Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L’edifici és situat al costat d’un barranc que el separa d’un bosc frondós, al límit del campus universitari. La configuració de la biblioteca parteix de la voluntat de desmaterialitzar el volum que forma, per tal de no generar una imatge contrastada amb el bosc. Es divideix en dos cossos longitudinals, separats per un espai de 10 metres que filtra la llum natural i la reparteix pels interiors. El bloc a tocar del bosc s’ha tractat de color negre, mentre que el bloc que dóna al carrer s’ha tractat de color blanc. Una escala secundària, d’accés directe a la primera planta, redueix l’alçària de l’edifici i acaba de completar la descomposició desitjada.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 1)
L’edifici és situat al costat d’un barranc que el separa d’un bosc frondós, al límit del campus universitari. La configuració de la biblioteca parteix de la voluntat de desmaterialitzar el volum que forma, per tal de no generar una imatge contrastada amb el bosc. Es divideix en dos cossos longitudinals, separats per un espai de 10 metres que filtra la llum natural i la reparteix pels interiors. El bloc a tocar del bosc s’ha tractat de color negre, mentre que el bloc que dóna al carrer s’ha tractat de color blanc. Una escala secundària, d’accés directe a la primera planta, redueix l’alçària de l’edifici i acaba de completar la descomposició desitjada. -
Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 2)
El lot més suggestiu del campus era un quadrat travessat per un fondal frondós i un bosquet. La biblioteca transgredeix la peça assignada i s’allargassa seguint un eix est-oest, mentre que la trama per a vianants traspassa l’edifici. Sense desendreçar-se respecte a l’ordre del campus, assoleix així un vincle curós i productiu amb el fondal topogràfic i amb les seves riqueses paisatgístiques. Una idea de pont impregna el projecte tant del llarg com del través. Les dues fases longitudinals de l’organisme, efectivament, flanquegen un eix per a vianants que hi passa, convertit ell mateix en un pont sobre el rierol. Alhora, però, en sentit transversal, els dos cossos longitudinals se separen 10 m per cobrir un atri general, un enorme «espai públic» intern al conjunt, en una certa evocació dins l’edifici del fondal natural extern. La coberta que s’hi desplega, oberta al nord i al bosc, introdueix dins aquest atri no tan sols la llum, sinó també les vibracions vegetals del seu context. Mecanismes projectuals desagregats desmaterialitzen la idea d’edifici: s’arriba a diferenciar el color dels dos blocs, amb l’eficaç solució de subsumir el del nord en l’ombra del bosc mentre l’altre refulgeix al sud. Varietat de recursos i detalls, una única arquitectura. Si bé el campus es pretenia un pattern neoclassicitzant i aquest projecte viu d’un pensament ben aliè i més lliure, la interpretació del lloc i la creació de virtuts afegides al mateix indret el fan una peça ben feliç de la implantació universitària.
Obres Relacionades (8)
Conjunt Campus Universitari de Montilivi de la UdG | Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG
