Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Zoo de Barcelona

    autoria desconeguda

    Zoo de Barcelona

  2. Gàbies per a Guacamais al Zoo

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

    Gàbies per a Guacamais al Zoo

    El Palmeral del Parc de la Ciutadella es un petit jardí d’uns 1500 m2, format per una amplia col·lecció de palmeres i una frondosa vegetació arbustiva de caràcter tropical. En el conjunt de les instal·lacions del Zoo, el Palmeral s’utilitza des de sempre com a hàbitat per la col·lecció de guacamais. La seva recòndita ubicació i la presència sorollosa i colorista dels ocells, el converteix en un racó ple d’encant, un exòtic oasis dins del parc i un lloc únic a la ciutat. La immediata construcció d’un pavelló esportiu confrontant al palmerar, va donar peu no només a definir els seus límits, sinó també a remodelar les obsoletes gàbies existents, el que al mateix temps va permetre ampliar la col·lecció de guacamais i reordenar-ne l’exhibició al públic. Davant a opcions zoològiques més naturalistes en les que el habitat de l’ocell en captivitat s’intenta assimilar al del seu medi natural en llibertat, la nostra proposta va buscar recrear un jardí, ple de gàbies d’ocells exòtics, a la manera dels que feien construir a les seves els colons procedents d’ultramar, els Indians, a mitjans del segle XIX, com el Parc Samà a Tarragona o la Torre Castanys a Olot, ambdós projectats per Josep Fontseré, autor precisament del Parc de la Ciutadella. El disseny de la gàbia es va realitzar amb estreta col·laboració amb els tècnics del Zoo. La superfície total de cada unitat és de 21.5m2 dels quals 14.40m2 queden a la vista del públic i la resta que queda ocult, 5.20m2 es destinen a “dormitori” i 4.90 a passadís de manteniment. La estructura principal de la gàbia està formada per una malla de tubs cilíndrics que van tancant-se sobre sí mateixos fins a formar una “gabieta” metàl·lica. La necessitat d’obtenir diferents graus de transparència ha determinat les diverses qualitats del tancament exterior de la gàbia. La zona en la que l’ocell pot ser visible, queda tancada per mitjà d’una malla electro-soldada excepte en la seva part frontal en la que se incorpora un gran vidre que permet detallar la visió dels guacamais. El dormitori i el passadís de manteniment es tanquen amb lames de fusta tenyides amb colors diversos. La gàbia disposa de dos accessos, un directe a la zona d’exhibició i un altre al passadís de manteniment que rodeja el dormitori, el que permet als cuidadors realitzar la seva feina de manteniment sense ser vistos per el públic i sense tenir que accedir a l’interior de la gàbia. El projecte ha concentrat els seus esforços en el disseny d’una gàbia suficientment complexa per tal que per mitjà de la seva repetició, s’aconsegueixi ordenar el jardí a través del recorregut del públic. El criteri principal ha estat procurar que les gàbies, disposades de manera aparentment aleatòria, ofereixin perspectives diferents des del recorregut del públic de manera que el conjunto se percebi como un sistema pintoresc sense regles i contínuament sorprenent. La seva immersió en el Palmerar es realitza de manera cívica, buscant fomentar el seu exotisme i respectant al mateix temps el seu caràcter recòndit.
  3. Instal·lació dels Orangutans al Zoo

    Joan Forgas i Coll, Dolors Ylla-Català i Puigrefagut

  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Ciutat i Paisatge
    Instal·lació dels Orangutans al Zoo

    Joan Forgas i Coll, Dolors Ylla-Català i Puigrefagut

Obres Relacionades (26)

Conjunt La Ciutadella

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!