Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil ubicada a la Rambla d'Ègara de Terrassa. Va ser construïda per Lluís Muncunill entre 1907 i 1908, i actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es considera l'edifici industrial modernista més important de Catalunya; i la denominació de vapor deriva de l'ús de la màquina de vapor com a força motriu.

El conjunt original el constituïa una nau de producció, un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar sales de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat, el pati, la xemeneia de 42 metres d'alçada i l'edifici de les oficines.

És, per tant, un edifici destinat a fàbrica tèxtil de draps de llana amb força motriu a base de vapor. Consta de dos cossos independents: la nau de la fàbrica, amb la sala de màquines, i la façana, amb dependències adjacents que formen el clos del recinte. La nau de producció, de planta rectangular, té 12.000 m2 i està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d'aquest tipus de sostre van ser reformulades per l'arquitecte Muncunill amb voltes catalanes recolzades damunt d'arcs rebaixats i parabòlics, que es combinen amb claraboies. A la vegada, són suportats per quasi 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.

Destaca la gran nau amb coberta de volta tabicada de directriu sinuosa i generatriu circular. Les voltes projecten llum per les claraboies orientades al nord, i estan construïdes amb sis capes de rajola fina. L'alçada del sostre és de 6'50 metres. Els murs són de pedra. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques; fan ús de materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons).

Presenta una gran sala destinada a les calderes i una altra per a l'electricitat. Allà s'hi trobava la màquina de vapor de sistema "Compound" feta per l'enginyer Francesc Crespo, quatre grans carboneres subterrànies i xemeneia de 41 metres d'alçada amb pas interior de 2'30 metres. Presenta un gran dipòsit d'aigua fet per Antoni Bruguera, de ciment armat. El paviment és de Portland i el ciment de Sant Joan de les Abadesses i Vallirana.

La xemeneia està situada al pati i té forma troncocònica, amb cèrcols que reforcen l'estructura. La base és octogonal, amb arcuacions i motllures; al coronament té collarins de diferents amplades amb ceràmica esmaltada. El fust té 35 metres d'alçada i té un pas interior de 2,30 metres amb una alçada de 7 metres.

Les reformes al Vapor Aymerich, Amat i Jover s'han dut a terme en diverses fases. Joan Margarit i Carles Buixadé, arquitectes, varen encarregar-se de la rehabilitació principal de l'edifici. En una primera fase, del 1984, es va restaurar la façana, el cos de la màquina de vapor i les calderes. També va eliminar-se la capa de calç blanc per a que es veiés l'obra vista.

Al 1996 es va cloure la segona rehabilitació, incorporant un soterrani de 2.200 m2. Amb la tercera intervenció de Quim Larrea i Francesc Patrís l'any 2000 es van situar les entrades a la part nord del conjunt. L'edifici incloïa la recepció i el restaurant. També es va instal·lar una façana fotovoltaica a la paret mitgera.

La fàbrica vapor fou propietat de Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i Pau Amat i Bogunyà, que sol·liciten permís a 25 de gener de 1907. L'informe favorable de la Comissió de Foment sortí el 20 de març i acord del Consistori el 26 de març de 1907. El projecte va ser realitzat per Lluís Muncunill. La façana és del mateix arquitecte, però informada ja per l'arquitecte municipal substitut, Melcior Viñals i aprovada el 17 de gener de 1908. L'any 1912 va morir Francesc Jover i la vídua va decidir abandonar la societat Aymerich, Amat i Jover.

La fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana. Des de 1920, els filats varen traslladar-se a Fígols i la fàbrica va especialitzar-se en teixits, llogant els seus espais a altres empreses.

Amb les riuades de 1962, l'edifici va quedar molt afectat. Finalment, la fàbrica va tancar al 1976. L'any 1983 el conjunt fou comprat per la Generalitat de Catalunya i adaptat per a museu, segons projecte dels arquitectes Carles Escudé i Muncunill i Ramon M. Puig i Andreu.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

    Lluís Muncunill i Parellada

    Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

    De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!