Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Casa Masià

    autoria desconeguda

    Casa Masià

    Al llarg de l'Avinguda de la Ràpita, tradicional eix viari i comercial de la ciutat, s'aixecaren a començaments de segle XX algunes edificacions senyorials, influenciades per l'estètica modernista. Casa Masia, antiga seu del Banc Central, presenta una façana principal asimètrica, amb un ordre clar d'obertures, on destaquen les tribunes de doble alçada i perfil poligonal. L'edifici es remata amb elements ornamentals, treballats amb motius vegetals.

    1910

  • Casa de les López

    autoria desconeguda

    Casa de les López

    lnteressant edifici modernista situat, entre mitgeres, en un estret carrer del nucli antic. La facana principal ve caracteritzada per un tractament de franges horitzontals, de la mateixa amplada, en el que s'alternen les llises i les esgrafiades. Destaca l'elegant disseny dels balcons del primer pis i la formalitzaci6 del nivell superior, amb profusi6 escultorica i d'esgrafiats.
  • Escoles Miquel Granell

    Ramon Salas i Ricomà

    Escoles Miquel Granell

    Situades al davant del Parc Municipal, ocupant tota una illa, aquestes escoles van ser un digne exemple de l'aplicació de les idees noucentistes i de la renovació pedagògica, a inicis del segle XX. L'edifici es divideix en dos cossos -nens i nenes- i cada part constava de tres espaioses aules. Una sala especifica per a la practica d'esport contribuïa a fer realitat la màxima mens sana in corpore sano. Destaca la portalada d'accés amb ornamentació vegetal i al·legories al món de l'ensenyament.

    1911 - 1912

  • Casa Fàbregues

    Ricard Giralt i Casadesús

    Casa Fàbregues

    Edifici cantoner amb revestiment d'encoixinat a les façanes. Aquestes s'ordenen sobre l'eix de composició de les obertures de l'accés, que ve remarcat per un singular tractament de remat. Altres aspectes destacables són les relacions de jerarquia entre els diferents elements compositius i l'emmarcament de finestres i balcons, treballat amb pedra i, sempre, amb arc de mig punt.

    1913 - 1914

  • Casa Morales-Talarn

    autoria desconeguda

    Casa Morales-Talarn

    Al mateix carrer, mes amunt de Casa Masià, s'aixeca aquest edifici historicista, que llueix una rica ornamentació. De les seves tres façanes, totes amb revestiment d'encoixinat, la principal es la que mostra mes bigarrament escultòric. A la primera planta un ordre figurat emmarca les finestres les quals presenten balcons semicirculars, de forja i pedra treballades. El remat de l'edifici presenta una cornisa i barana, profusament decorades, sobre les que es formalitza una espadanya, a la zona del xamfrà.

    1916

  • Pont Penjant d'Amposta

    Eugenio Ribera

    Pont Penjant d'Amposta

    Va ser inaugurat, l'any 1921, per Primo de Rivera i projectat i dirigit per Eugenio Ribera, enginyer innovador en el camp del formigó armat i les estructures metàl·liques. El pont, muntat sobre dues pilastres de 24 m d'alçada, va ser el de llum mes gran del país fins fa poc temps. Amb l'adaptació a les noves sol·licitacions de tràfic, va perdre en claredat conceptual. A les terres ebrenques hi han altres ponts dignes d'admiració: el Pont de l'Estat (pioner en l'ús de l'estructura mixta acer-formigó) i el Pont del Mil·lenari (plenament integrat al paisatge), ambdós a Tortosa.

    1921

  • Casa de Fusta

    autoria desconeguda

    1926

  • Instituto Ramon Berenguer IV

    Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

    Instituto Ramon Berenguer IV

    El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.

    1955 - 1957

  • Edifici de la Comunitat de Regants

    Pau Pérez i Jové, Lluis Maria Serra i Solé

    Edifici de la Comunitat de Regants

    Ocupant una illa triangular al davant del Passeig del Canal, l'edifici desenvolupa un programa que inclou habitatge plurifamiliar i locals per a la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. La dualitat d'usos queda clarament diferenciada en planta amb la ubicació del nucli vertical d'accés, tractat com un "passatge" interior. Compositivament, la façana també acusa aquesta distinció. Els autors recuperen, en aquesta obra, el llenguatge modern postulat per Le Corbusier.

    1988

  • 1990

  • 1996

  • 2005

  • Escuela de Arte y Diseño de Amposta

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

    Escuela de Arte y Diseño de Amposta

    01. Bases. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D'una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat, i de l'altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat. Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial. 02. Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment en fase de projecte. 03. Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb "contaminar" per explicar el que busquem; barrejar l'un en l'altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l'auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l'escola, i a l'inrevés. 04. Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d'amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables. La nova topografía abarca des de l'escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l'escala dels lluernaris i l'edificació en alçada. 05. Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final. 06. En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d'altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.

    2013

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!