COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l'Eixample barceloní. Així, les plantes tipus es formalitzen seguint la distribució d'habitacions iguals (o gairebé iguals) que tradicionalment va caracteritzar l'habitatge de finals del s. XIX de la zona. Habitatges que han vist modificat el seu ús al llarg de les dècades sense canvis substancials. Un sistema aparentment rígid que, no obstant això, ha permès canviar el seu ús en el curs del temps.

Entenent aquesta condició tipològica, l'edifici d'habitatges s'ha concebut com un sistema d'habitacions en el qual cada apartament pot ser ampliat o reduït -afegint o restant peces- per a respondre a les necessitats futures dels seus habitants. Amb aquesta flexibilitat en ment, les habitacions tenen dimensions similars permetent eliminar qualsevol tipus de jerarquia espacial i predeterminació del programa. Cada pis pot ser definit i reprogramat segons convingui, fins i tot la posició de la cuina pot variar. Aquesta flexibilitat és possible gràcies a la situació dels banys, on es concentren les instal·lacions verticals que poden connectar amb totes les habitacions. Inicialment, cada planta es divideix en 4 apartaments de 5 habitacions connectades entre si sense necessitat de passadís. La cuina es col·loca en el centre, les altres habitacions es poden utilitzar, indistintament, com a dormitoris, estudis o sales d'estar.

La planta baixa, per part seva, reinterpreta els vestíbul tradicionals i populars de l'Eixample, on els marbres i els grans espais defineixen el lloc de recepció i representació. A manera de grans objectes habitables, els mobles tradicionals es transformen aquí en volums petris col·locats enmig d'un gran espai obert. Els patis interiors descoberts permeten la ventilació natural i, literalment, converteixen la planta baixa en una extensió del jardí i del carrer, on plou.

Una cosa similar ocorre amb la façana, on la composició arquetípica tradicional ha estat directament replicada. La façana es proposa seguint una relectura directa de l'arquitectura “ordinària” i tradicional de l'eixample de Cerdà, en el qual predominen els estucs de calç amb motius decoratius, les obertures verticals, els balcons i les persianes de llibret.

Autor: MAIO

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. 110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    110 Rooms

    Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l'Eixample barceloní. Així, les plantes tipus es formalitzen seguint la distribució d'habitacions iguals (o gairebé iguals) que tradicionalment va caracteritzar l'habitatge de finals del s. XIX de la zona. Habitatges que han vist modificat el seu ús al llarg de les dècades sense canvis substancials. Un sistema aparentment rígid que, no obstant això, ha permès canviar el seu ús en el curs del temps. Entenent aquesta condició tipològica, l'edifici d'habitatges s'ha concebut com un sistema d'habitacions en el qual cada apartament pot ser ampliat o reduït -afegint o restant peces- per a respondre a les necessitats futures dels seus habitants. Amb aquesta flexibilitat en ment, les habitacions tenen dimensions similars permetent eliminar qualsevol tipus de jerarquia espacial i predeterminació del programa. Cada pis pot ser definit i reprogramat segons convingui, fins i tot la posició de la cuina pot variar. Aquesta flexibilitat és possible gràcies a la situació dels banys, on es concentren les instal·lacions verticals que poden connectar amb totes les habitacions. Inicialment, cada planta es divideix en 4 apartaments de 5 habitacions connectades entre si sense necessitat de passadís. La cuina es col·loca en el centre, les altres habitacions es poden utilitzar, indistintament, com a dormitoris, estudis o sales d'estar. La planta baixa, per part seva, reinterpreta els vestíbul tradicionals i populars de l'Eixample, on els marbres i els grans espais defineixen el lloc de recepció i representació. A manera de grans objectes habitables, els mobles tradicionals es transformen aquí en volums petris col·locats enmig d'un gran espai obert. Els patis interiors descoberts permeten la ventilació natural i, literalment, converteixen la planta baixa en una extensió del jardí i del carrer, on plou. Una cosa similar ocorre amb la façana, on la composició arquetípica tradicional ha estat directament replicada. La façana es proposa seguint una relectura directa de l'arquitectura “ordinària” i tradicional de l'eixample de Cerdà, en el qual predominen els estucs de calç amb motius decoratius, les obertures verticals, els balcons i les persianes de llibret.

  2. Jardí Interior 110 Rooms

    MAIO, Beatriz Borque Badenas, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Jardí Interior 110 Rooms

    El projecte crea un jardí a l'interior d'illa a nivell de carrer. Els requeriments inicials són els de crear una atmosfera agradable tenint en compte els condicionaments físics i generar una lectura contínua des de l'interior de l'edifici fins al pati. La planta baixa i el pati plantegen una seqüència d'elements geomètrics que marquen els diferents ritmes del recorregut i l'estar. El volum petri en marbre passa a ser substituït pel volum vegetal. La llum natural i la forma en com es va fent present a poc a poc, sempre amb el referent a la fi de jardí obert, és part important d'aquest trànsit. La introducció de la vegetació comença per una caiguda de vegetació des d’una jardinera ubicada a la planta primera que filtra la llum que entra a l’interior del vestíbul. Un cop fora, es genera un passadís vegetal gràcies a una tanca que tanca les terrasses de planta baixa formant un cub vegetal. El següent pas és un cercle de grava traçat sobre el paviment de marbre potenciat amb arbrat de diferents ports. Les espècies vegetals barregen el full caducifòlia amb la perenne creant diferents sensacions. Finalment, i com a transició dels dos nivells de pati, es col·loca la piscina hexagonal. En aquest cas, la vegetació tanca l'espai en el perímetre creant un fons perenne i amb cert caràcter tropical. La vegetació juntament amb els materials d'urbanització es veuen sotmesos a aquest trànsit del que canviant al fix generant diferents atmosferes o habitacions dins el lloc. Aquestes habitacions tenen elements complementaris com la rampa, la dutxa o el cilindre de la xemeneia. Els colors de l'arquitectura es complementen amb el verd de les plantes, gairebé sempre jugant amb el groc del marbre, el verd i el blanc de gresite. Al jardí, els colors de la vegetació són els predominants: la floració rosa i lila a principis de primavera, el verd brillant de les primeres fulles del Parthenocissus a les parets de jardí que tornen a cobrir-poc a poc després de l'hivern, el verd intens de l'estiu, els tons groguencs i ataronjats de fons durant la tardor i les branques nues a l'hivern.

  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura
    110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

  5. EU Mies Award

    Nominat
    110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!