Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
En aquest segon treball de Pla dins el campus de la seva pròpia traça, la modulació i la pauta geomètrica —des de l’estructura fins als junts del cel ras— es fan novament partitura necessària de la projectació. Una partitura que aquí, però, és menys explícita i recurrent que en l’edifici politècnic, potser més aviat un ordre immanent. Dos temes caracteritzen la disposició adoptada: el pati, de geometria serena i ben quadrada, a tall d’evocació claustral, del qual neixen circulacions i els cossos edificats; i l’esqueixada d’un volum afuat, més lliurament desprès de l’ordre general, des d’on despatxos i seminaris (els que «viuen» a l’edifici) s’aboquen al petit bosc del nord. La implantació en el pla inclinat del campus matisa i adapta la geometrització i permet un sòcol general, mentre que, alhora, induïx la relació per l’oest amb escletxes més lliures i orgàniques. Les subtileses de plantació i entorn, perdudes per un mal manteniment.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
