Un sistema de concurs públic que engloba projecte i obra en un sol encàrrec ens proposa el repte d’investigar processos de construcció industrialitzats per tal de rebaixar els costos i escurçar al màxim els terminis d’execució.
Un sol element prefabricat i estructural de formigó disposat de maneres diverses ens permet configurar formes variades de relació amb el lloc i espais interiors de diferent natura. La membrana així construïda gradua la llum, la temperatura, el tacte i el so segons les activitats que acollirà, mirant de dotar cada àmbit amb les condicions de confort desitjades.
Des del carrer fins al pati l’edifici acompanya un seguit de transicions solapades: de la ciutat a la riera, del trànsit al recer, del buit exterior al buit domesticat. Planer i tancat en relació a la via rodada, l’edifici es va fent porós i permeable a mesura que pren contacte amb els espais exteriors propis dels patis, pistes d’esport, bosc i riera.
La façana del carrer focalitza l’atenció del vianant en les obertures d’accés que pauten el perímetre del recinte. La planxa metàl·lica perforada configura un límit amb diversos graus de permeabilitat visual segons la direcció de la llum. En un segon pla, cobreix els buits entre les peces de formigó quan és necessari matisar l’arribada del sol a les aules sense minvar la transparència de les obertures.
A l’interior de l’edifici els àmbits de circulació es conceben com a passatges d’ús col·lectiu; seqüències espacials variables que s’estructuren en base a la canviant però sempre estreta relació amb l’exterior i totes les seves connotacions positives. Les aules i altres dependències ocupen les franges exteriors de la planta per gaudir del contacte directe amb el medi.
Els porxos que estableixen la transició final de l’espai interior cap als patis doten l’edifici d’un alt grau de porositat a sud i oest, i d’espais de trobada, repòs o joc, amb llum a l’hivern i ombra a l’estiu, a cobert, però a l’aire lliure.
La vegetació dóna continuïtat als sistemes naturals existents. A les zones altes del solar els pins, roures i alzines procuren estades d’ombra perenne. A les cotes baixes i espais intersticials de l’edifici els pollancres reforcen el ritme vertical predominant i connecten visualment els espais exteriors de l’escola amb la riera.
