Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Como ir

En Imágenes

Memoria

Conjunt arquitectònic de tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes. La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada. La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior.

Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat.

Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat.

A la casa del mig es veuen escrits a la façana diversos noms de músics. Són totes torres construïdes no fa pas més d'un segle.

El jardí del tenor Viñas fou adecentat als voltants de 1900 i va conéixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell, gendre del tenor. Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Gaudí) i el colomar (atribuït a Puig i Cadafalch). Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

VILLA MERCEDES
L'edifici de teulada a quatre vessants, té a l'extrem oest una torre-mirador amb escales que forma part d'un cos afegit de quatre pisos de planta quadrada al nucli original.
La cornisa de l'edifici central està decorada amb una espècie de merlets arrodonits i amb motius vegetals de pedra. L'accés es fa per una entrada senyorial amb porta de ferro forjat, que impedeix l'accés a l'edifici i als seus jardins a qualsevol vianant que no tingui permís. La casa té quatre pisos més el soterrani. Les finestres i portes de balcó del conjunt tenen falsos arcs amb dues filades (graons). Al segon pis hi ha una terrassa continua de la façana sud a la de ponent amb portes amb arcs rebaixats i barana de pedra amb columnes de fust prim. Aquesta terrassa és sostinguda per sis columnes simples de fust llis que es cimenten al jardí i creen l'ambient de porxo de la casa.
A l'interior una llarga i bonica escala de marbre blanc distribueix les dependències i els diferents pisos.
En entrar, ens trobem amb un vestíbul ampli que distribueix les primeres dependències, dues d'elles amb llar de foc. Criden l'atenció els vitralls del vestíbul i de la saleta de la dreta.
Pujant al primer pis ens trobem varies dependències-dormitoris, encara tenen els llits i els armaris, algun d'ells d'interès d'època. Els enrajolats del terra són, alguns d'ells, de molt bona qualitat i en bastant bon estat.
El segon pis, al que s'accedeix també per aquesta escala de marbre, dona al terrat.
Al voltant de l'edifici, a la banda est, hi ha un jardí de grans extensions en el que destaca un colomar típic d'aquestes construccions i de l'estil modernista (atribuït a Puig i Cadafalch) que té una torreta adossada i el teulat és de ceràmica vidriada. Té molt element de ferro forjat i les finestres amb ornamentació floral, combinant el maó amb l'arrebossat.
Envoltant el jardí queden restes de barana corba de trencadís que alterna rajoles amb tons marrons i blancs. Al jardí també trobem dues piscines amb un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner. La zona que queda soterrada s'ha transformat en zona de jocs. Té un accés directe a la zona del jardí on hi ha l'hort.

És el primer dels edificis que formen part del conjunt Viñas. Tant l'exterior com l'interior d'aquest edifici són d'un clar estil Modernista.

Francesc Viñas va fer construir aquesta casa on abans hi havia hagut unes barraques i on ell havia nascut l'any 1906 i els treballs van acabar-se dos anys després.
Va ser la seva primera i segona residència.
El jardí va ser agençat als voltants de l'any 1900 i remodelat al 1956-60 pel seu gendre, Jacint Vilardell. Del primer jardí queden restes de la barana, capelletes i el colomar. Desprès de la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric.
"Villa Mercedes" junt amb el Colomar, són les úniques mostres de Modernisme que hi ha a la vila.


CASA DEL MIG
Edifici d'estil Noucentista de dos pisos amb teulada a una vessant i amb una interessant corriola de ferro forjat amb la data: "1909".
La façana nord és interessant perquè, una mica més amunt de la llinda d'accés, avui tapiat, hi ha quatre noms d'obres de teatre en rajola. A la banda sud i al pis més alt de l'edifici destaca una filera de vuit finestres de maó allargades d'arc rebaixat, amb pocs centímetres que les separen, sense vidres. El pis de sota ens permet veure una terrassa que va d'un extrem de l'edifici a l'altre amb paviment enteulat. El nivell que dona accés al jardí està en estat ruïnós i bastant tapat per la vegetació que creix sense control. El jardí esta emmurallat per una interessant barana d'estil trencadís que recorda l'estil modernista, de colors blanc i vermell.
Aquesta construcció correspon a la casa on va néixer el cèlebre tenor, Francesc Viñas. En ella va viure sempre el seu pare. Viñas va dur a terme diverses remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l'edifici un caire amb influències d'estil Noucentista.

CAL METGE RIUS
Edifici situat a l'extrem esquerra de la casa d'en Francesc Viñas. És una torre que recorda l'estil belga-flamenc amb la teulada a dues vessants amb una zona més elevada amb forma de torre amb frontó de teules i voladís de fusta de color verd. L'edifici té dos pisos que donen per la part nord, a peu de camí i un més de soterrat pel sud que dona accés al jardí. El segon pis orientat al sud té una terrassa de planta rectangular que abasta tota l'amplada de l'edifici.
Les façanes (nord i sud) que es troben a sota de la torre tenen com a decoració dos plats de ceràmica blava. La façana nord té un accés senzill i quatre finestres amb arcs rebaixats amb portons de fusta d'estil venecià situades dos a cada pis.

És la tercera de les construccions que forma part del conjunt arquitectònic F. Viñas. És la més moderna i coneguda popularment com cal Metge Rius ja que un metge amb aquest nom hi va tenir la seva consulta durant molts anys.

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Colomar del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Josep Puig i Cadafalch

    Colomar del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

  2. Capelletes del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet

  3. Cases del Tenor Francesc Viñas

    Pere Viñas Dordal

    Cases del Tenor Francesc Viñas

    Conjunt arquitectònic de tres cases que pertanyien al tenor Francesc Vinyes. La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada. La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en les llindes de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior. Els jardins contenen diversos elements interessants. Sobretot cal destacar el colomar d'estil modernista que té una torreta adossada i els teulats amb ceràmica vidriada. Té molts elements de ferro forjat, destacant les finestres amb ornamentació floral. Combina maó amb arrebossat. Envoltant el jardí queden restes d'una barana amb formes corbes, de trencadís de ceràmica que alterna rajoles amb tons marronosos i blancs. Finalment hi ha un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner que el tenor Viñas havia representat. A la casa del mig es veuen escrits a la façana diversos noms de músics. Són totes torres construïdes no fa pas més d'un segle. El jardí del tenor Viñas fou adecentat als voltants de 1900 i va conéixer una remodelació els anys 1956-60, promoguda per Jacint Vilardell, gendre del tenor. Del primer jardí, queden restes de la barana, les capelletes (ambdues atribuïdes a Gaudí) i el colomar (atribuït a Puig i Cadafalch). Amb la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric ja esmentat.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!