El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral
i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.
L’edifici es situa en un solar deprimit respecte el vial perimetral del campus per la seva banda nord, situat al darrera de l’edifici politècnic P-1. Podríem definir aquest espai original com un darrere poc qualificat. L’edifici projectat es proposa redefinir i qualificar aquest límit, i convertir aquesta “bossa” deprimida de terreny en un punt d’accés i d’intercomunicació en aquest entorn immediat del campus. L’edifici té bàsicament dues plantes: Una planta baixa que connecta amb l’edifici P1 i que acull tot el programa docent d’aules, i de gestió del centre. Aquesta planta està conformada com un sistema modular d’aules i patis organitzats al llarg d’un corredor central dimensionat per permetre una correcta utilització com a zona de trànsit i també de trobades.
L’organització dels espais docents al voltant d’un seguit de patis permet: un millor control de les visuals internes, una bona il·luminació i ventilació, un aprofitament de les millors orientacions, una bona comunicació amb els diversos elements de l’entorn i un tractament més domèstic de l’edifici. En els dos extrems d’aquest llarg passadís hem situat els nuclis de comunicació vertical que connecten amb la planta superior situada al mateix nivell que la plaça aparcament de l’edifici P-2. D’aquesta manera aquest edifici queda perfectament connectat i articulat amb els dos nivells principals del campus en aquest punt. La planta segona de l’edifici és un cos llarg plegat en forma de L, on es disposen tots els espais departamentals i de recerca, independitzats funcionalment del flux d’alumnes de la planta baixa.
L’adequació del projecte a criteris d’eficiència energètica i mediambientals s’aborda desde diversos aspectes:
Pel que fa a l’Aigua s’afronta des de diversos punts: instal·lant una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, instal·lant sistemes d’economització d’aigua a tots els punts de sortida tipus lavabos, dutxes, cuines. Les cisternes dels vàters disposen de sistemes de doble descàrrega per tal de reduir el consum d’aigua.
Els aspectes d’Energia es tracten buscant la millor orientació de les peces de les aules, tot generant un seguit de patis per tal d’aconseguir il·luminar els espais interns, tot generant una ventilació creuada. Tots els vidres són dobles i compleixen amb el coeficient mitjà de transmissió tèrmica demanat. L’enllumenat disposa de detectors de presència als espais comunitaris d’accés i làmpades de baix consum.
Pel que fa als Materials i Sistemes Constructius, a grans trets l’edifici s’explica com una base massissa formada per mur de formigó que defineixen el teixit d’aules i patis, sobre els que descansen el cos lineal de despatxos. Es tracta d’una construcció simple i seriada. Majoritàriament s’ha utilitzat materials no contaminants, pintures i coles sense components tòxics i cables lliures d’halògens i metalls pesats.
Conjunt Campus Universitari de Montilivi de la UdG