració molt extensa. Els treballs de fusteria dels germans Viladevall, els vitralls d’Antoni Rigalt, els mosaics de Lluís Bru, els treballs de forja de Cerrajería Flinch.
Més endavant, el 1902, una de les filles de Domènech es casà amb el fill de l’editor.
El 1912, Francesc Guàrdia i Vidal, un altre gendre de Domènech i Montaner, va projectar una ampliació de l’edifici i va aixecar tres plantes més. Aquesta remunta va mantenir l’harmonia del conjunt i va traslladar a la part de dalt la cresteria de coronació.
L’antic taller en planta baixa i semi-soterrani va ser reformat per l’Estudi PER el 1979 com a botiga BD Ediciones de Diseño. Actualment manté l’ús comercial, amb la botiga de mobles Cubiñá. I la resta de l’edifici són habitatges,