L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.
Per l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 , Domènech rep l’encàrrec d’un gran Cafè Restaurant al parc de la Ciutadella.
L’edifici havia de tenir caràcter permanent, no com la resta de pavellons de l’Exposició que eren temporals.
Va agradar molt a la Comissió Executiva que gestionava l’Exposició, perquè tenia solucions constructives i acabats decoratius originals (reinterpretant estils artístics peninsulars), com a bona construcció moderna.
Pels aires medievals que tenia l’edifici, va ser batejat com “El Castell dels Tres Dragons”, una coneguda comèdia escrita per Serafí Pitarra (Frederic Soler) uns anys abans.
El projecte va ser realitzat en molt poc temps, i les obres van començar immediatament després, però diversos problemes durant la seva construcció el van deixar inacabat, sobretot en els acabats ornamentals.
Domènech va acabar renunciant a l'encàrrec abans que entregar l'obra al llogater i veure com hi actuava al seu gust. Es va encarregar a Josep Forteza, que fins al moment havia sigut arquitecte auxiliar, la continuació de les obres.
L’edifici té una forma rectangular, a quatre vents, flanquejada per torres de planta quadrada a les cantonades. Dues d’elles evolucionen fent rotació cap a la forma poligonal i la de l’homenatge queda rematada amb un coronament de forja i vidre. Hi ha una prolongació en planta baixa amb dos grans arcs rebaixats i terrassa a la part superior. L’interior és una nau única, dividida en planta baixa i planta pis. L’aspecte exterior, amb els murs fets amb maó vist i rematats amb merlets, recorden un castell medieval. Però l’enginyosa estructura interior recupera la tradició constructiva mudèixar dels murs de doble full, com les torres de Terol, combinada amb els contraforts gòtics.
Les façanes estan construïdes amb dos fulls de maó molt esvelt, separats per un espai transitable d’un metre d’amplada, que gràcies a les nombroses làmines d’unió i als tirants metàl·lics generen un conjunt molt estable amb molt poc material.
Aquest sistema abarateix i agilitza la construcció, però aquest atreviment constructiu va generar dubtes dins de la Comissió de seguiment de les obres sobre la seva solidesa, fins i tot van demanar càlculs de comprovació estructural de la solució.
A l’interior, la majestuosa sala del primer pis, de 18 metres d’altura, està coberta amb uns arcs diafragma tradicionals a l’arquitectura gòtica catalana, però en aquest cas són de gelosia metàl·lica i queden al descobert, tal i com proposava Viollet-le-Duc.
Tot i que en els dibuixos de projecte fets per Domènech l’edifici estava profusament decorat, finalment només es van realitzar alguns vitralls, un fris d’escuts ceràmics sota la cornisa i ceràmica vidriada en groc per els merlets.
I posteriorment es va realitzar la decoració pictòrica dels paraments i sostres.
Un cop acabada l’Exposició universal, perd l’ús d’espai de banquets i d’espai de restaurant i l’edifici queda abandonat.
Més endavant serà sala d’exposicions, escola de música, Museu Museu de Catalunya, museu de Biologia, centre de martícules escolars, borsa de Treball Municipal, Auxilio Social i finalment del 1940 al 200 Museu de Zoologia (i posteriorment de Ciències Naturals). Actualment no està obert al públic.
